Wy/ca/Turquia

From Wikimedia Incubator
< Wy‎ | ca
Wy > ca > Turquia

Turquia

Geografia física

Turquia és un estat transcontinental de Euràsia. La Turquia asiàtica correspon a la península i ocupa el 97% de la superfície del país; està separat de la Turquia europea pel Bòsfor i el mar de Màrmara i els Dardanels que de forma conjunta enllacen amb el mar Negro i Mediterrani. La Turquia europea correspon a la Tràcia i la Rumèlia orientals a la península balcànica i només representen el 3% de la superfície total del país. La Turquia europea limita al nord-oest amb Grècia i Bulgària i conforma la Tràcia Oriental. La Turquia asiàtica (Anatolia) està formada per un altiplà central amb planes costaneres estretes, entre el Köroğlu i la serralada de l'orient del Mar Negre al nord, cap a les muntanyes del Taure, al sud. L'est del país és més muntanyós, i és l'origen de diversos rius el Tigris i l’Èufrates i també es troben els Llac Van i el ont Ararat. La variació paisatgística de Turquia és el producte de diversos moviments terrestres complexos que han format la regió al llarg de molts mil•lennis i que encara produeixen terratrèmols i erupcions volcàniques. El Bòsfor i els Dardanels es formaren gràcies a les falles geològiques que creuen Turquia i que permeteren la creació del mar Negre.

Quant a la climatologia les àrees costaneres mediterrànies de Turquia tenen un clima mediterrani, amb estius secs, i hiverns humits moderats. Les condicions són més extremoses a l'interior àrid. Les muntanyes a prop de la costa impedeixen que les influències mediterrànies s'estenguin al centre i per tant l'altiplà de l'Anatòlia central té un clima continental, amb hiverns més severs. La precipitació mitjana és de 400 mil•límetres; amb diferències regionals que depenen de l'altitud. Les regions més seques són la plana de Konya i la plana de Malatya.

Regions

El territori es subdivideix en 81 províncies que s’agrupen en set regions definides pel cens amb propòsits merament estadístics i no pas com a divisió administrativa i, a la vegada, cada província es subdivideix en districtes. Les províncies més poblades de Turquia són: İstanbul, Ankara, Esmirna, Bursa, Adana, Konya, Antalya, Mersin, Gaziantep, Şanlıurfa, Diyarbakır, Kocaeli, Hatay, Manisa, Samsun.

Les regions de Turquia són les següents:

-Regió de l'Egeu dividida en les províncies d'Afyonkarahisar, Aydın, Denizli, Esmirna, Kütahya, Manisa, Muğla i Uşak. -Regió de la Mar Negra dividida en les províncies d'Amasya, Artvin, Bayburt, Çorum, Giresun, Gümüşhane, Ordu, Rize, Samsun, Sinop, Tokat, Trabzon, Bartın, Bolu, Düzce, Karabük, Kastamonu i Zonguldak. - Regió d'Anatòlia Central dividida en les províncies d’Aksaray, Ankara, Çankırı, Eskişehir, Karaman, Kayseri, Kırıkkale, Kırşehir, Konya, Nevşehir, Niğde, Sivas i Yozgat. - Regió d'Anatòlia Oriental dividia en les províncies d'Ağrı, Ardahan, Bingöl, Bitlis, Elâzığ, Erzincan, Erzurum, Hakkâri, Iğdır, Kars, Malatya, Muş, Tunceli i Van. - Regió de la Màrmara dividida en les províncies de Balıkesir, Bilecik, Bursa, Çanakkale, Edirne, Istanbul, Kırklareli, Kocaeli, Sakarya, Tekirdağ i Yalova. - Regió de la Mediterrània dividida en les províncies d'Adana, Antalya, Burdur, Hatay, Isparta, Kahramanmaraş, Mersin i Osmaniye. - Regió d'Anatòlia del Sud-est dividida en les províncies d'Adıyaman, Batman, Diyarbakir, Gaziantep, Kilis, Mardin, Şanlıurfa, Siirt i Şırnak.

Ciutats[edit | edit source]

Les ciutats més importants en quant a població són: Istambul - 14,573,836 habitants; Ankara - 4.879.167 habitants; Izmir - 3.709.000 habitants; Bursa - 3.195.000 habitants; Adana - 1.137.565 habitants; Konya - 1.131.000 habitants; Gaziantep - 854.000 habitants; Mersin - 743.000 habitants i Antalya - 603.000 habitants. Etnografia La majoria de la població de Turquia és ètnicament turca encara que hi ha altres grups ètnics com són els kurds, els circassians, els zazes, els gitanos, els àrabs i tres minories, els grecs, els armenis i els jueus; quant a la composició ètnica o racial de l'Estat—s'estima que a prop del 80% de la població és ètnicament turca i que gairebé el 20% són kurds els quals habiten a l'Anatòlia oriental i són majoria en diverses províncies, com ara Ağrı, Bitlis, Bingöl, Diyarbakır, Hakkari, Mardin, Muş, Siirt, Şanlıurfa, i Van. Llengua El turc d'Istanbul és la llengua estàndard oficial de Turquia encara que podem trobar llengües locals i diversos dialectes de l'àrab, bosnià, circassià, kurd i zazaki.


Altres destinacions[edit | edit source]

La barreja de civilitzacions, cultures i imperis ha atorgat a Turquia una gran riquesa històrica. És considerada el museu a l’aire lliure més gran del mon; el país compta amb platjes color turquesa, catarates, boscos, formacions rocoses i ciutats amb molts llocs per visitar. Es poden destacar:

- Kudasi,que és una ciutat balneria a la costa egea. - Fethiye amb grans platjes i boscos de pins. - Bodrum amb moltes monuments històrics i culturals. - Marmaris amb platjes de sorra blanca i grans infraestructures hoteleres i apartamnts turístics.

Veure A Istambul: va conservar una gran quantitat d’antigues construccions i curiositats religioses. És molt popular la visita a la basílica de Santa Sofia, la mezquita de Sultanmohamed, la plaza Ahmedie (antic hipòdrom), la fortalessa Edikule, el pont Galata i els Palaus de Topkapi. A Antalya:la més càlida de la costa turca podrem visitar el museu Arqueològic,el minarete Yivli que és el símbol de la ciutat, la Torre Hadarlak,el parc Karaalioglaamb la popular la cascada Duden i la torre de Hydyrlyk.

Circular[edit | edit source]

En avió[edit | edit source]

El més normal és arribar a Turquia amb avió. La línea aérea més important de Turquía es Turkish Airlines (THY). A Espnaya hi ha quatre companyies arèries que realitzen vols regulars directes amb destinació Istambul: Iberia (des de Madrid), Spanair (des de Barcelona), Turkish Airlines (des de Madrid, Barcelona, Málaga i Valencia) i Vueling (des de Barcelona). Des de la resta de ciutats espanyoles el més comú és realitzar el vo amb escala a Madrid

Aeroports d’Istambul: Istambul compte amb dos aeroports internacionals, Atatürk i Sabiha Gökçen. Atatürk el més important d’Istambul, està situat a 28 kilometres al sudoest d’Estambul i és l’aeroport escollit per companyies com Turkish Airlines i Iberia, mentre que l’aeroport de Sabiha Gökçen està situat a 50 kilómetres a la part asiàtica i és l’escollit per les aerolinies de baix cost com Vueling y Spanair. Hi ha aeroports també a Istambul, Ankara, Izmir, Antalya i Capadocia però aquí només vola la linea turca i amb molt poca frequència.

En vaixell[edit | edit source]

Hi ha la possibilitat d¡arribar a Istanbul amb ferry des de Ucrania via Sebastopol) i també es pot fer des de les illes gregues a Bodrum des de Rodas i Kos i a Marmaris i Fethiye, des de Rodas.

En cotxe[edit | edit source]

Turquía es un dels països amb més index de sinistralitat per la qual cosa és preferible no viatjar en cotxe, tot i que disposen de bones carreteres i autopistes al voltant de Ankara i Istambul.

En autocar[edit | edit source]

El autobus es el mitjà de transport ideal per desplaçar-se entre els diferents punts del pais. El sistema de autobusos està fora desenvolupat, amb estacions ben organitzades i una oferta molt diversa, molta qualitat a les companyies, opcions horàries i també moltes connexions amb altres ciutats a bons preus.

En tren[edit | edit source]

Turquía té una xarxa ferroviària acceptable i a Istambul arriben trens d’altres ciutats turques i països europeus com Alemanya, Grècia o Bulgaria. Per arribar a Istambul són vàlids els bitllets de Interrail.

Parlar[edit | edit source]

Aprendre[edit | edit source]

Treballar[edit | edit source]

Veure[edit | edit source]

Comprar[edit | edit source]

Istambul es una ciutat on es poden trobar diferents conceptes de comerç amb productes molt variats. D’una banda es pot entrar als bazars històrics com el Gran Bazaar o el Bazaar Egipci, per veure els productes més tradicionalscom les especies, el té i la ceràmica i d’altra banda es poden visitar els centres comercials (zona de Taksim) per seguir la moda actual del país amb productes moderns.

El mon oriental té fama per les catifes fetes a ma i entre elles descatequen les catifes turques que tenen una tècnica diferent a la resta a l’hora de fabricar-les; fan servir la tècnica del doble nus i això les fa molt resistents. Les catifes i els kilims reflexen la bellesa, tradició i cultura del mon turc.

A Turquia existeix una gran cultura de dissenys de joies, amb productes molt variats a bons preus.Es podem trobar joies d’or, diamants, pedres semiprecioses a les grans joieries i els bazars.

Una de las industrias més importants de Turquia es la textil. Hi ha varies ciutats com Istambul,Bursa y Denizli que tenen grans fàbriques de teles, camises, tovalloles i cuir. La Pashmina es un altre producte que es pot trobar i té diferents qualitats.

Menjar[edit | edit source]

Els menjars més típics són : els kebabs, els pide (pizzes de massa fina), koftes (hamburgueses petites), döners variats i els lahmacún (pizzes turques amb carn). L’iman bayildi (esbarginies), el su boregi (una especie de lasaña de formatge) i els mantis (raviolis turcs) també són algunes de les especialitats que s’han de probar, així com el pa (ekmek) de mil formes i varietats diferents i els baclava a nivell de reposteria.

Beure i sortir[edit | edit source]

El çay (té) i el kahve (cafè) són les begudes nacionals.El raki es la beguda alcohòlica més popular de Turquía i s’ha de prendre barrejada amb aigua, té un sabor anisat i fort (uns 40º). Una altra beguda habitual és l’ayran, una espècie de yogurt que combina amb tots els menjars.

Salut[edit | edit source]

No és necessària cap vacuna per entrar a Turquía ni que porti medicaments a no ser que pateixi alguna malaltia específica. Tot i que no hi ha ricos sanitaris, la claor i el canvi en l’alimentació poden produir trastorns intestinals. Es convenient portar un antidiarrèic i una ntisèptic intestinal encara que les farmàcies de Turquía (eczane) es poden comprar medicaments sense recpeta médica inclòs els antibiòtics

Seguretat[edit | edit source]

És un país molt segur i donat que el turisme es una important font d’ingresos, el turcs tracten de forma correcta i hospitalària els turistes.

Respectar[edit | edit source]

La entrada a les mesquites dn pantalons curts, minifaldilles està prohibit així com la obligació de treure’s les sabates a l’entrada i en el cas de les dones, la obligació de cobrir-se el cap amb un mocador. També està mal vist estar ebri a la via pública.

Destinació següent[edit | edit source]