Wp/sro/Lìngua sarda campidanesa

From Wikimedia Incubator
< Wp‎ | sroWp > sro > Lìngua sarda campidanesa
Lìngua sarda campidanesa

Sa lìngua sarda campidanesa (nòmini de logu sardu campidanesu o campidanesu (in IPA: [('sardu) kampiða'nezu]) est una lìngua de sa truma itàlica de sa famìllia linguìstica indoeuropea, fueddada in Itàlia in sa regioni Sardìnnia.

Su còdixi suu ISO 639-3 est sro.

Sendi de su macrosistema linguìsticu sardu (còdixi 639-1: sc) sa prus macrobariedadi chistionada in Sardìnnia, tenit diferèntzias mannas in sa fonètica cun is dialetus de s'àtera macrobariedadi de su sardu, su logudoresu (còdixi 639-3: src), fueddau in Cabu de Susu, e est sa lìngua de sa prus tzitadi manna e cabu stòricu de Sardìnnia: Casteddu de Càllaris.

Spainadura giogràfica[edit | edit source]

Sa lìngua est originària, e ingunis spainada, de sa parti de Cabu de Bàsciu de Sardìnnia, in d-unu tretu duncas meda prus mannu de su Campidanu giogràficu, chi est abitau de unas 975.000 personis. Segundu una circa [1] de su 2007 dda cumprendit su 96,9% de is bividoris (unas 942.000 personis) e dda fueddat su 68,9% de is bividoris (unas 670.000 personis).

Arreconnoscimentus ofitzialis[edit | edit source]

Su Stadu Italianu (cun sa lei 482/99) arreconnoscit sa lìngua sarda che a minoria linguìstica stòrica de su Stadu.

Sa Regioni Autònoma Sarda, in sa LR 22/18 (Disciplina della politica linguistica regionale), “assume l'identità linguistica del popolo sardo come bene primario e individua nella sua affermazione il presupposto di ogni progresso personale e sociale” (art. 1). In prus “adotta ogni misura utile alla loro tutela, valorizzazione, promozione e diffusione”, giai ca “la lingua sarda, il catalano di Alghero e il gallurese, sassarese e tabarchino, costituiscono parte del patrimonio immateriale della Regione” (art. 2, c.1).

Classificadura[edit | edit source]

Famìllia indoeuropea > Truma itàlica > Lìnguas romanzas > Lìnguas romanzas meridionalis > Sardu > Campidanesu.

Sistema de scridura e norma gràfica[edit | edit source]

Su campidanesu (che su logudoresu etotu e duncas totu su sardu) imperat una scridura cun d-un'alfabetu a 22 lìteras a caràteris latinus simpris: faci a s'italianu si diferèntziat po s'aciunta de duas lìteras stràngias (J e X) e po s'ausèntzia de sa lìtera Q.

A custas lìteras s'aciungint is cincu vocalis acentadas (sa e e sa o finsas cun ambaduas arratzas de acentu: à, è, é, ì, ò, ó, ù), sa ï cun sa dièresi, s'apòstrofu (') e sa liniedda curtza (-) po acapiai partis de fueddu.

Àterus particularis e esemprus de imperu fait a ddus biri in sa pàgina de s'alfabetu.

Alfabetu[edit | edit source]

lìteras nòmini fueddus
A, a a anadi
B, b bi bentu
C, c ci cani
D, d di domu
E, e e erba
F, f efa fogu
G, g gi gatu
H, h aca chilu
I, i i imbudu
J, j jota maju
L, l ella luna
M, m ema mela
N, n enna nuxi
O, o o origa
P, p pi padenti
R, r erra arrùbiu
S, s essa soli
T, t ti tostoinu
U, u u umbra
V, v vu vida
X, x scèscia àxina
Z, z zeta ziru

Sa norma gràfica standard, presentada a primìtziu in su 2009 de unu Comitau Scientìficu postu po cussu [2], dd'at afillada cun votu a totòmini sa Provìntzia de Casteddu cun delìbera de su Consillu Provintziali n. 17 de su 17 de martzu de su 2010, e agoa su Comunu de Cabuderra cun delìbera de su Consillu Comunali n. 28 de su 20 de làmpadas de su 2013.

Apustis de sa presentada sua, funt bessias medas pubricatzionis scritas cun custa norma, chi est imperada oramai de sa majoria de chini scriit in campidanesu, finsas me is arretzas sotzialis e in is giassus de s'arretza internet e chi est su fundamentu de custa Wikipedia in campidanesu. Sa pròpiu norma est stètia cunfirmada e annoada de s'assòtziu culturali Acadèmia de su Sardu, in Su Sardu Standard [3] in su 2019.

Fonologia e ortografia[edit | edit source]

Faci a su logudoresu, su diasistema campidanesu s’amostat aìnturu suu etotu bastanti prus omogèneu, po mori de su naturali giogràficu chi at favorèssiu su populamentu, su trànsidu e s’amesturu de is gentis suas, mancai potzat presentai diferèntzias de logu chi funt prus marcadas in is tretus de làcana.

Is piessìnnius tìpicus chi ddu distinghint de su logudoresu funt;

  • s'artìculu plurali nèutru - is òminis (m.), is fèminas (f.); log. sos, sas
  • sa serradura de is vocalis mèdias de acabbu, chi fait de manera chi in campidanesu no nci funt fueddus chi tenint -e e -o comenti ùrtimu vocali - su pisci, sa sorti, timit, cantai, is ortus, deu andu; log. su pische, sa sorte, timet, cantare, sos ortos, deo ando
  • sa palatalisadura de c e g ananti a e, i chi fiant velaris in latinu (e aici abarrant in logudoresu), siat a inghitzu siat a mesu de fueddu - centu, dexi, pisci, gelu, prangi; log. chentu, deghe, pische, ghelu, prànghere
  • su pronòmini personali de sd3 personis chi sighit su latinu ILLE innantis de sa pèrdida de sa i de inghitzu - ddu, dda, ddi; log. lu, la, li
  • s’apoderu de is labiovelaris latinas QU, GU - àcua, ègua, sànguini, cincu; log. abba, ebba, sàmbene, chimbe
  • sa pròstesi cun a- (a logus cun e- o o-) ananti a r- - arrùbiu, arrosa; su log. no dda ponit - ruju, rosa
  • s’ausèntzia de pròstesi ananti a s- + consonanti - scola, spina, stampu, sciri; su log. ponit una i- - iscola, ispina, istampu, ischire
  • is bessidas de is liòngius latinus L+jod, R+jod, N+jod, T+jod a ll, rg(i), ng(i), tz (cust’ùrtimu a logus c(i) o ss) - fillu, argiola, bìngia, angioni, petza; in log. bessint a z, rz, nz, t (a logus th) - fizu, arzola, binza, anzone, peta
  • sa vocali temàtica de su gerùndiu firma, sèmpiri a -endi po totu e is tres coniugatzionis (a -endu in medas logus) - cantendi, timendi, sighendi; in log. podit mudai segundu sa coniugatzioni - cantande/-ende, timende/-inde, sighinde/-ende
  • s’imperu fitianu, casi de arrègula, de sa metàtesi de sa r in acabbu de sìllaba serrada - croxu, scraxu, braba, craba, crocai, dromiu, procu, civraxu, sadru; cust’avesu nc’est in log. puru ma est meda prus pagu fitianu

Vocalis[edit | edit source]

In campidanesu (comenti in totu su sardu), is sonus vocàlicus (fonemas) funt 7, ma is lìteras (grafemas) chi imperaus po ddus scriri funt 5 scéti: a (baca), e (beru, bera), i (ghiri), o (follu, folla), u (muru). Sa lìtera i dd'imperaus finsas che a sinnu gràficu no vocàlicu po is sonus palatalis de c, g, sc ananti a a, o, u (ciafu, giustu, scioru).

Sa diferèntzia de abertura de sa /e/ e de sa /o/ in postura tònica (candu ddoi arruit s'acentu) in sardu dipendit scéti de sa calidadi de sa vocali in sa sìllaba chi sighit (fenòmenu de sa metafonesi): chi cudda est aberta (/a, e, o/) sa vocali tònica est aberta issa puru, chi cudda est serrada (/i, u/) sa vocali tònica est serrada aicetotu. Est po cussu chi sa e e sa o de beru, matessi, coxineri e follu funt serradas (ca funt sighias de una u o una i), in s'interis chi in bera e folla funt abertas (ca funt sighias de una a).

Sonus vocàlicus
IPA sonu esempru
[a] a baca
[e] é serrada beru, matessi, coxineri
[ɛ] è aberta bera
[i] i ghiri
[o] ó serrada follu
[ɔ] ò aberta folla
[u] u muru

Un'àteru piessìnniu fonològicu de su campidanesu (in totu diferenti de su logudoresu) est su chi iat a podi parri un'ecetzioni a s’arrègula de su sardu; nci funt atopus aundi is vocalis mèdias e e o podint tenni sonu abertu finsas cun vocali chi sighit serradaː custu acontessit poita ca su fenòmenu de sa metafonesi fiat giai beni siddau candu in su mesuevu totu is -e e -o latinas de acabbu si funt serradas a -i e -u (e custu balit puru po fueddus prus modernus intraus in sardu de italianu, cadalanu o spanniolu).

Ecetzionis de abertura vocali tònica cun vocali de acabbu serrada
Atopus esemprus cun vocali tònica aberta
pagus nòminis -u sing. domu, coru
pagus agetivus -u grogu, insoru
totu is nòminis -us plur. ortus, celus, (is) tempus
totu is agetivus -us nieddus, nous
totu is nòminis -i sing.

(sarvu -eri)

soli, feli, fexi
totu is agetivus -i forti, fi(d)eli
totu is nòminis -is plur.(sarvu -eris) solis, froris, nexis
totu is agetivus -is fortis, fi(d)elis
1u pers. sing. -u presenti inditad. (deu) seu, pesu, portu, mòrgiu/morru, tengu/tèngiu
1u, 2u, sd3 sing., sd3 plur. -i, -is(t), -it, -int pres. cong.

1u coniug.

(chi deu) serri, (chi tui) cantis(t), (chi issu) portit, (chi issus) certint
infinius,

2u sing. cumandadori -i

2u coniug. perdi, tenni, coi, benni, aberri, ferri;teni (tui)!, coi (tui)!
2u, sd3 sing., sd3 plur.

presenti inditad. -is, -it, -int

(tui) perdis, (issu) tenit, (issus) coint
unus cantu avèrbius -us, -i luegus, ellus, beni, sèmpiri
unus cantu pronòminis -u(s), -i deu, nosu, nosi, bosu, bosi, nemus
nòminis e agetivus modernus -etu, -otu, -òciu intraus de s'italianu bonetu, berretu, billetu, alfabetu, caghetu, chinotu, canotu, capotu, dialetu, basciotu, petziotu, cartòciu

Àteru fenòmenu vocàlicu de importu de arremonai est ca totu su sardu (in logudoresu est su matessi) no amitit sa pronùntzia de fueddus chi acabbint a consonanti candu sa boxi si firmat. Po cussu, me is pàsius de su fueddai o me is fueddus naus a solus, s'aciungit una vocali in coa (chi ddi nant paragògica), chi giai sèmpiri (cun pagus bessidas de arrègula) est aguali a s’ùrtima vocali.

Est arrègula generali chi custa vocali pronuntziada, aciunta in coa de fueddu, no si depit scriri mai; is prus atopus fitianus funt po sa -s de is pluralis e po -s e -t de acabbu de is formas verbalis - is canis [is 'kanizi], tui andas [ˌtui 'andaza], issu andat [ˌissu 'andaða].

A bortas una vocali depit essi scrita allobada; sutzedit candu s’ùrtimu lìtera de s’arraxini de su fueddu est una vocali e est aguali a sa de sa desinèntzia; ddu bieus in nòminis e agetivus - faa, dii, nii, arruu, tuu, duus - e finsas in formas verbalis: inditadori presenti - biit, scriint, sciàcuu, fuu, arruu - congiuntivu presenti de is verbus a -iai - stùdiist, amalàdiit - cumandadori presenti - scrii, arrii

Acentadura[edit | edit source]

No si ponit mai s’acentu in fueddus pranus, aundi arruit in sa penùrtimu vocali - baca, beru, bera, ghiri, follu, folla, muru, pigai, faa, spreu, lea, partiu, dii, nou, noa, tua, tuu

Si ponit s’acentu tònicu (po comodidadi imperaus sèmpiri su grai finsas candu sa vocali est serrada)

  • in fueddus truncaus, aundi arruit in s’ùrtimu vocali - setzi-tì, morendi-sì, ajò, girò
  • e candu arruit in sa de tres ùrtimus vocalis
    • siant fueddus lìscinus - àstula, mèndula, sìntzula, pòbera, nùmeru
    • siant fueddus pranus cun sa -i- po su sonu palatali - bàsciu, bècia, mìgia, còscia, stùgiu­ - Custu serbit po diferentziai fueddus chi bessint a -ìu, -ìa acentaus de cussus a -iu, -ia àtonus - chi tui pàscias(t) (cong. pres.) ↔ tui pascias(t) (ind. imperf.); chi issu lìgiat (cong. pres.) ↔ issu ligiat (ind. imperf.); deu frùngiu (ind. pres.) ↔ frungiu (part. pass.); deu bòciu (ind. pres.) ↔ bociu (part. pass.)

Su fenòmenu de sa serradura de is vocalis mèdias de acabbu in campidanesu fait de manera chi scéti in custa macrobariedadi nci potzant essi fueddus chi iant a essi omògrafus ma chi tenint pronùntzia chi si diferèntziat scéti po s'abertura de sa vocali tònica. In cust'atopu est mellus a imperai is acentus fònicus (acutzu po is serradas -é-, -ó-, grai po is abertas -è-, -ò-) po scerai custus fueddus - scétiscèti, su pésudeu pèsu, óruòru, su gósudeu gòsu.

Consonantis[edit | edit source]

Is oclusivas surdas: bilabiali p [p], alveolari t [t], velari c/ch [k][edit | edit source]

Custus sonus funt agualis a s’italianu e si scriint a sa pròpiu manera, imperendi sa lìtera h po espressai su sonu velari de sa c ananti a e, i, perou a s’imbressi de s’italianu no bolint mai allobadas a mesu de vocalis, ca in sardu ddoi at una longària scéti de sonu e no nci funt fueddus chi si diferèntziint po custa longària - pani, campu, supa; terra, contu, mata; cani, chini, pioncu, inchixa, baca, màchina

Is oclusivas/fricativas sonoras: bilabiali b/bb [b, ß], alveolari d [d, ð], retrovèrtia dd [ɖ], velari g/gh [ɡ, ɣ])[edit | edit source]

Custus sonus si diferèntziant de s’italianu e mancai si scriant imperendi is pròpius lìteras (cun sa h puru, po espressai su sonu velari de sa g ananti a e, i), in s’interis chi in italianu teneus su sonu oclusivu scéti (chi podit tenni longària crutza o longa e est po cussu chi fait a ddas scriri simpris o allobadas), in sardu teneus sonu oclusivu [b, d, ɡ] e sonu fricativu [ß, ð, ɣ]; giai chi po arrègula custas duas arratzas de sonu no serbint a scerai fueddus diferentis ma espressant pronùntzias diferentis in logus diferentis de is pròpius fueddus (est a nai ca funt allòfonus e no fonemas beriderus), po arrègula no nc’est abisòngiu de allobai is lìteras po su sonu oclusivu faci a su fricativu a mesu de vocalis; po sa b custu balit po is fueddus, finsas cumpostus, aundi su sonu podit essi oclusivu o fricativu segundu is logus, e po totu is cultismus chi tenint sèmpiri su sonu oclusivu - bentu, umbra, saba, abarrai, abruxai, abistu, lìburu, libertadi; domu, sardu, meda, adatu, aderetzai, adopiai; gùturu, gherra, longu, agafai, pagu, pighendi - intamis sa b s'at a allobai in cussus fueddus de su connotu chi in totu su sardu (siat in campidanesu siat in logudoresu) tenint sonu oclusivu scéti - babbu, acabbai, arribbai - e sa d scéti candu su sonu est oclusivu retrovèrtiu, chi in italianu no nc’est, in conca [ɖ] o a mesu [ɖɖ] de fueddu - ddu, ddeddu, cuaddu, pudda

Is fricativas labiodentalis f [f], v [v][edit | edit source]

Custus sonus in sardu funt agualis a s’italianu e si scriint a sa pròpiu manera perou a s’imbressi de s’italianu no bolint mai allobadas ca tenint una longària scéti de sonu e no nci funt fueddus chi si diferèntziint po custa longària -forru, inferru, cofa, afinai; varzia, invècias, tùvara, avolotu, averiguai

Is fricativas alveolaris s/ss [s, z] e pustialveolaris sc(i) [ʃ], x [ʒ][edit | edit source]

Is primus tres de custus sonus [s, z, ʃ] funt agualis a s’italianu e si scriint a sa pròpiu manera, imperendi sa ss allobada po scerai su sonu surdu longu a mesu de vocalis de su sonoru curtzu, e sa i po espressai su sonu palatali de sa sc ananti a a, o, u (custa ï pigat sa dièresi me is particìpius passaus de is verbus de sa segundu cungiugadura (e in àterus pagus fueddus), poita ca est vocàlica e no sinnu gràficu po donai sonu palatali) - su, saba, àstula, mesa, messa, cassai; pisci, sciadau, sciollòriu, (deu) nàsciu seu nàscïu, scïai

Sa consonanti pustialveolari sonora [ʒ] chi in italianu no nc’est, si scriit cun sa x e no tenit abisòngiu de sa i apustis po donai su sonu palatali, andat scéti a mesu de fueddu intre vocalis e no bolit mai allobada po sa pròpiu arraxoni giai inditada po medas àteras consonantis - inchixa, axedu, pixi, croxolu, croxudu - perou candu sa x est sighia de su sonu vocàlicu de i custa lìtera bolit scrita, e pigat finsas sa dièresi me is particìpius passaus de is verbus de sa segundu cungiugadura, po ddus scerai de sa primu personi de s’inditadori presenti chi no dda bolit - cerèxia, apaxiai; (deu) noxu apu u; (deu) traixu apu traìu

Is nasalis m [m], n/nn [n, ɱ, ŋ, ɳ][edit | edit source]

Custus sonus funt agualis a s’italianu e si scriint a sa pròpiu manera perou a s’imbressi de s’italianu fait a allobai scéti sa nn in s’interis chi sa m no bolit mai allobada ca tenit una longària scéti e no nci funt fueddus chi si diferèntziint po custa longària, a su contras de sa n - manu, prumu, ampulai, amachiai; nasu, manu, mannu, annapai, contu, inferru [ɱ], mancu [ŋ], bangu [ŋ]

Is vibrantis r/rr [r] e lateralis l/ll [l][edit | edit source]

Custus sonus funt agualis a s’italianu e si scriint a sa pròpiu manera; a mesu de vocalis podint essi curtzus o longus e custa diferèntzia de longària podit diferentziai fueddus diferentis, duncas bolint allobadas candu serbit; in campidanesu sa r in conca de fueddu s’agatat scéti in fueddus intraus de pagu - sardu, caru, carru, arrosa, regioni, ragioneria; luna, classi, malu, mallu

S'aprossimanti a sola j [j] e apustis de laterali lli [llj] o nasali nni [nnj][edit | edit source]

Custus sonus a mesu de vocalis si diferèntziant de s’italianu, su primu [j] ca mancai sonit aguali si scriit a manera diferenti, cun sa j; is àterus duus chi currespundint a is sonus palatalis [ʎ, ɲ] de s’italianu o de su spanniolu ma chi in campidanesu sintzillu sonant a manera diferenti [llj, nnj] e duncas si scriint a manera diferenti, cun lli e nni + àtera vocali - maju, casteddaju; mallioni, famìllia, manìllia; bànnia, bànniu, Sardìnnia

Is africadas palatalis c/ci [tʃ], g/gi [dʒ] e dentalis tz [ts], z [dz][edit | edit source]

Totu custus sonus funt agualis a s’italianu, e is primus duus (is africadas palatalis) si scriint a sa pròpiu manera, imperendi sa lìtera i po espressai su sonu palatali de sa c e de sa g ananti a a, o, u (e chi pigat sa dièresi ï me is particìpius passaus de is verbus de sa segundu cungiugadura, poita ca ingunis est vocàlica e no sinnu gràficu po su sonu palatali) - ciafu, (deu) stròciu ↔ apu stròu, celu, cida; giassu, angioni, (deu) lìgiu ↔ apu lìu, Gesùs

A diferèntzia de s’italianu intamis, is africadas dentalis si scriint a manera diferenti intre issas, po scerai sa surda [ts], chi si scriit tz, de sa sonora [dz], chi si scriit z, giai chi nci funt fueddus chi si diferèntziant po custu sonu scéti - Atzeni, tzùcuru, pitzu, matzu (log. pizu, mazu), ziru, varzia - A s’imbressi de s’italianu no bolint mai allobadas ca tenint una longària scéti de sonu e no nci funt fueddus chi si diferèntziint po custa longària.

Mudamentus de sonus in fonosintassi[edit | edit source]

Morfologia e sintassi[edit | edit source]

Sutabariedadis e dialetus[edit | edit source]

Su campidanesu format cun su sardu logudoresu (s'àtera macrobariedadi chistionada in su Cabu de Susu de Sardìnnia), su sistema macrolinguìsticu sardu, chi est spainau in totu sa Sardìnnia sarvu una fàscia orizontali setentrionali anca si fueddant duas bariedadis de lìngua diferentis chi faint parti de is lìnguas sardu-cossas, est a nai su tataresu (o turritanu) a parti de scurigadòrgiu e su gadduresu a parti de arbescidòrgiu.

Su campidanesu est partziu in d-una truma de sutabariedadis.

Lèssicu[edit | edit source]

Stòria[edit | edit source]

Bibliografia[edit | edit source]

  • Vincenzo Raimondo Porru, Saggio di grammatica sul dialetto sardo meridionale, S. G. Persiceto, F.A.R.A.P., 1975 (riproduzione de l'edizione Sassari, Dessì, 1811).
  • Vincenzo Ulargiu, Messi d'oro del campidano. Esercizi di traduzione dal Sardo-Campidanese in Italiano, Palermu-Roma, Remo Sandron Editore, 1925.
  • Maria Teresa Atzori, Analisi strutturalistica del dialetto campidanese, in Orbis, bullettin international de documentation linguistique, n. 2, tome 9, Louvain, Centre international de dialectologie generale, 1960.
  • Maria Teresa Atzori, Bilinguismo fonetico nel dialetto campidanese, in Bilinguismo e diglossia in Italia, Pisa, Tip. Pacini Mariotti, 1973.
  • Maurizio Virdis, Fonetica del dialetto sardo campidanese, Callaris, Edizioni della Torre, 1978.
  • Antonio Lepori, Zibaldone campidanese, Cagliari, Castello, 1983.
  • Eduardo Blasco Ferrer, La lingua sarda contemporanea: grammatica del logudorese e del campidanese: norma e varietá dell'uso: sintesi storica, Callaris, Della Torre, c. 1986.
  • Antonio Lepori, Dizionario italiano-sardo (campidanese), Callaris, Edizioni Castello, 1988.
  • Antonio Lepori, Gramatiga sarda po is campidanesus: duas obras in d-unu libru: compendio di grammatica campidanese per italofoni, Quartu Sant'Aleni, Edizioni C.R., 2001.
  • Vincenzo Raimondo Porrru, Vocabolario Sardo Meridionale Italiano, Nùgoro, Editrice Archivio Fotografico Sardo, 2003 (riproduzioni de l'edizioni Callaris, De sa Tipografia Arciobispali, 1832).
  • Giuseppino Tuveri, Grammatica sarda campidanese: dare futuro al nostro passato, Ortacesus, Nuove grafiche Puddu, 2006. ISBN 88-89061-20-0
  • Comitau Scientìficu po sa Norma Campidanesa de su Sardu Standard: Arrègulas po ortografia, fonètica, morfologia e fueddàriu de sa Norma Campidanesa de sa Lìngua Sarda, Cuartu Sant'Aleni, Alfa Editrice 2009.
  • Stefano Cherchi (Stèvini Cherchi), Is primus milli fueddus in sardu: impara cun Annica Margiani e Marinu Boe; pinturas de Tiziana Melis, Quartu Sant'Aleni, Alfa, 2010.
  • Fiorenzo Toso, La Sardegna che non parla sardo: profilo storico e linguistico delle varietà alloglotte Gallurese, Sassarese, Maddalenino, Algherese, Tabarchino, Callaris, CUEC, 2012.
  • Antoine de Saint-Exupéry, Su printzipeddu; cun is pinturas de s'autori; prefatzioni de Eduardo Blasco Ferrer; tradusidura in sardu campidanesu de Stèvini Cherchi, Quartu Sant'Aleni, Alfa, 2018.

Boxis arrelatadas[edit | edit source]

Nodas[edit | edit source]

  1. Anna Oppo et al., Le lingue dei sardi, Casteddu, RAS, 2007.
  2. Comitau Scientìficu po sa Norma Campidanesa de su Sardu Standard: Arrègulas po ortografia, fonètica, morfologia e fueddàriu de sa Norma Campidanesa de sa Lìngua Sarda, Cuartu Sant'Aleni, Alfa Editrice, 2009.
  3. Comitau Scientìficu po Su Sardu Standard: Su Sardu Standard, Cuartu Sant'Aleni, Alfa Editrice, 2019.

Àterus progetus[edit | edit source]

Commons logo semitrans white bg.svg Commons - Category:Campidanese Sardinian [1]

Acàpius de foras[edit | edit source]

  • Spoken L1 Language: Campidanese Sardinian, [2]
  • Vanrell, Maria Del Mar; Ballone, Francesc; Schirru, Carlo; Prieto, Pilar, Sardinian Intonational Phonology: Logudorese and Campidanese Varieties, [3]
  • Grammatica sardo-campidanese, [4]
  • OLAC resources in and about the Campidanese Sardinian language, [5]
  • Sardinian, [6]
  • Size and vitality of Campidanese Sardinian, [7]