Jump to content

Wy/ca/Model de país

From Wikimedia Incubator
< Wy‎ | ca
Wy > ca > Model de país

Les Maldives -oficialment conegudes com República de Maldives- formen un país insular situat a l’Oceà Índic, a 450km de distància al sud de l’Índia. Es tracta d’un territori organitzat en 26 grans atols, i constituït per aproximadament 1.200 illes coral·lines.

Demografia

A nivell demogràfic, aproximadament 400.000 habitants resideixen en 203 illes sobre el total, i una petita part d’elles, només es dediquen al turisme; quant a la resta, segueixen inhabitades.

Respecte a la segmentació social en les illes, es distingeixen certes diferències entre habitants, però no són pròpiament característiques de la societat en sí. Sí hi ha clara distinció entre la localització dels membres de l’elit social i els més neutrals; els primers es concentren a la capital de l’Estat, la qual és Malé.

Geografia

Són 90.000 quilòmetres quadrats d’extensió total insular amb un relleu força uniforme, ja que fan de promig 1,5 metres sobre el nivell del mar; així mateix, les Maldives són considerades el país més baix del món degut a 2,5 metres que es presenten com a alçada màxima. D’aquesta manera, esdevenen cada vegada més vulnerables a la pujada del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic.

Pel que fa a la formació de les illes, estan agrupades en una doble cadena de 26 atols, seguint una direcció de nord a sud. Els atols estan constituïts per esculls de coral vius i barres – petites formacions de terra sobre el mar -. Només per la zona sud d’aquestes barreres de coral hi ha dues vies segures de navegació per anar d’un lloc a l’altre de l’Oceà Índic.

El factor orogràfic, junt amb la situació geogràfica i la presència de l’Oceà Índic influeixen considerablement en el clima tropical humit que predomina en les Maldives. Determinen unes temperatures constants durant tot l’any, sense passar dels 25oC, i les precipitacions arriben a ser de 2000 mm anuals.

Clima

El clima en sí ve caracteritzat per dos períodes l’any, propis de diferents tipus de monsons:

- El període del monsó “sec” d’hivern (iruvai), en el qual el vent bufa des del nord-oest durant els mesos de novembre a març. És l’etapa més fresca i amb menys humitat. - El període del monsó humit d’estiu (hulhangu), durant els mesos de maig a novembre; el vent, força violent, bufa des del sud-oest i es combina amb fortes precipitacions.

En èpoques intermèdies, les condicions meteorològiques sempre són suaus i benignes, i són moments en els quals les aigües es veuen amb la màxima claredat i transparència.

Hi ha estudis comparats sobre els orígens de les Maldives que corroboren la certesa d’unes primeres poblacions en les illes procedents de pobles dravídics de Kerala, especialment pescadors de la costa sud-oest de l’Índia, i del litoral occidental de Sri Lanka.

Destaquen les comunitats giraavaru i gujaratis com a primeres poblacions arrelades en la fundació i història de la ciutat i el regne Malè, així com van deixar un fort component tamil en la població i cultura de les Maldives. Existeixen contes, de nom, jatakas i puranes, que confirmen l’activitat del comerç marítim per aquests pobles.

A més, se’n parla de la presentació de migracions del sud-est asiàtic, a part de les poblacions dravídiques com a principals comunitats en la història de les Maldives.

A partir de llavors, una varietat de poblacions procedents de diferents emplaçaments ha provocat en les Maldives la presència de diverses formes de regnes, passant pel regne budista el segle III a.C, i continuant sent governades per sultans de Sri Lanka, convertint així a les illes a l’islamisme durant segles.

A mitjans Segle XVI, les Maldives van començar a veure’s sota una forta influència colonial fins al final del Segle XX. En primer lloc, van ser els portuguesos qui van ocupar l’arxipèlag durant 15 anys; la seva caiguda va veure’s produïda amb el nou sultanat de Muhammad Thakurufaanu. Des mitjans Segle XVII fins a finals del Segle XVIII, les illes van quedar sotmeses sota el protectorat holandès. Seguidament, Gran Bretanya, va imposar al sultanat un protectorat sota el govern de Ceilan, amb el pretext de protegir el Canal de Suez; va romandre en aquest context fins l’any 1965. Durant aquells anys, l’arxipèlag va patir una sèrie de canvis polítics amb la presència de noves Constitucions i revoltes populars en contra del sultanat i a favor de la república i la independència. A més, les illes van adquirir un valor estratègic manifestat en la construcció d’una base militar pels britànics, el funcionament de la qual va destacar durant la Segona Guerra Mundial.

El 1965, el país va esdevenir independent, quedant així integrat com Estat associat a la Commonwealth, encara que la base militar va romandre fixa i en poder de les forces britàniques fins la seva retirada, l’any 1976.

Finalment, després de la celebració d’un referèndum el març de l’any 1968, la República es va instaurar a les illes el novembre del mateix any, ostentant així el nom de República de Maldives fins el dia d’avui.

Política

Les Maldives són una república presidencialista, és a dir, el President és el cap d’Estat i de Govern durant 5 anys després d’haver ser escollit per vot secret del Parlament i per un referèndum seguidament.

El poder legislatiu l’ostenta un parlament unicameral, la Majlis de les Maldives, composat per 50 membres, 42 dels quals són escollits democràticament, i la resta són seleccionats pel mateix president. Val a dir que els membres del parlament es renoven cada 5 anys.

Ha estat vigent, fins l’any 2005, el fet que les Maldives tinguessin un sistema unipartidista, prevalent així el Partit Dhivehi Rayyithunge. A partir de llavors es van legalitzar els partits polítics, tenint com a principal referent opositor el Partit Demòcrata de Maldives. Va ser amb les primeres eleccions pluripartidistes (2008), que el país es va veure modificat en diverses ocasions en l’àmbit d’estructuració de poders fins l’actualitat.

Una de les accions governamentals de major impacte es troba en la possibilitat d’haver reconegut la desaparició de les Maldives a causa del canvi climàtic, expressant així la necessitat del desplaçament massiu dels habitants del país. Una altra mesura rellevant, ha estat la iniciativa emprada en eliminar a nivell nacional tot tipus d’emissions de gasos d’efecte hivernacle cap a l’any 2020.

Economia

Prenent com a referència la història de les Maldives, cal destacar que l’economia sempre ha depès de l’activitat de la pesca, si més no, fins fa unes dècades. Des llavors, s’ha afegit el turisme al adquirir vital importància fins arribar a la primera línia econòmica nacional.Estadístiques demostren que aquest desenvolupament ha contribuït a posicionar les Maldives com el país més ric d’Àsia. No obstant això, la redistribució de la riquesa entre els habitants és molt baixa, ja que un 40% d’aquests viuen amb menys d’un dòlar diari.

Hi ha altres mesures preses en el país que han sigut d’utilitat com a eina per atraure l’atenció d’aquestes terres a escala internacional i consegüentment, obtenir importants fonts d’ingressos per a la seva economia; en són exemples el fet de prendre com a iniciativa la reducció de dependència d’energies no renovables, o l’emissió de segells postals al col·leccionisme filatèlic.

Moneda

La moneda oficial de la República de Maldives és la rupia de Maldives (MVR). Tanmateix, les transaccions amb els turistes es realitzen amb dòlars americans o bé amb targetes de crèdit.

Pesca

Com que durant segles la pesca i els productes que en deriven han sigut la clau pel creixement econòmic del país, i encara avui continua sent la principal ocupació, el govern va decidir donar principal prioritat al desenvolupament del sector pesquer, obtenint com a resultat, una contribució amb més del 15% del PIB de la indústria pesquera.

Turisme

Amb la independència de les Maldives i l’auge del turisme internacional del S. XXI, el país va començar a rebre els primeres turistes estrangers cap al 1970, fins arribar a fluxos turístics elevats a dia d’avui. Aquest fet ha provocat que el sector del turisme esdevingui el responsable en ingressar la major quantitat de moneda estrangera, contribuint així amb un 33% del PNB i un 80% de les reserves en divises.

Davant aquestes condicions turístiques massives, el govern de les Maldives desconfiava i patia per la pèrdua de l’estil de vida de les Maldives. Així, va imposar certes recomanacions per evitar tals circumstàncies. Entre elles, es troba el ja fet de separar la població local de la turista, dedicant illes deshabitades a establiments hotelers i admetre un nombre limitat de turistes l’any.D’aquesta manera, s’estimen 90 de les 200 illes habitades, amb única dedicació als ressorts turístics, arribant a 100 ressorts només l’any 2010.

El projecte de desenvolupament pel turisme, no obstant, ha fet més vulnerable el país i a la seva infraestructura davant les accions del terrorisme internacional.

Segons el país d’origen, la majoria de turistes que opten per les Maldives són europeus, predominant els procedents d’Itàlia (20%), Regne Unit (18%) i Alemanya (12%), encara que també es presenten turistes d’economies desenvolupades de l’Àsia, com són el Japó o Singapur, essent aquest el continent emergent en fluxos turístics de la República de Maldives.

Cal destacar que les illes Maldives és una destinació turística d’excel·lència per esportistes d’elit i altres famosos, tals com Cristiano Ronaldo, Novak Djokovic, oTom Cruise.

Agricultura

La resta d’illes que queden inhabitades són assignades per a l’agricultura. Tanmateix, aquesta activitat actualment es troba limitada degut a l’escassetat de terres cultivables.

No obstant aquest fet, hi ha petites plantacions de palmeres cocoteres, papaia i arbre de pa. El coco representa el principal recurs agrícola, amb la fibra del qual s’elaboren teixits i són utilitzats per l’alimentació local.

A les illes més grans, hi ha petites plantacions de fruites i verdures, limitades també per la manca d’aigua i salinitat del terreny.

Cultura

Les illes Maldives apareixen en les rutes comercials de l’Oceà Índic; per això, colons i visitants de zones veïnes i arreu del món han entrat en contacte amb les illes des de temps immemorables. És a dir, el flux de la gent procedent de diferents llocs ha deixat marca en la població maldiva, el seu idioma, les seves creences, arts i costums.

De totes maneres, la font de cultura més important de les Maldives són les seves proximitats, sobretot les costes de Sri Lanka i l’Índia del Sud. Encara així, la població difereix d’un atol a un altre, amb gens d’origen asiàtic del sud i sud-est, africà i àrab.

Pel que fa a les creences del país, es basen principalment en la religió i la superstició, freqüentment usades ambdues juntes en aspectes importants a tractar. La influència sobrenatural juga un paper molt important en la majoria de les comunitats illenques, fet que podria atribuir-se a les tradicions i folklores budistes dels primers colonialistes.

La mescla de cultures ve força manifestada en les arts maldives. Té a veure la música que es toca amb el bodu-beru (gran tambor), semblant a la repercussió africana. D’altra banda, les habilitats artesanals amb similituds significatives amb la cultura àrab, es veuen reflectides en el dhoni, un veler únic de les Maldives. A més, ressalta la forta influència del sud-est asiàtic amb l’arquitectura edificada en les antigues mesquites de les illes. Respecte a la cultura indefinida, es troben els dissenys geomètrics en catifes teixides amb materials locals o el coll bordat dels vestits tradicionals de les dones junt amb els seus ornaments; tots ells reflecteixen la història originada per altres cultures desconegudes que han marcat en la societat maldiva.

Religió

Una immensa majoria de la població maldiva pertany a la religió oficial, coneguda com l’islam sunita. Els seus habitants estan acostumats al turisme, són considerats poc radicals, i les dones tenen un paper de gran importància en la societat.

Idioma

La llengua oficial de la República de Maldives és dhivehi. És degut al sector del turisme que aquesta llengua es redueix en ús i extensió, ja que la dominació de l’anglès en les zones turístiques és primordial per a la comunicació entre els estrangers.

En general, els habitants de la República de Maldives es mostren poc ortodoxos envers l’estil de vida que tenen i el que comparteixen amb els fluxos turístics; tenen la capacitat d’adaptació i absorció d’aspectes de diferents cultures, efectes del món modern al llarg del temps, mentre, a la vegada, segueixen lluitant per conservar la seva identitat, tradicions i creences.

Regions

[edit | edit source]

La República de Maldives està composada per vint-i-sis atols naturals, els quals han sigut organitzats en vint administracions d’atols i una ciutat.

L’atol en l’extrem nord de l’arxipèlag és l’atol Haa Alif, i el de l’extrem sud l’atol Seenu. El més petit és l’atol anomenat Gnaviyani, amb una sola illa com a terreny, el nom de la qual és Fuvammulah, la més gran de les illes Maldives.

L’atol més gran quant a superfície és el Gaafu Alif, situat al sud del “Canal de un grado y medio”.

Cada atol és administrat per un Cap d’Atol assignat pel president; aquests reben les seves instruccions i s’encarreguen de l’administració segons la zona. La responsabilitat per l’administració dels atols és compartida amb el Ministeri de l’administració d’atols i les seves oficines regionals Sud i Nord, i les oficines d’atols i illes.

El president també escull un Cap de l’illa, la funció del qual és administrar la mateixa illa, i

queda subordinat al Cap d’Atol.

Ciutats

[edit | edit source]

A part dels 20 districtes administratius, les Maldives disposen d’una ciutat, també considerada capital del país, anomenada Malè.

Malè

Malè és una de les ciutats més densament poblades del món; prop de 100 mil persones ocupen una àrea de sis quilòmetres quadrats. La població ascendeix prop dels 90 mil habitants, gairebé un terç de la població total del país.

La capital es localitza a l’illa de Malè, al sud de l’atol de Malè, dins l’atol Kaafu. Com a capital, és la seu del govern i centre de negocis, comercial, empresarial, sanitari i educatiu. Així, l’illa es troba completament urbanitzada, havent sigut ocupada tota possibilitat de terreny.

A més a més, la ciutat reuneix una base d’hidroavions i un ancoratge de vaixells, a part de comptar amb l’Aeroport Internacional de Malè, situat a l’illa veïna de la capital, Hulhule.


Altres destinacions

[edit | edit source]

Malè no és l’única ciutat per descobrir i en la qual gaudir de la urbanització; hi ha d’altres destinacions força importants en el conjunt d’illes de les Maldives:

Hithadhoo

Hithadhoo és considerada la segona ciutat més assentada després de la capital Malè.

És un dels districtes d’Addu, on les edificacions administratives predominen.

Pel que fa a la població, ascendeix a 18 mil habitants.

Kulhudhuffushi

Com a capital de l’Atol Haa Dhaalu, al nord de les Maldives, es troba la ciutat de Kulhudhuffushi. És de les més poblades del nord del país, amb 8 mil habitants, aproximadament; aquests són populars degut a la freqüent pesca de taurons.

Thinadhoo

Thinadhoo és una altra ciutat, capital de l’Atol Gaafu Dhaalu, al sud de les Maldives. La població no arriba a més de 6 mil habitants.

Entre altres moltes destinacions turístiques, es troben Vaavu i Dhaalu, ciutats úniques en la seva edificació, estructura i costums.

A part d’optar a ciutats totalment urbanitzades que ofereixen conèixer trets característics de cada regió de l’illa, també és possible, i el més freqüent, donar importància a intentar viure l’èxit del país amb el turisme de luxe. Es plasma amb complexes hotelers sofisticats, junt amb el seu model de gestió.

Els allotjaments a disposició del client poden variar; l’oferta comença des de bungalows edificats entre la vegetació o a l’aigua, fins a hotels de categoria dispersos en diferents illes.

Arribar

[edit | edit source]

En avió

[edit | edit source]

En vaixell

[edit | edit source]

En cotxe

[edit | edit source]

En autocar

[edit | edit source]

En tren

[edit | edit source]

Circular

[edit | edit source]

En avió

[edit | edit source]

En vaixell

[edit | edit source]

Diverses línies de navegació parteixen regularment d'Europa cap al port de Haifa. Molts creuers mediterranis inclouen Israel entre els seus itineraris.

En cotxe

[edit | edit source]

En autocar

[edit | edit source]

En tren

[edit | edit source]

Parlar

[edit | edit source]

Aprendre

[edit | edit source]

Treballar

[edit | edit source]

Veure

[edit | edit source]

Les Maldives ofereixen paisatges naturals de qualitat, exòtics i propis de la desconnexió de la vida urbana. Tot degut a les característiques tropicals, la riquesa cromàtica de les aigües i l’abundància de la vida subaquàtica, tal i com es demostra al considerar les Maldives una de les primeres destinacions per a bussejadors del món.

Encara que la República de les Maldives no destaca per la seva fauna terrestre, amb una composició d’aus, ratpenats de la fruita i petits rèptils, si ho fan gràcies a la magnífica diversitat marina.

Fauna marina

Entre els animals aquàtics més populars estan el peix cocodril, la morena, el peix napoleó, el dofí, la barracuda i la tortuga carey, entre altres per descobrir.

També cal remarcar les espècies aquàtiques de major mida, com són el tauró balena i la mantarratlla, a part de diversos exemples més.

El tauró balena és el peix més gran del món i una de les espècies més buscades a les Maldives; es concentren principalment per l’Atol South Ari.

Flora

El terreny arenós de les Maldives no és el més indicat per al desenvolupament de vegetació. Tanmateix, les illes posseeixen diferents espècies vegetals.

L’arbre per excel·lència és el cocoter, del qual s’aprofiten des dels fruits, fins les fulles i les branques. També hi destaca el bambú, l’arbre de pa, bananers i altres arbres fruiters.

Menjar

[edit | edit source]

Beure

[edit | edit source]

Sortir

[edit | edit source]

Comprar

[edit | edit source]

Dormir

[edit | edit source]

Seguretat

[edit | edit source]

Salut

[edit | edit source]

Respectar

[edit | edit source]

Destinació següent

[edit | edit source]