Wy/ca/Xina

Context[edit | edit source]

La Xina és un territori històric asiàtic d'orígens mil•lenaris, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. Actualment, hi ha dos estats xinesos:

• La República Popular de la Xina que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos i altres territoris sota la seva jurisdicció que no són nacionalment xinesos (Tibet, el Shinjang o la Mongòlia Interior, etc.).

• La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors i encara no reconegut com a país per les Nacions Unides.

A grans trets podríem dir que la Xina actual està dividida en dos grans àmbits. La part oriental, que és la que solem identificar pròpiament amb la Xina, és una zona relativament plana i agrícola, densament poblada i habitada per la ètnia Han. Els Han constitueixen, aproximadament, el 94% de la població. La Xina interior és una regió elevada, poc poblada i poc desenvolupada econòmicament. Els seus habitants no són ètnicament xinesos, sino mongols, turcs, tibetans, i altres minories ètniques.

Xina fou el bressol de dos importants corrents filosòfics, el confucianisme i el taoisme. Aquesta cultura també va adoptar el budisme. La música xinesa utilitza el bambú per fabricar flautes i caixes.

La República Popular Xina és un país unificat i multiètnic. Hi ha un total de 56 grups étnics, tot i que l'ètnia majoritària és la del poble Han (91% del total).

GEOGRAFIA. La República Popular Xina està situada a l'est del continent asiàtic, a la riba occidental de l'Oceà Pacífic. És el tercer país més gran del món, després de Canadà i Rússia: compta amb una superfície terrestre de 9.600.000 km2, 20vegades Espanya, sent un dels països més grans i poblats del món. La seva frontera terrestre limita a l'E. amb Corea, al N. amb Mongòlia, al NO. amb la CEI (Kazajstan, Kirgisistan, Tadjiskistan), per l'O. amb l'Afganistan, Pakistan, l'Índia Nepal, Sikkim i Bhutan i pel S. amb Laos i Vietnam. Banyada pels mars de Bohai, Huanghai, Donghai i Nanhai.

HISTÒRIA. La Xina és un dels països amb la més antiga civilització del món i, la seva història és de 4.000 anys. D'aquesta història, regida pel govern de les diferents dinasties d'emperadors que s'han anat succeint, ens queden records a través de l'art i l'arquitectura. La Gran Muralla Xina s'extén al llarg de 6.000 km. va ser el primer emperador xinès, Qin Shi Huangdi, qui va fer construir la major part de la muralla amb terra, pedra i totxanes, com a barrera per fer front als atacs dels pobles nòmades del nord. Xina és, potser, la civilització viva més antiga del món. El país abasta una amplíssima regió geogràfica amb costums i tradicions que canvien enormement d'unes províncies a altres. Ha estès la seva influència als països del seu entorn (Japó, Corea, Vietnam), en termes d'arquitectura, cal•ligrafia, filosofia, etc.

MEDI NATURAL. La topografia és molt variada. Hi ha cinc serralades, de les quals destaquen la de Kunlun, la de Gangdise i la de l'Himàlaia, amb l'Everest (8.848 m), la muntanya més alta del món. Segons les diferències climàtiques que es donen en aquest gran país podem distingir tres zones naturals a la Xina:

• La zona monsònica de l'est: amb nombrosos rius i de terres planes (per sota de 1.000 m sobre el nivell del mar), amb un clima humit influït pel monsó. Zona bàsicament agrícola.

• La zona seca del noroest: de clima sec i grans prats. S'hi troben les grans zones ramaderes del país.

• La zona del fred altiplà Qinghai-Tibet: amb una altitud mitjana de 4.000 m, hi neixen els dos rius més llargs del país, el Yangtsé i el Groc; és de clima fred i sec.

El fred desert del Gobi, que s'extén pel nordest xinès (en 1.300.000 km2), és una regió àrida castigada pel vent i gairebé sense arbres, situat a la major latitud nord del món. El terreny es composa majoritàriament per un sòl sec, rocallós i de sorra. El riu Groc, o Huang He, travessa la província de Gansu, prop de la ciutat de Lanzhou. amb una longitud de 4.667 km és el segon riu més llarg de la Xina.

Els rius més grans i cabalosos de la Xina reguen les tres divisions principals del país: Huanghe o Riu Groc al nord, amb un recorregut de 5.464 quilòmetres, banya nou províncies septentionals on abunden fèrtils camps de cereals.

VEGETACIÓ I FAUNA. Per la gran varietat climàtica, la Xina és rica en diferents espècies vegetals. Així podem trobar selves tropicals al sud de la vall del Xi Jiang, vegetació subtropical a la vall del Yangtse, prats i estepes a la zona propera a Mongòlia. Aquests hàbitats diversos fan possible una àmplia varietat de fauna (més de 4.400 espècies de vertebrats), dues protegides en perill d'extinció: l' ós panda i el tigre del sud de la Xina (castigades per la caça, la invació de l' hàbitat, els desastres naturals). La flora ha progressat malgrat la pressió de més de 1000 milions de persones, però la desforestació, el pasturatge i els cultius intensius han fet grans estralls.

RELIGIO. Les principals religions són: Taoisme, confucionisme, budisme, cristianisme, islamisme. L’instint popular s’adheria respectuosament al confucianisme, taoisme i budisme com a “les tres creences que en són només una”. Aquesta distinció de pràctiques religioses no fa sinó amagar una complexa realitat de fons en la que coexisteixen gran quantitat de creences aparentment contradictòries.

ECONOMIA. L'agricultura ocupa al 70% de la població activa. Es produeix arròs, cereals, blat de moro, soja, canya de sucre, tabac, cotó però la seva rendibilitat és molt baixa. La indústria ha experimentat una enorme millora en els últims anys. És el més gran productor de carbó, grafit i altres recursos minerals (tungstè, molibdè, antimoni, mercuri, bauxita, fosfat, ferro i magnesi). També és el més gran productor de cotó cru, teixits de llana i ciment. Els seus recursos energètics provenen del carbó, el petroli i l'energia hidràulica. Els seus principals productes d'exportació són productes industrials, tèxtils, cautxú, productes d'indústria lleugera, aliments, combustibles, maquinària i equips per a transport.

Regions[edit | edit source]

Nord-est - Liaoning, Jilin, Heilongjiang. Aquesta regió no compta amb una tradició turística molt important ja que ha estat una regió industrial. El seu aïllament envers al turisme fa que es trobin destins i atractius turístics poc explotats. Els principals atractius turístics estan relacionats amb la seva gran diversitat natural i paisatgística, com serien el Benxi Shuidong National Park, un riu que travessa una cova de 5 milions d'anys d'antiguitat, el Xianghai National Nature Reserve, des d'on podem observar més de 230 espècies d'aus, o el Changbaishan National Nature Reserve, una gran reserva natural amb bosc primitiu i diversos atractius naturals.

Nord - Shandong, Shanxi, Shaanxi, Henan, Hebei, Pequín, Tianjin. Aquesta és una de les primeres regions que es van desenvolupar. Els principals atractius, els trobem en el turisme urbà de la gran capital i a les ciutats de Kaifeng, Zhengzhou i especialment a Pingyao, una de les ciutats amurallades millor conservades, que ha tingut una gran importància històrica i cultural, el Mount Tai, una de les cinc muntanyes sagrades per el daoisme i la més escalada del pais, o el Longmen National Park que conté antigues coves amb inscripcions de la primera caligrafia xinesa així com escultures de buda.

Nord-oest - Mongòlia Interior, Gansu, Ningxia, Qinghai, Xinjiang. Hi trobem grans zones de pastures, deserts, muntanyes, tribus nòmades i una gran presència de la religió islàmica. És una regió menys desenvolupada que les de la costa. Hi passen trams de la ruta de la seda.

Sud-oest - Tibet, Yunnan, Guangxi, Guizhou. Regió molt exòtica, amb ètnies i pobles minoritaris, paisatges espectaculars i molts allotjaments per a viatgers de motxilla.

Sud Central - Anhui, Sichuan, Chongqing, Hubei, Hunan, Jiangxi. Regió principalment agrícola i més pobre que les regions costeres, tot i que recentment si estan desenvolupant grans ciutats. Alguns dels seus principals atractius són el Buda tallat a la roca més gran del món a Leshan.

Sud-est - Guangdong, Hainan, Fujian. Centre de comerç tradicional, amb molta capacitat industrial i de gran pes dins del mercat internacional.

Est - Jiangsu, Shanghai, Zhejiang. Amb moltes ciutats vinculades al mar, és el nou centre econòmic modern del país.

Ciutats[edit | edit source]

Pequín (Beijing), la capital històrica, cultural, educativa i oficial. Va ser la capital dels emperadors de la dinastia Ming i Qing fins a la fundació de la República. Conté atractius d'interès històric, com la plaça de Tiananmen, la plaça pública més gran del món, el monument als màrtirs, l'estadi nacional, símbol de les olimpíades de 2008, o el més destacable, la ciutat prohibida al districte de Doncheng.

Guangzhou o Canton (广州) , la tercera ciutat més gran de Xina després de Beijing i Shanghai amb una població de 12 milions d'habitants. La ciutat ha estat un nucli de comerç, d'intercanvi cultural i de diverses reformes i revolucions. La seva posició, fa que no hagi estat un nucli de turisme tradicional, el seu relatiu aïllament la fan especialment atractiva.

Guilin (桂林), un dels principals destins de turisme nacional. És un punt neuràlgic des d'on visitar alguns atractius dels voltants, com Longsheng famós per les seves terres de cultiu d'arròs; Yangshuo, una petita ciutat històrica propera, etc.

Hangzhou (杭州,), capital de la província de Zhejiang. La seva àrea metropolitana té una població superior als sis milions d'habitants (2003). Està situada a la vora del riu Qiantang i limita amb el llac de l'Oest (Xi Hu) i amb el Gran Canal de la Xina.

Kunming (昆明), capital de la província de Yunnan. La ciutat està situada al nord del llac Dian. La superfície és de 21473km i la seva població era de 6,43 milions de persones (2010). Gràcies al seu clima temperat, se l'anomena sovint "Ciutat de la primavera eterna".

Nanjing, Nankin o Nanjing (南京), la ciutat té més de 8 milions d'habitants. Ha jugat un rol important en la història de la República Popular de la Xina. La ciutat va ser conquerida pels japonesos al 1937 i van sofrir una gran repressió amb la massacre de Nanjing.

Shanghai, famosa per la seva espectacular riba amb un dels millors skylines del país. És la capital comercial i un dels majors centres de compra del món.

Suzhou. "La Venècia de l'est", una ciutat antiga formada per canals i jardins ubicada a l'oest de Shangai.

Xi'an., la ciutat més antiga i l'antiga capital de Xina, emplaçament de deu dinasties, terminal de l'antiga ruta de la seda i llar del guerrers de Terracota.

Altres destinacions[edit | edit source]

La Gran Muralla Xina (万里长城). Amb més de 8.000Km, és un dels símbols més carismàtics.

Hainan (海南). Una illa paradisíaca cada vegada més enfocada al turisme

Reserva Natural de Jiuzhaigou (九寨沟). Un entorn idílic, rodejat de llacs i cascades, on hi podem trobar l'hàbitat dels ossos panda gegants.

Leshan. Amb el gran Buda escarvat a la roca i el seu contacte amb la rivera del riu.

Everest. Un dels tres accessos al pic més alt del món és de des de la cara Xinesa.

El cim Tai (泰山 Tài Shān). Un dels pics sagrats del Daoisme, i que és la muntanya més escalada del país.

Tibet (西藏). Territori ocupat per Xina, i que conté un dels centres espirituals i religiosos més importants del món.

Turpan. A la zona islàmica de Xinjiang, aquesta àrea és la llar de la cultura Uighur i d'una zona molt fèrtil.

Les rutes més famoses són:

1) Ruta de les macrociutats: la més concorreguda: Beijing-Shanghai-Shenzhen-Hong Kong/Macau.

2) Ruta de la Seda: Frontera amb ex-URSS-Xinjiang-Gansu-Xi’an-Beijing.

3) Amants de la Història: Beijing-Luoyang-Pingyao-Xi’an-Xinjiang.

4) Ruta del Yangtze: Shanghai-Jiangsu-Hunan-Chongqing-Sichuan.

5) Ruta del Tibet: Tren Beijing-Lhasa passant per Gansu i Qinghai.

6) Amants del trekking i dels parcs naturals: Sichuan-Yunnan-Guizhou-Guangxi.

7) Amants de l’estepa: Beijing-Mongòlia Interior-Mongòlia.

Si voleu fer trekking les zones més famoses són les províncies de Yunnan i Guangxi (especialment la zona de Guilin-Yangshuo). Aquí hi ha paisatges espectaculars i a més molta infraestructura turística (hotels, restaurants, serveis. Etc).

Beijing-La Gran Muralla. Les tres zones visitables més conegudes són: Badaling, Mutianyu i Simatai. Badaling és la més propera i menys recomanable perquè és la que concentra més visitants. Podreu trobar arreu excursions organitzades per veure la Gran Muralla, molts cops combinades amb la visita a les tombes Ming. Eviteu anar a la Gran Muralla els diumenges, estarà ple de turisme local.

Visita als Guerrers de Xi'an. Recomanem realitzar la visita en sentit invers al que "oficialment" està plantejat. D'aquesta forma començareu pel pavelló amb menys guerrers (3) i acabareu amb la vista de l'exèrcit de més de 4000 guerrers i cavalls (pavelló 1).

Zona rural de Guilin i Yanshuo. Per fer el típic recorregut pel riu Li de Guilin a Yanshuo tindreu diversitat d'oferta. A la part de Yanshuo teniu també la possibilitat de navegar per altres rius, afluents del Li, molt menys turístics.Yanshuo, tot i que petita, és una ciutat.

Shanghai. Permeteu-vos el petit luxe d'anar a prendre alguna cosa per la nit a alguna de les terrasses dels àtics del Bund. Des d'allà es veuen unes vistes impressionants de l'skyline de la zona de Pudong. Shanhgai té diversos gratacels amb mirador. Pujar a un d'ells és visita imprescindible. Recomanem pujar a la SWFC (Shangai World Financial Center), és l'edifici més alt de la ciutat i el que permet una millor vista.

Arribar[edit | edit source]

En avió[edit | edit source]

La manera més ràpida per arribar a la Xina és, lògicament, l’avió. Des de Barcelona El Prat per arribar a la Xina, les combinacions són moltíssimes. En destaquen però (pel seu bon preu) Aeroflot (amb escala a Moscú), Turkish Airlines (amb escala a Istanbul), Lufthansa (amb escala a Frankfurt) i per últim, Finnair (amb escala a Helsinki). Altres companyies que ofereixen aquest vols són British Airways, KLM i Singapore Airlines. La companyia aèria nacional és Air China. La duració dels vols aproximades són des de Londres unes deu hores, 22 hores a Nova York, 12 hores a Los Angeles o Sidney.

Es requereix d’un visat que es pot fer al consulat xinès de Barcelona o a l' ambaixada de Madrid. No és un tràmit obligatòri que es pot realitzar a l’aeroport a l’arribada, com altres països. El preu del visat és d' uns 50 € i permet una estada màxima al país de 30 dies i una sola entrada (en cas d’un visat normal de turisme). Per a Hong Kong no cal cap visat, ja que Hong Kong és una Regió Administrativa Especial i té uns requeriments d’entrada diferents. Sent ciutadà de la UE, es pot viatjar a Hong Kong amb el passaport vàlid per 6 mesos.

Principals aeroports

Aeroport de Beijing/Pekín (BJS/PEK). Es troba a 28 km al noroest de la ciutat (duració del trajecte: 40 minuts en bus o taxi).

Aeroport Internacional de Guangzhou Baiyun. Inaugurat el 2004. Es troba a 12 km al nord (duració del viatge: 25 minuts).

Aeroport de Shangai Honggiao (SHA). A 13 km al suroest de la ciutat (duració del trajecte: 25-40 minuts).

Aeroport de Shangai Pudong (PVG). En el districte financier de l'est, està a 30 km del centre de la ciutat (duració del trajecte: 50 minuts en bus o taxi). Pudong és un important aeroport internacional que compta amb un tren elevat i un altre de subterrani.

Existeixen altres aeroports a les principals ciutats del país. Tots ells disposen de taxis, busos públics i privats, tendes d' articles lliures d'impostos, bancs i oficines de canvi de divises, oficines de correus, bars i restaurants.

En vaixell[edit | edit source]

Es pot arribar en vaixell des de:

Japó.Serveis de ferrys disponibles:

Osaka-Shangai
Kobe-Shangai
Kobe-Tianjin
Qingdao-Shimonoseki

Corea. Ferrys que surten de Inch'on i arriben a varies ciutats xineses

En cotxe[edit | edit source]

Es pot arribar des d’Europa o des de Àsia. Les fronteres d'entrada són: Vietnam, Nepal, Pakistan, Kazajstan, Laos i Rússia.Cal recordar que el carnet de conduir de la UE no té validesa a Xina.

En autocar[edit | edit source]

Algunes de les línies més arrelades són:

Kazajstan. Hi han autobusos diaris.
Laos. surten autobusos des de Boten.
Vietnam. A través del denominat 'pas de l'amistat', el punt de partida es troba a Dong Dang.

En tren[edit | edit source]

Es pot arribar en ferrocarril fins a Beijing a través de les rutes Transmanchú i Transmongol ( passa per Mongòlia). Les dues rutes surten des de Moscou. El Transmongol és més ràpid, però necessitaràs un visat addicional

Circular[edit | edit source]

En avió[edit | edit source]

Recomanable per a distàncies llargues i manca de temps. La millor forma de contractar-ho és a les guest-houses, molts cops ofereixen el servei de forma gratuïta. Diverses companyies xineses operen vols interiors per Xina amb freqüència diària. El nivell de preus i serveis de totes elles és similar. Podeu comprar els bitllets per internet i amb tarja de crèdit a través de www.elong.net o http://english.ctrip.com/

En vaixell[edit | edit source]

Hi ha diferents rutes interiors. Les més conegudes són les que van de Chongquing fins Wuhan, la que va de Guilin a Yangshuo i la de Hangzhou a Suzhou.

En cotxe[edit | edit source]

Autobús. És el principal mitjà de transport. Els preus són molt econòmics. Surten de totes les ciutats i pobles i arriben a tot arreu. Per a les distàncies llargues hi ha autobusos llitera. Els hotels solen tenir informació de les línies més properes i alguns ofereixen plànols gratuïts. La flota d’autobusos de llarg trajecte sol ser de molt bona qualitat. Tan sols es poden adquirir 2 dies abans de la sortida del tren a les estacions. El servei es freqüent i regular entre totes les capitals de província i ciutats grans.

Bicicleta. Es poden llogar bicicletes en aquells llocs considerats “turístics”. En la resta sol haver dificultats. El preu del bitllet depen del trajecte.

Cotxe. El carnet de conduir de la UE no té validesa a Xina. No obstant si es vol llogar un cotxe pot ser que algunes agències l' ofereixin igualment més cars a risc de rebre alguna multa. Una altra opció és llogar-lo amb xófer.

Taxi. Per trajectes urbans. Els taxistes solen ser més honestos que els seus congèneres a la resta del món. També trobareu taxis negres, cotxes particulars que ofereixen un trajecte urbà o interurbà per un determinat preu.

Metro. Les úniques ciutats amb xarxa de metro són Beijing, Shanghai, Shenzhen, Tianjin, Nanjing, Guangzhou i Hong Kong.

Artil•lugis amb rodes. Ja gairebé desapareguts a les grans ciutats però encara molt presents a zones de l’interior. Tricicletes, carros amb mula o rickshaws us serán oferts amb freqüència per a trajectes curts. El preu dependrà de l' habilitat regatejant.

En autocar[edit | edit source]

És el principal mitjà de transport del país i els preus són molt econòmics. Surten de totes les ciutats i pobles i arriben a tot arreu. Per a les distàncies llargues hi ha autobusos llitera. Els hotels solen tenir informació de les línies més properes i alguns ofereixen plànols gratuïts. Al tractar-se d’un país tan immens les distàncies sempre solen ser llargues. No obstant, la flota d’autobusos de llarg trajecte a Xina sol ser de molt bona qualitat. Tan sols es poden adquirir 2 dies abans de la sortida del tren a les estacions d’autobús. El servei es freqüent i regular entre totes les capitals de província i ciutats grans i mitjanes. Gairebé sempre existeix l’opció del trajecte nocturn.

En tren[edit | edit source]

La xarxa ferroviària xinesa cobreix totes les províncies i és un mitjà de transport ràpid i molt còmode. No hi ha categories de trens ni de vagons però sí que hi ha diferents tipus de seient i de lliteres. El número del tren indica la seva categoria, com més números més vell és. El problema per comprar bitllets, si no parles xinès, es que ells pràcticament no parlen anglès. Molt recomanable si es vol conèixer la Xina Real. No es poden comprar per internet ni fora de les fronteres xineses, tan sols es pot fer a guixeta i com a màxim 10 dies abans de la sortida del tren. Els podeu comprar en qualsevol estació o a través d’agències de viatge. La immensitat del país fa que es tracti sempre de trajectes llargs. Tots ells són força econòmics en comparació amb Europa.

Parlar[edit | edit source]

Llengua xinesa. El xinès és un membre de la família de llengües sinotibetanes. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. És la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. La llengua xinesa, parlada en la forma de l'estàndard mandarí, és l'idioma oficial de la República Popular de la Xina.

Escriptura xinesa. L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats "caràcters xinesos". Aquesta escriptura és un dels trets més distintius de la cultura xinesa. Hi ha milers de caràcters que s'han utilitzat durant almenys tres mil anys i que van ser adoptats també per altres llengües asiàtiques, en particular el japonès, el coreà i el vietnamita.

Aprendre[edit | edit source]

La cultura mil•lenària de la Xina ofereix moltes i interessants possibilitats per aprendre, entre elles:

Medicina tradicional.
Arts marcials.
Acupuntura.
Cursos d’idiomes, si es vol aprendre el cantonès és or visitar el sud, Guangzhou o Hong Kong.

Treballar[edit | edit source]

En alguns llocs es requerirà conèixer el idioma i tenir un visat de feina. Els interessats en treballar poden consultar les revistes de residents estrangers. Hi ha ciutats que disposen de més possibilitats, és el cas de Shangai, Beijing i Guangzhou. Algunes webs posen en contacte i ofereixen ofertes des d’aquí:

Veure[edit | edit source]

La República Popular de la Xina és un país increïblement fascinant. No només per la seva grandària i naturalesa sinó per la seva cultura, història (3000 anys d'història documentada) i gents. Viatjar per la Xina és una oportunitat única per trencar tots aquests prejudicis que normalment tenim sobre aquest país que sempre ha tingut un paper clau en la història de la humanitat i que, sembla, seguirà tenint per molts anys.

Xina ofereix al viatjant ciutats enormes i interessants com Pequín, Xangai o Hong Kong, així com llocs d'un gran valor històric com la Gran Muralla, el Buda de Leshan o els Guerrers de Xi'an, passant per entorns en els quals gaudir de la naturalesa com a la província de Yunnan (al sud) o al voltant del Riu Li, a Yangshuo. L'any passat vaig tenir la sort de passar tres mesos viatjant per la Xina, en els que vaig fer milers de km en tren, i em va passar pel cap quedar-me a aprendre més sobre la seva cultura i sobre el seu principal idioma, el mandarí, encara que al final no va poder ser.

LA GRAN MURALLA XINESA

Va ser construïda a trossos durant 4 diferents dinasties, la va començar la dinastia Qin en el 214 AC Després de 1500 anys i 3 dinasties millorant va arribar a tenir 6000 km. Així doncs pot ser visitada en molts llocs, sent els més famosos els que estan a prop de Pequín com Badaling, Simatai i Jinshanling.

XANGAI

Algunes zones de Xangai són molt futuristes. L'skyline d'aquesta ciutat de 23 milions d'habitants és impressionant. Es coneix a la ciutat com a la capital financera del país i encara es respira menys tradició xinesa que a Pequín, encara hi ha llocs que poden donar-te una sensació d'autenticitat com el barri d'Old city.

PEQUIN

Pequín o Beijing s'ha convertit en una barreja de modernitat i tradició xinesa. Allà trobareu abundants gratacels juntament amb alguns dels símbols de la més pura tradició i història del país com la Ciutat Prohibida o el Temple del Cel. Altres llocs a visitar són la plaça de Tiananmen o el Mausoleu de Mao on podreu veure el cos momificat d'aquest, practica de la qual vaig parlar en el post sobre polítics momificats.

HONG KONG

Una altra ciutat molt moderna feta a base de gratacels. L'espectacle gratuït de The symphony of lights en què veureu tots els gratacels de la ciutat il·luminant i canviant de colors mentre potents làsers donen voltes pel cel i tot acompanyat de música és únic. Voltants de la ciutat hi ha platges i muntanyes que mereixen una visita.

Fer[edit | edit source]

Menjar en un mercat nocturn; http://spanish.china.org.cn/photos/txt/2010-08/12/content_20693656.htm
Veure pandes; http://www.losapuntesdelviajero.com/2010/11/donde-ver-osos-panda.html
Llogar una bicicleta
Fer-se un massatge

Menjar[edit | edit source]

Podem trobar moltes varietats i peculiaritats regionals. La composició dels plats és costosa, i gran parts dels aliments es solen fregir amb rapidesa en oli molt calent. La cuina de Fujian és famosa pels seus delicats guisats de peix i de cranc i per les sopes. A la vall inferior de Yangzi la cuina és més elaborada, i utilitzen molt la salsa de soja equilibrada amb sucre i vi. Els plats de Shangai, condimentats de greixos i olis, són més pesats. Cap a l’oest, a Sichuan i Hunan, els plats són secs i amb espècies, usant el pebre picant. Pels plats més refinats es barregen diversos sabors: picants, afruitats, amargs i salats. Les varietats de plats regionals depenen també de si les matèries primeres es poden transportar fàcilment. Així doncs les fruites, per exemple, es consumeixen allà on es produeixen.

A les zones turístiques trobarem menjar occidental. Tots els hotels disposen de menjar occidental. Existeixen a més a Pequín diversos restaurants dedicats al menjar internacional. Solen resultar més cars que els del país.

Els xinesos beuen te a totes hores i a tot arreu. Això vol dir que sempre hi ha un termo o dispensador d’aigua calenta a l’abast, ja sigui en els hotels, bancs, estacions de tren. En termes generals a Xina és pot menjar bo i barat. A part del menjar de carrer també podeu trobar bons restaurants tant de menjar xinès com occidental.

Si esteu interessats a provar plats més exòtics, us recomanem que aneu al mercat nocturn de Donghuamen a Beijing. En algunes zones de la Xina mengen també carn de gos, en mercats rurals en podreu trobar.

Les principals escoles xineses són quatre:

La cuina del Nord, caracteritzada per l'exquisida selecció dels seus ingredients.

La cuina del Sud, entre altres caracteritzades per la carn de serp, gat muntès estofat, carn de tigre i fènix.

La cuina de l'Est té un gust dolç. S'utilitza sobretot peix i marisc, sopa de porro, ous de peix de sípia i holoturias al porro. S'utilitzen carns, peixos i verdures i sobretot arròs.

La cuina de l'Oest està representada pels gustos picants. El seu plat més famós és el formatge de soja amb pebrots i pebre.

Existeixen diversos estils de menjars:

Cantonès: S'utilitza molta l'aigua i el vapor per a la seva cocció, amb abundants verdures fresques, alguna cosa dolça i poc especiat.

Pequinès: Més oliós, més salat i especiat.

Shanghai: És més fort que la cantonesa, molts fregits en oli de sèsam.

Sichuan: Es caracteritza per la utilització de moltes espècies i abundant picant.

Fujian: Semblant al cantonès, però en comptes de bullit es fregeix en poc oli, poc especiada i una mica dolç ja que s'utilitza coco i pinya.

Chaozhou: Amb salses diferents i el menjar no s'acompanya amb arròs bullit sinó amb sopa.

Plats típics:

Ien Yen-Wo-Tang: Sopa de niu d'orenetes (es confeccionen bullint els nius).

Yu-Tchi: Sopa d'aleta de tauró (cuita en tres brous de sopa de pollastre).

Pequín kan-ja: Ànec lacat de Pequín (es serveix en tires fines que es mengen amb prims rotllets de llavor de sèsam).

Cuit picant mongol (tires de be que es couen en aigua, es serveixen amb diferents salses).

Ous de cent anys (cuinats molt lentament).

Sun Din-Sun (típic del menjar cantonés, similar a un entremès amb nombrosos plats de carn i peix).

Tsuliu yú-pian (peix agredolç estofat).

Lung-Hsia (llagosta).

Dcha Hsia-Bing (crancs fregits).

Niujou si Sifen-si (fideus).

Tchau Yu-djuan (peix fregit en rotllets).

Beure[edit | edit source]

El te verd és la beguda més estesa. És difícil trobar cafè. La cervesa xinesa és de bona qualitat i no és cara, les marques més conegudes són Pequín i Tsing Tao. Tenen vi blanc, negre i cava del país. El millor és potser el negre Shaoxing. En els hotels es poden trobar qualsevol tipus de begudes alcohóliques encara que solen ser molt cares.

Sortir[edit | edit source]

L’hora local és sempre l’hora de Beijing (8 hores més del GMT).

Gràcies a la seva gran diversitat, aquesta meravellosa terra de dracs pot satisfer les demandes dels més exigents viatgers.

La Xina és un poble de jugadors. Des de fa milers d'anys els xinesos han dedicat part del seu temps d'oci al joc. Des del senzill joc de cartes als complexos jocs d'escacs que han fascinat filòsofs i matemàtics.

Motiu de delit estètic pot ser el passejar pels jardins i construccions antigues d'estil mateix, com el Palau Imperial i el d'Estiu de Pequín, que amb els seus llacs artificials construeixen mostres de la bellesa creada per l'home.

La Xina ofereix diferents viatges per tenir en compte els seus bells paisatges naturals: muntanyes majestuoses i rius espectaculars com són les Cinc Muntanyes Sagrades o les Tres Goles de Changjiang.

Altres muntanyes de pelegrinatge són: la muntanya Wutai. També s'han obert programes turístics en el Tibet. El recorregut s'acompanya d'activitats budistes com la "cerimònia de l'Aigua i de la Terra", en què es pot gaudir amb els monjos del menjar vegetariana i escoltar la música dels temples per enfortir l'esperit.

A la Xina podrà gaudir d'un bonic paisatge, i d'una cultura totalment diferent de la nostra amb els seus costums, la seva cuina, els seus espectacles tradicionals com l'Òpera de Pequín, els acròbates o el circ.

La vida nocturna no sol ser molt animada fora dels hotels. Comença a les 20,00h i acaba a les 24,00h.

Si és amant del submarinisme, existeix un club internacional d'activitats submarines a Sanya. També poden realitzar-se diverses activitats esportives com el golf, beisbol, tir, arts marcials, etc., o bé gaudir d'una partida d'escacs.

Comprar[edit | edit source]

En botigues de souvenirs i aquelles dirigides principalment als turistes, els venedors estan molt habituats al regateig i en són autèntics mestres, així que no us en faci cosa anar provant per comprovar fins a quin preu estan disposats a baixar.

A Beijing existeixen diversos centres comercials d'electrònica i roba dirigits en exclusiva als turistes, els més coneguts són el Mercat de la Perla i el Carrer de la Seda. La majoria dels productes són imitacions de marques occidentals.

Els principals articles que es poden comprar són: teixits de seda, peces de cachemir, de lli, de cotó, de cuir i pell, porcellanes, antiguitats, catifes, jade, joieria, articles lacats, miniatures, aquarel•les o reproduccions en paper d'arròs, objectes de bambú, segells tipus tampó.

Els principals llocs de compra són: Pequín el qual és caracteritzat per l'artesania tradicional, objectes d'esctritorio, pipes de fumar, bolígrafs, polseres, pendents, collarets, caixes, gerros, antiguitats, pintures xineses, etc. Shanghai és el paradís de les compres ja que es troben les millors sedes i de més qualitat en els centres més moderns comercials. Un dels millors centres comercials i més coneguts mundialment és Hong Kong.

La majoria de les botigues obren de les 10 del matí a les 21.30h.

Dormir[edit | edit source]

No és cap problema en els llocs on estiguin acostumats a rebre una mica de turisme. L’oferta és àmplia, des d’habitacions amb bany interior o compartit fins habitacions amb diversos llits, on el preu és molt més econòmic. Si viatgeu en bicicleta i heu de parar on sigui, és possible que tingueu més problemes, perquè no tots els hotels permeten allotjar estrangers. Per la resta de casos, els allotjaments són nets i amb molt bona relació qualitat-preu. Solen oferir internet gratuït i disposen de servei de rentar, recollida a l’aeroport o estació de trens i busos, compra bitllets. En els llocs turístics, el personal dels hotels comença a parlar una mica d’anglès.

Si voleu anar més tranquils podeu fer la reserva fàcilment per internet o en qualsevol agència abans de marxar. Un cop al país es pot trobar allotjament el mateix moment d’arribada en la majoria d’hotels o hostals.

Els Youth Hostels (albergs) poden ser una excel•lent i econòmica opció. El nivell de serveis i sobretot de netedat solen complir els estandards internacionals. Cosa que sovint no passa amb els Hotels xinesos, on molts cops no ens hem de refiar del nombre d’estrelles del que presumeixen. L’única avantatge d’aquests últims és que en temporada baixa es pot regatejar el preu.

Seguretat[edit | edit source]

Xina és un país segur. Tot i això, cal prendre les mesures de seguretat habituals en qualsevol viatge. Es coneixen pocs robatoris o atacs als visitants estrangers però s’han de prendre les precaucions necessàries, amb les bosses, carteres, cambres etc. en les aglomeracions.

Salut[edit | edit source]

A la Xina la sanitat pública brilla per la seva absència. Si s’ha de fer un viatge una mica llarg, és recomanable tenir contractada una mínima assegurança mèdica de cobertura internacional en cas d’enfermetat. A Beijing, Shanghai i Hong Kong es poden trobar bons hospitals però a la resta del territori les condicions sanitàries i higièniques no serien les més òptimes.

Vacunes: no hi ha cap vacuna obligatòria, però n’hi ha tres de recomanades: el tètanus, l’Hepatitis A i la Febre tifoidea. La vacuna contra la febre groga és obligatòria en cas d' haver estat anteriorment en una zona endèmica. Com a aconsellables (depenent de la zona a visitar) són la vacuna contra el tètanus i la poliomielitis, diftèria, febre tifoidea, hepatitis A i B.

Existeixen més de 4 milions de personal sanitari tècnic especialitzat i més de 2 milions de llits hospitalaris. En les grans ciutats hi ha hospitals de medicina occidental i de medicina tradicional, manquen d'un bon servei d'ambulàncies. L'esperança de vida assoleix els 70 anys.

Es recomana mantenir-se allunyats dels mercats d'aus, reserves naturals amb aus i granges, porcs, així com tenir especial cuidat amb la ingesta d'ous, carn d'aus i de porcs, en particular crus.

Per l' entrada d' aliments, animals i/o plantes, cal un certificat de bona salut i de vacunació contra la ràbia del país d' origen. No s' admeten animals en els hotels xinesos.

Respectar[edit | edit source]

A més del respecte a la seva cultura i costums, hi ha alguns consells a tenir en compte en una visita al país:

Per cridar als taxis no s’han de tenir els dits amunt, sinó cap endins.
Si reps un regal no l’has d’obrir al davant.
Per escriure no s’ha d’utilitzar tinta vermella.
Si hi ha un casament, funeral o esdeveniment religiós que ocupa el carrer sencer no camini entre ells.
No deixi els palets xinesos sobresortint per sobre de l’arròs restant.
Xiular és considerat un gest poc educat. Ells no ho fan i menys en públic.
Les propines són considerades un insult. La gran majoria d' hotels i establiments xinesos no n' accepten.
Intentar no fer demostracions públiques d' afecte o efusivitat entre parelles. No està ben vist.