Wy/ca/República de Corea

República de Corea és un país de l'Àsia.

Context[edit | edit source]

Corea del sud (한국, Hanguk en coreà) oficialment la República de Corea (대한민국 Daehan Minguk) és un país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea. El país limita pel nord amb Corea del Nord, al qual estava unificat fins al 1945, just després de la Segona Guerra Mundial, on els japonesos envaeixen la part nord de Corea i la separen.A l'est, creuat l'Estret de Corea, es troba Japó, mentre que a l'oest, creuada la Mar Groga, es troba la República Popular de Xina. La capital i la ciutat més gran n'és Seül, l'àrea metropolitana de la qual és una de les tres més poblades del món. El coreà és la llengua oficial del país, i és, actualment, la desena llengua més parlada del món. Destacar també que el nom del país, en coreà, significa "La Gran Nació del Poble Coreà". La població està en augment i està al voltant dels 49.500.000 habitants.

Geografia[edit | edit source]

La superfície de Corea de Sud és de 99.617,39km² i ocupa un total de 1.110 km.

La República de Corea es pot dividir en quatre regions "geogràfiques":

La regió oriental, la qual té una costa estreta i de grans serralades.
La regió occidental de àrees costaneres àmplies, conques de drenatge i serralades de poca altitud.
La regió sud-oest de muntanyes i valls.
La regió sud-est de la conca del riu Nakdong.

Degut a la condició de territori muntanyenc, la major part del terreny no és cultivable. Un fet destacable és la gran quantitat d'illes que conté, les quals estan xifrades al voltant de 3000 illes, les quals la majoria estan deshabitades i són molt petites per desenvolupar vida humana (fer arribar electricitat, ser autosuficients, facilitat de transport, etc.). Destacar també que la illa més gran conté un total de 1.845km i s'anomena Jeju-do.

La serralada de Taebaek s'estén de nord a sud de manera paral·lela a la costa oriental, i se'n desprenen altres serralades en direcció al sud-est, com ara les serralades Sobaek. L'altitud màxima de la serralada de Taebaek és de 1.708 m (el Mont Seorak).[4] Els rius són de poca longitud amb grans pendents, tot i que a l'oest alguns són navegables. Els rius més importants són el Han, el Pukhan i el Naktong.

Història[edit | edit source]

Corea del Sur és una de la civilitzacions més antigues del món. Nombroses investigacions arqueològiques indiquen que la península va ser poblada des del Paleolític Inferior. Corea ha patit multitud de guerres i conflictes deguda en gran part a que està envoltada de molts territoris i amb diferents interessos. Però cal esmentar que el país té els seus orígens en la seva separació del que es denominava COREA, en la qual mitjançant la invasió dels japonesos a la part Nord de Corea (1910-1945) va esdevenir la separació del país en dos països diferents, com el de Corea del Sud i Corea de Nord. Seguidament es produí la Guerra de Corea (1950-1953), la qual un cop acabada i fins a l'actualitat s'ha anat degradant la tradició de règim autoritaris en aquests països instaurant-se règims democràtics acompanyats d'un enorme desenvolupament econòmic i social. Aquesta transició ha estat fonamental per Corea de Sud, i l'ha portat a ser un dels països referència en règims democràtics d'Àsia.

Clima[edit | edit source]

Pel que fa al clima el podem diferenciar segons les estacions de l'any:

"La primavera" és l'etapa en que cauen les denominades pLuges grogues provinents de Xina, que fan que sigui molt difícil respirar. Tot i aquest fet puntual, és una bona època per viatjar al país, ja que les temperatures són càlides i molt agradables.
"L'estiu" comença amb una estació plujosa al juny, mentre que al juliol i agost existeix una gran humitat i temperatures que arriben a temperatures de 35° C. NO és recomanable viatjar a aquesta època del l'any.
"Tardor" , a partir de setembre , és potser el millor moment per estar a Corea juntament amb la primavera, on la temperatura i humitat són molt estables i agradables, mentre coincideix amb la caiguda de fules dels arbres, que donem un paisatge increïble del lloc.
"L'hivern" és un bon moment per anar a esquiar per exemple. Però per visitar ciutats no és recomanable. Fa fort fred i cal remarcar que al nord fa molt més fred que el sud.

Religió[edit | edit source]

Actualment, una mica més del 50% de la població sudcoreana admet que segueix i practica algun tipus de religió, mentre gairebé l'altre meitat no en segueix. Les religions més practicades són el Cristianisme (2/3 protestants i 1/3 catòlics) i el Budisme, les quals proporcionen una diversitat cultural molt interessant. Destacar també que últimament s'estan incorporant algunes religions minoritàries com el jeungisme, el daesunisme, el cheondoísme y el budisme won.

Economia[edit | edit source]

Econ`micament, Corea del Sud és un país desenvolupat, el qual proporcionà el canvi econòmic de país endarrerit a país modern entre els anys 1960 o 1990, en els quals va tenir una de les taxes de creixement més ràpides del món el qual van anomenar "El miracle del riu Han". Aquest creixement fou degut a la gran exportació que feien les seves indústries i a la gran mà d'obra qualificada. Al 2009 era el 9è en nombre d'exportacions arreu del món.

Actualment, és un dels quatre gegants asiàtics (la quarta més gran d'Àsia), i la 13a més gran del món. És un gran soci comercial de països com Japó, Xina, Estats Units o la Unió Europea. La importància del país recau en les indústries de gran i avançada tecnologia (exportadores mundials) i cal destacar les 10 empreses més importants del país: Samsung Electronics, POSCO, Hyundai Motor Company, Grupo financiero KB, Compañía eléctrica de Corea, Seguros de vida Samsung, Grupo financiero Shinhan, LG Electronics, Hyundai Mobis y LG Chem.

Regions[edit | edit source]

Gyeonggi: Envolta Seül i envolta la seva xarxa urbana. Llocs importants: Corea zona desmilitaritzada.
Gangwon: Territori de les meravelles naturals. Es recomana visitar el Parc Nacional d' Seoraksan, les platges de la costa est i les estacions d'esquí. Llocs importants: Chuncheon.
Chungcheong del Nord: Província litoral plena de muntanyes i parcs nacionals . Llocs importants: Danyang, Cheongju.
Chungcheong del Sud: Part central i occidental del país caracteritzada per les plantacions d'arrossars. És el punt en el qual les principals línies de tren i carreteres convergeixen i és coneguda també per les seves aigües termals. Llocs importants: Daejeon, Gongju, Boryeong.
Gyeongsang del Nord: És la província més gran i l'àrea més rica pel que fa a llocs culturals i tradicions. Llocs importants: Andong, Gyeongju i les illes de Ulleungdo.
Illa de Jeju
Gyeongsang del Sud: Coneguda per les seves belles ciutats costaneres i respectats temples. Llocs importants: Busan, Temple Haeinsa, Jinju.
Jeolla del Nord: Zona d'importància per la seva quantitat de graners i per la fabricació de cotó. Llocs importants: Jeonju.
Jeolla del Sud: Existència de petites i belles illes , amb un menjar fantàstic (especialment peix al llarg de la costa) i lloc tradicional de pesca. Llocs importants: Gwangju, Boseong, Yeosu.
Jeju: La illa més gran de Corea, en la qual hi ha un volcà molt gran i important (el qual sedimentà el terreny del qual ara és la illa). Hi ha un gran paisatge amb flors silvestres. Imprescindible tenir cotxe per visitar els llocs.

Ciutats[edit | edit source]

Corea del Sud, es divideix en 8 províncies o departaments dins dels quals hi trobem les set principals ciutats metropolitanes:

Seul – És la capital de Corea del Sud amb més de 600 anys d’història. És el cor de la cultura i l’educació Coreana així com també és el centre polític i econòmic del país ja que concentra les principals empreses, importadors i agents comercials. La combinació dels seus monuments històrics i les instal•lacions culturals més modernes, esdevenen una fusió d’allò més harmònica i única.
Seul.
Busan- És la segona ciutat més gran de Corea i aquesta destaca sobretot per ser la principal ciutat portuària que té rutes marítimes connectades amb la resta del món. Aquest no tant sols té un fort impacte regional sinó que és considerat l’onzè port amb més activitat de càrrega per tonelades del món.
Incheon- La ciutat està situada prop de la capital, és considerada la segona ciutat portuària Coreà amb més activitat i té proximitat al quart aeroport de càrrega més actiu del món. Per aquests motius, la situació geogràfica estratègica d’aquesta ciutat, ha suposat un alt valor afegit que li ha permès ser una de les principals portes d’entrada al país .
Daegu- És la capital de la província de Gyeongsang del Nord tot i que legalment es troba a la regió de Yeongnem. La seva favorable situació geogràfica, posicionada en una vall en la confluència dels rius Geumho i Nakdong, ha fet que hagi tingut una gran influencia històrica. La seva població és tradicionalment vista com conservadors, modesta i treballadora.
Daejeon- Situada al centre de la illa, és considerada un punt molt dinàmic de la metròpolis i és un punt convergent de les principals línies de ferrocarrils i carreteres. És considerada una ciutat, el governs de la qual promou la investigació i el desenvolupament així com també és considerada pionera en la ciència d’avantguarda.
Gwangju-Està situada al sud-oest de la illa i és la capital de la província Jeolla-do. Aquesta ciutat està considerada el bressol del moviment democràtic Coreà i avui en dia aquest fet històric encara es preserva a la plaça de la Democràcia.
Uslan- Aquesta és una ciutat metropolita situada al sud-est de la illa al costat de Busan. És considerat el nucli industrial més important del país amb el major PIB per càpita. Destaca sobretot en el sector automobilístic i és líder en la indústria petroquímica.

Altres destinacions[edit | edit source]

Altres destinacions a menys conegudes però no per això menys destacables són les següents:

Gyeongj- És una ciutat costanera al sud-est de la península i és la segona més extensa en quant a la seva àrea. Va ser la capital de l’antic regne de Silla i actualment encara hi ha un gran nombre de llocs arqueològics i bens culturals d’aquell període.
Jeonju- És la capital espiritual de la dinastia Joseon i actualment compta amb un gran nombre de museus, temples budistes i monuments històrics.
Chuncheon- Està situada al nord-oest de la illa i té com a fronteres diversos llacs. És considerada el centre del mercat de productes agrícoles tals com arròs i soja.
Andong- És una ciutat de la província de Gyeongsangbuk-do i és històricament considerada un dels principals centres mercantils que conserva les tradicions i el folklore del poble.
Ansan- És una ciutat a la província de Gyenggi, a la costa del Mar Groc i és considerada una ciutat força industrial.
Panmunjeom- es troba a la província de Gyeonggi i és un poble fronterer entre Corea del Nord i Corea del Sud. Aquí va ser un es ca signar l’armistici al 1953 que va aturar la Guerra de Corea.
Yeosu- Situada a la part més occidental de Corea, té un atractiu internacional gràcies a les seves platges i restaurants marítims. L’any 2012 va ser nominada per ser seu de la Expo Mundial.

Arribar[edit | edit source]

En avió[edit | edit source]

Hi ha sis aeroports internacionals a Corea del Sud : Seúl-Incheon, Busan, Jeju, Daegu, Cheongju y Gwangju.

L'aeroport internacional de Seúl-Incheon, situat a uns 45 minuts de carretera al oest de Seúl, és el més gran de tots i principal via d'entrada al país. Es tracta d'una aeroport modern, construït en motiu de la Copa del Mónde futbol celebrada a Corea de Sud i Japo al 2002. Busan i Jeju també reben un important nombre de vols internacionals, mentre que la resta d’aeroports tenen només connexions amb Japó i Xina.

Korean Air y Asiana són les línies amb major nombre de vols fins i des de Corea del Sud. La resta d'aerolínies també tenen vols directes o amb escales des de diversos països. Esmenta que desde 2007 hi ha una línia directe entre Madrid i Seúl.

En vaixell[edit | edit source]

Els principals ports de Corea són Busan, Incheon, Donghae, Masan, Yeosu, Gunsan, Mokpo, Pohang, Ulsan, Jeju y Gwangyang. El Govern té previst ampliar considerablement la infraestructura portuària construint nous ports a Asan i la illa de Gadeok, i nous amarraments a Busan, Masan i Gwangyang.

En cotxe o autocar[edit | edit source]

NO s'hi pot accedir per via terrestre ja que la política militar no ho permet per la confrontació amb Corea del Nord.

En tren[edit | edit source]

No és gaire bona opció ja que no connecten trens de fora al país amb el propi país i han de fer el transbord via ferri, cosa que dificulta el viatge més que res per la incomoditat que comporta.

Desplaçar-se[edit | edit source]

En avió[edit | edit source]

Desplaçar-se pel país amb tren seria una ximpleria ja que el país és relativament petit i només se'n podria agafar per anar a la illa de Jeju.

En vaixell[edit | edit source]

Transport utilitzat per anar a illes com Jeju i Ulleungdo. Els ports d'orígen són : Incheon, Mokpo, Pohang, and Busan.

En cotxe[edit | edit source]

Molt útil, excepte si es visita Seúl, ciutat molt gran on el trànsit a hores puntes és terrible i es recomana utilitzar el transport públic com trens.

En autocar[edit | edit source]

És el principal mode de transport nacional , connectant totes les ciutats i pobles. Són freqüents, puntuals i ràpids, de vegades perillosament, de manera que es recomana utilitzar el cinturó del autocar.

En tren[edit | edit source]

L'Empresa Nacional de tren Korail connecta les principals ciutats de Corea del Sud. Són trens competitius i còmodes, argumentant una bona qualitat preu enfront al avió o autocar, els quals els hi fa la competència.

Parlar[edit | edit source]

Els sud coreans parlen coreà, l'idioma oficial també a Corea del Nord. I conèixer algunes paraules d'aquest seria molt pràctic, però per desgràcia la llengua és totalment diferent a qualsevol de les llengües d'Occident, tant en la seva gramàtica com en la seva pronunciació.

Depèn de quina part del continent es tracti, es troben diferents dialectes, tot i que normalment el coreà “estàndard” està basat en el dialecte de Seul, un dialecte que és parlat i entès per la majoria de coreans. Els dialectes més importants són el dialecte de Gyeongsang: parlat al voltant de Busan i Daegu, i que es considerat com un dialecte més aviat agressiu i aspre. Per una altra banda tenim el dialecte de la illa de Jeju: és el més difícil de comprendre per als parlants del coreà estàndard.

El sistema d'escriptura coreana és enganyosament simple. Encara que a primera vista sembla que és un idioma complex com el xinès o el japonès, està format simplement per un únic sistema d'escriptura fonètica anomenat “hangul” ( 한글), on els sons s'apilen en blocs que representen síl·labes. Va ser dissenyat per un comitè i sembla, a primera vista, un joc d'angles rectes i cercles petits, però és molt coherent i lògic i ràpid de captar.

Aprendre a llegir “hangul” abans d'arribar a Corea, farà el viatge molt més senzill, ja que molts cartells i menús estan només escrits en hangul. Tot i això, les paraules coreanes més comunes, com ara: suc, cafè, ordinador... són normalment iguals a l'anglès, però escrites en hangul. Per això si saps llegir hangul, trobaràs el viatge molt més fàcil.

Moltes paraules coreanes es poden escriure amb caràcters tradicionals molt més complexos provinents del xinès, coneguts com “hanja” (한자, 漢字), i encara actualment se segueixen barrejant ocasionalment en alguns textos, però cada cop en menys quantitat. Actualment, els caràcters hanja s'utilitzen principalment si els significat és ambigu quan s'escriu en hangul. En aquests casos, l'hanja se sol escriure en parèntesis al costat de la paraula en hangul. Hanja també s'utilitza per marcar el janggi, les peces dels escacs coreans, per titulars de periòdics o noms de persona en els documents oficials.

La pronunciació de les paraules coreanes en la lletres romanes és inconsistent, i no es de sorpresa veure moltes consonants contigües.

Gairebé tots els coreans de menys de 40 anys han donat classes d'anglès com a part de la seva educació, i el nivell de coneixement d'anglès al país ha millorat molt gràcies a les polítiques i inversions del govern. No obstant, a causa de la manca de pràctica, la majoria de coreans només poden mantenir una conversa amb frases molt bàsiques de l'anglès. Una experiència molt comú per als turistes estrangers és que els nens petits s'apropen a aquests per poder practicar amb les seves habilitats en l'anglès.

La gent més gran, normalment, també parlen japonès. La ciutat de Busan té el major número de parlants de japonès per càpita i el dialecte de la ciutat és el més similar al japonès.

Aprendre[edit | edit source]

Treballar[edit | edit source]

Veure[edit | edit source]

De la multitud d’atraccions turístiques que ens ofereix Corea del Sud, les principals destinacions es podrien classificar en funció de la temàtica que ofereixen: - Palaus i llocs històrics

o Palau de Changdeokgung i el jardí de Huwon: és una palau situat a Seül declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Originalment era el palau estival del rei Goryeo i més tard es va convertir en un dels cinc palaus de la dinastia de Joseon.

o Palau de Gyeongbokgung: és un dels cinc palaus de Seül que concentra 600 anys d’història.

- Temples budistes i espirituals

o Temple Bulguksa: és una relíquia representant de Gyeongju que destaca per la seva bellesa i va ser designat Patrimoni Cultural de la Humanitat l’any 1995.

o Bongeunsa Temple: situat a Seül, és un temple budista que conserva gran part de les relíquies budistes, textos i col•leccions.

- Parcs Nacionals

o Parc Nacional de la Muntanya de Seoraksan: situat al centre-est de la península de Corea, és una de les atraccions principals dels amants de la naturalesa. Va ser el primer parc nacional de Corea al 1970 i va ser considerada Reserva de la Biosfera per UNESCO el 1982.

o Parc Nacional de Byeonsanbando: Va ser establert com a Parc Nacional el 1988 i és l’únic que té tant àrees muntanyoses com costaneres.

o Cascada de Jeonbang: es troba al Parc Hallim a la illa de Jeju. Aquesta és la única cascada d’Àsia que cau directament al mar des d’un penya-segat.

- Turisme Natural

o El milagro de Moisés en Jindo: la illa de Jindo és la tercera més gran de Corea i és famosa perquè al baixar la marea, es forma un camí que al cap d’una hora i mitja es torna a submergir al mar. Aquest fenomen passa entre els últims dies de febrer i mitjans de juny.

- Platges

o Platja Yongmeori

o Platja Jungmun

Fer[edit | edit source]

Comprar[edit | edit source]

Menjar[edit | edit source]

Si per alguna cosa es caracteritza la cuina de Corea del Sud és per la seva extraordinària similitud amb la cuina xinesa o japonesa. No obstant, aquesta característica no és d'estranyar, ja que Corea del Sud va estar sota el domini d'ambdues en alguns moments de la seva historia. Amb elles comparteix els aliments quotidians com són la soja i l'arròs, els quals se solen servir barrejats amb carn de porc o pollastre i verdures.

Tot i això, s'ha de dir que la gastronomia local ha sabut preservar algunes particularitats, com la seva quasi obsessiva utilització de l'all en els plats. Corea del Sud, és probablement també el país que més recorre al vapor per la a preparació dels seus aliments.

Entre els aliments més utilitzats del receptari sud-coreà s'inclourien la sopa, el peix, les verdures i el tofu (que s'obté de la fermentació de la soja). I a diferència amb altres cuines del sud-est asiàtic, les espècies s'utilitzen amb moderació. Altres ingredients que conflueixen en els seus plats són el vi d'arròs, de maduixa o de cireres, es tracta d'una beguda alcohòlica feta a base dels aliments esmentats. També un aliment molt apreciat és el gingseng, un tubèrcul originari de la zona de sabor amarg i amb propietats reconstituents, normalment s'utilitza per a l'elaboració de sopes.

A diferència d'altres regions properes, els sud-coreans no solen beure ni te ni cafè. Normalment es decanten per aigua fresa o bullida, a la que en ocasions afegeixen ordi torrat o arròs cremat. També compten amb un curiós licor nacional: el soju, que s'obté de la destil·lació de la patata.

El kimichi, és sense cap dubte el plat més popular de Corea del Sud. Es pren com acompanyant d'altres plats i el seu principal ingredient és la col xinesa. Conté pols de pebrot vermell coreà i all entre altres ingredients. Tot i això existeixen varietats de kimichi, com ara de enciam, de cogombre... però tots es caracteritzen pel fort sabor picant.

Al arribar a un restaurant, se solen oferir jarres d'aigua freda i unes tovalloletes per netejar-se les mans. I existeixen certes normes a tenir en compte:

Als restaurants tradicionals és obligatori descalçar-se a la entrada, deixant les sabates al terra o armaris. Normalment no hi ha cadires, en el seu lloc hi ha uns coixins per seure directament al terra.
A la taula és de mala educació sonar-se el nas: si necessita fer-ho ha de ser de la manera més discreta i silenciosa possible.
En un restaurant, els palets no s'han de deixar mai punxats al bol d'arròs, ja que això es fa només en rituals d'ofrena de menjar a persones mortes.
Al contrari que als països occidentals, beure la sopa de manera sorollosa no és de mala educació, sinó que vol dir que t'està agradant.

Alguns dels plats típics més importants són:

Bulgoki: carn de vedella adobada.
Bibimap: barreja d'arròs blanc, verdures i pasta de pebrot vermell (picant).
Galbi: carn adobada rostida a la barbacoa
Mandu: son una espècie de raviolis gegants casers que es poden prendre en sopa, cuits al vapor o fregits.
Japchae: fideus amb carn de vedella, bolets i vegetals.
Samgyeopsal: cansalada de porc.

Beure i sortir[edit | edit source]

Dormir[edit | edit source]

Corea del Sur està plena d'allotjament d'un gran ventall de preus. S'ha d'apuntar que a Seul, la capital, normalment els preus doblen el preu de qualsevol altre lloc del país.

Alguns hotels d'alta gamma ofereixen dos tipus d'habitació: la d'estil occidental i la d'estil coreà. La principal característica de les habitacions d'estil coreà és un elaborat invent de calefacció per terra, conegut com ondo, on el vapor calent (o, actualment sistema d'aigua o electricitat) escalfa lloses de pedra sota una capa d'argila i paper oliat. No hi ha llits, en comptes d'això els matalassos es col·loquen directament al terra. La resta de mobiliari de l'habitació es limita a unes taules baixes, ja que s'espera que també s'assegui al terra i a vegades una TV.

Motels:

Són un dels allotjaments més barats a Corea del Sud i són coneguts com motels o yeogwan, però no s'assemblen als motels occidentals que aquí coneixem, sinó són més semblants als “love hotels” de Japó. Els motels a Corea del Sud són normalment molt barats i estan dirigits a joves parelles que volen passar temps junts lluny dels familiars. Les habitacions estan formades per llits de plàstic amb miralls col·locats estratègicament al sostre. No obstant, pel pressupost del turista, aquests només costen ₩25,000/nit (uns 18€/nit). La manera més fàcil de trobar-los és amb el símbol "♨" i una cridanera estructura. Normalment estan a prop de les estacions o a les sortides de carreteres. Són més difícils de trobar online i trobar-los en webs de llengua espanyola o anglesa. Normalment has de pagar per avançat i en rares ocasions la persona que t'atén, en general dos mans darrere d'un vidre opac, sap parlar anglès.

Hotels:

Els hotels amb tot tipus de servei es poden trobar a totes les grans ciutats de Corea. Els hotels més barats tenen habitacions per uns ₩40,000 (30€), mentre que els hotels d'entre tres i quatre estrelles estan entre els ₩100,000 i ₩200,000 (70-140€ aprox.). Els hotels de cinc estrelles estan al voltant de ₩300,000 (aprox. 210€). Fora de temporada alta, normalment es poden trobar descomptes i promocions.

Albergs:

Encara que no és tan comú trobar albergs a Sud-Corea com en altres parts de l'Àsia o del món, els albergs es poden trobar. En les principals ciutats, com Seul, hi ha una dotzena aproximadament, mentre que en ciutats menors n'hi ha tan sols uns pocs. Els preus poden variar molt, per exemple, a Seul el preu per una habitació mixta està entre els ₩15,000 i ₩25,000 per persona (10-20€). La majoria d'albergs tenen una habitació comuna amb TV gratis, jocs, ordinadors i internet; i algunes tenen una cuina compartida.

Minbak:

A les àrees més rurals i a prop de parcs naturals, podem trobar els minbak. Es tracta d'una habitació (en alguns casos dos) en casa d'algú. Normalment tenen habitacions amb TV i calefacció a terra (ondo) i poca cosa més. En general, no hi ha lavabo propi a l'habitació, tot i que alguns dels més luxosos tenen bany a l'habitació. Els minbaks estan al voltant dels ₩20,000 (15€) en temporada baixa, tot i que poden augmentar els preus durant les temporades altes.

Casa de família:

Molt similar al concepte de Minbak, però aquestes no es limiten a les àrees rurals o prop de parcs nacionals. Des de la Copa del Món al 2002, moltes famílies de tot el país obren les portes als estrangers que busquen un bon lloc per dormir i amb esmorzar inclòs al preu. El preu d'aquestes estan entre ₩30,000 i ₩35,000 (20-25€).

Jjimjulbang:

Per als viatgers amb pressupost existeixen com uns albergs amb bany públic coneguts com jjimjilbang, que ofereixen una bona manera de dormir. La entrada costa al voltant de ₩5,000 - ₩10,00 (uns 5€) per poder entrar i t'ofereixen un pijama i moltes facilitats un cop dins, com ara, dutxes, banys públics, restaurants, sales de jocs, pel·lícules i llocs per dormir, encara que això suposa dormir en una petita i calenta habitació amb alguns blocs de fusta per descansar. Aquests llocs no estan pensats per a turistes o viatgers, sinó per famílies o parelles que van per un dia. Quan marxes t'ho has d'emportar tot, ja que has de tornar a pagar per tornar a entrar i no hi ha cap tipus de lloc segur on deixar les teves pertinences. Tot i els inconvenients, els jjimjilbang ofereixen un lloc relaxant per banyar-te i descansar.

Temples:

Sud-Corea ofereix moltes estances a temples per tot el país. La idea bàsica és la de conviure en un temple durant un o més dies amb els monjos i participant en alguns dels seus rituals. Jogye, una de les majors sectes Budistes de Corea, porta a terme un popular programa d'estada al temple on els visitants passen 24h vivint al temple budista. No en tots els temples, però en alguns has de llevar-te a les 3-4 de la matinada per participar en les oracions matinals. A canvi de 3 menjars al dia i un llit per dormir a la nit, es fa una “donació” de ₩50,000 - ₩80,000 (30-60€)