Wt/sc/Elencu de paràulas

From Wikimedia Incubator
< Wt‎ | scWt > sc > Elencu de paràulas

Elencu de paràulas pro su Wikitzionàriu sardu - fase 1


a

apeddare, baulare
abbandonare, lassare
bastante
abbratzare
abbratzu
abbreviatzione
abitante
abitare
bestire

acadèssere, acuntèssere, capitare, costare, sutzèdere

acanta
atzetare
acumpangiare
acordu, acòrdiu
aghedu
abba

achistu, acuistu

como, immoe
adultu
aeroplanu
aeroportu

afare

afetuosu

afrontare, iscaretzire

agentzia

austu
agrìculu
agricultura, massaria
agru
agiudare
agiudu
ala
posada, albergo

perunu

carchi

alimentu

cando

tando, a s'ora

a su mancu, a su nessi

artària

artu

àteru

alunnu

artziare

amàbile

amare
istimare

marigosu, rànchidu

amistade
amigu

ismalaidare

ochìere, ochire

ammìtere

amore, istima

ampru

finas, fintzas

galu
andare
aneddu
ànghelu
àngulu
cugione
ànima
animale
annu

infadare

annuntziare

antepassadu

antighidade

disgeniadu

antzianu, sèneghe
apartamentu

apartènnere, pertènnere

apellu, cramada

adòbiu

abrile

abèrrere

àbbila

àrabu

aràngiu, arantzu

architetu

arghentu (?)

prata (?)

argumentu

àera (?)

arma

armàriu

adiosu

arrivu, lòmpida

arrustire

arte

artìculu

artista

abbamanu, frobidòrgiu

asciutare

ascurtare

abetare, isetare

aparèntzia, bisura, cara, chìgia, tratu

meda

mortore

ausente

ausèntzia

assìstere, assistire

assolutu

atacu

atentu

atentu, atentzione

isetu

iscuta

ativu

atore

inghìriu, cara a (temporale)

atraessare, rugrare

augùriu

aumentare, crèschere

autista, isciaferru

automàticu

màchina, vetura

autonomia

atòngiu

asuridu

àere

avenimentu, eventu

asulu, biaitu, blau
babbu
basare
basu

bagnu

balcone

ballare

ballu

pitzinnu

banca

bancàriu

bancarota

bar, tzilleri

barba
barca

contigheddu

base

bàsicu

bàsciu, bassu

bastare

fuste

batalla

adobbare

batijare

bellesa

bellu
bene

beneditzione

benzina

bìere, bufare

arbu, biancu

bìblia

biblioteca

tassa

bitzicleta

billete

bilìngue

bisongiare

bisòngiu

biaitu, mìscrinu

buca

bomba

bombardamentu

ampulla

bratzu
bonu

bravu

curtzu

brusiare

lègiu, feu

chea, fossu

boe

fàula

iscuru

cabu

burocrate, burocratu

burocratesu

burocratzia

gasi naradu/a/os/as

cabina

cassa, catza

cassare, catziare

cassadore, catziadore

rùere

ruta

cafè

carche

contare

caente

assèliu

caltza, mìgia

furriare, giambare, mudare

aposentu (NO apusentu, est una bariedade!)

camija, camisa

tziminera

caminare

àndala, caminera

sartu

campione

campu

canale

cane

cantare
cantzone

capassu, capatzu

pilu

cumprèndere

capitale

capu, caudillu (?)

capeddu

carbone

càrtzere, presone

petza

caru

carru

carrotza

pabiru, paperi

cartulina

domo

casu

càscia

casteddu

cadalanu, catalanu

categoria, creze, paru

cadena

catedrale, seu

malintranniadu, malu

catòlicu

cajone,càusa (?)

ebba, ègua

caddu

famadu, nòdidu

chena

chenare

tzensura

chentina

chentu

tzentrale

tzentru

chircare

tzertesa

seguru

cherbeddu

cherbu

cramare, mutire, tzerriare

craru

crae

pedire

pregontare/preguntare

crèsia

chilu

chilòmetru

chiterra

cungiare, serrare, tancare

chie si siat

salude (ciao)

màndigu

tzurpu (tzegu est una bariedade?)

chelu

tzifra

cariasa

chima, cùcuru, pitzu, punta

campusantu

tzìnema

chimbanta

chimbantina

chimbe

chimbighentos

custu

tziculate

est a nàrrere

pagu prus o mancu

tzitade

tzitadinu

classe

cliente

coa

boddire, collire

sambenadu

ismùrgiu

collaboradore

colore

culpa/curpa, neghe

corpare, fèrrere

corfu

gurteddu, leputzu

comente

comintzare/cumentzare

cummertziale

cummèrtziu

cumpàngiu

acumprire, cumprire

cumpridu

assentare, cumpònnere

cumpostu

comporare

cumpresu

elaboradore

comuna

comunicatzione

comunidade

cun

cunsertu, cuntzertu

cuntzetu

cundennare

cunditzione

giùghere

cunferèntzia

alindare

acarare, cumparare, cunfrontare

connoschèntzia

connòschere

conchista

cunsigna/cunsinna

cunsignare/cunsinnare, intregare

chistire/costoire, cunservare, remonire

cussigiare

consìgiu

consumare, consumire

consumu

massaju

contare

cuntentu

càbidu, capia, contenutu, cuntènnidu

sighire

sighidu

contu

contra

compidada, controllu, tentu

arresonu

cooperativa/coperativa

coràgiu

corru

corpus

currègere, currigire

currente

cùrrere

passaditzu

currispondèntzia, posta

currispòndere

cursa

Còrsica, Còssiga

cursu

corte

curtzu

cosa

ite

cussèntzia

aici, gasi, gosi

costa, costera

costare

costruire

fàbricu, fràigu

cotu

creare, produire

criadura

creìngiu

crèere

Cristos, Cristu

rughe

coghina

coro

cuidadu, cura, incuru

curiosu

dare

data, sa die

detzìdere

dignu, dinnu

dinari
dente

depositu, dipositu

descrìere

disigiare

disìgiu

dereta, destra

dialetu, faeddu, limbàgiu

demòniu, diàulu

nadale, mese de idas

nadale, mese de idas

declaratzione, decraru

deghennoe

deghessete

degheoto

deghe

a/in segus; a/in/dae palas

amparare, defèndere, defensare

diferèntzia

difìtzile

dificultade

ismentigare

deus

dipèndere

pintare

nàrrere

diretu

diretore

dirigire, dirìgere

deretu

chistionare

disignu, disinnu

disocupadu

dispràghere

dislindadu

istorbare

istorbu

dita, sienda

divenire

diferente, diversu

disaogu, ispàssiu

ispassiare

partzire

divòrtziu

dòighi

dogana

durche

dolore

dimanda, pregonta/pregunta

dimandare, pregontare/preguntare

cras
domìniga, domìnigu!
fèmina

a pustis, posca

in fatu

a pustis de Cristos

pustiscràs

dòpiu

dormire
dotore
mèigu!

dèpere, dèvere

dubbitare, dudare, duritare

duos

dughentos

duamìgia

duncas

durante

durare

dura, durada

tostu

e

estremadu, primorosu

desempladu/desempradu

eccezione afrancu (est fatu francu/a), etzetzione

mi', aco', la'

baratu

edificatzione, fàbricu

edifìtziu, fàbricu

elègere, eligire

elementare

elencu, lista

elètricu

disterrare, emigrare

intrare

intrada

entusiasmu

època

errore, faddina, faddonca, isbàlliu

creschere, esagerare

esàmine, esàminu

cabale, esatu, pretzisu

esèmpiu,

esempru

esertzìtziu

disterru

esistire

duritare

esperièntzia

esperimentu

espònnere, parare

esportatzione, saca

espositzione

espressada, espressione

espressare

dare unu pàrre, emìtere, espressare, esprìmere

èssere

est, oriente

istade, istadiale, istiu

foranu, esternu

èsteru, foras dae s'itàlia, logu istràngiu

edade

eternu

europeu

acadessimentu, fata

evitare, istransire

fàbrica

cara

fàtzile

fatzilidade

facultade 1, 2

fasolu

farsu

famìlia

famadu

pitzoca
fàghere

mariposa

farina

potecaria

fatu

favoràbile, favorèvole, a/in favore

mucadore

freàrgiu

calentura

fide

fidele

federatzione

cuntentu

cuntentesa

fèrrere

firmare

firmada

ferrovia

festa

frama, pampa

fìgiu

fìgiolu

fila

pellìcula

fine

bentana

acab(b)are

finire

finas

frore

firmare

fissare

frùmene
riu

follu

truma

fundare

fonte

mitza

forma

casu

forsis, fortzis!
forte

fortuna, sorte

fortza

fotografia

fotògrafu

intre

frantzesu

frase, fràsia

frade

fritu

frenu

abitare, frecuentare

friscu

frontera

frùtora

frutu

frutu, resurtu

fuire

fumare
pipare

fumu

fogu

foras, da/in/dae foras

benidore

gabinetu

anca

asta, cuncursu, gara

gatu

astrare

geladu

gelosia

copiolu, cròbinu, gemellu

generale

gènere, genia

ghennàrgiu

gente

garbosu, gentile

ghetare

astra

giai

grogu

giardinu

giogare

giogadore

gioghitu

giogu

cuntentesa, ditza

giornale

giornalista

die, diada

die
giòvanu

gioja

giru

a/in/dae giosso

làmpadas

arribare, lòmpere

giurare

giustìtzia

giustu

glòria

gomma

guvernu

agradare

gradu

grammu

mannu

grassu

gratùitu

grae

grave

gràtzias (a)

grecu

murru

grussu

gruta

fiotu (de zente), grupu

dannu

abbaidare, castiare

gherra

ghia

ghiare

sabore

idea

aguale, idènticu

eris

immaginare

figura

imparare

impèdire, impedumare

impinnu (de gastu)

impiegadu

importante

importare

impossìbile

impressione

in

a dae in antis

in onni casu

inchingiare

pònnere fogu

fogu! /incendy/

dudosu

intzidente

adobiare M

imbènnere M

adòbiu

indicare

in dae segus

indipendente

indiritzu

indùstria

infàntzia, pitzinnia

difatis

inferru

in fines

infinitu

influèntzia

informare

informatzione

ingegneri

inglesu

intrada

comintzu/cumentzu

s'innamorare

innotzente

pesonante, pesoneri

insalada

insinnante, maistru

insignare/insinnare, insinzare

paris cun

menguante, non bastante

denegare, proibire, vedare

interditzione

interessare, pertocare

internatzionale

intreu

interprete

a inghìriu

pagu prus o mancu /intorno – tempo/

inutilosa (inùtile) M

imbetzes, in tames de

imbentare

ierru

imbiare

imbìdia

cumbidare, invitare

cùmbidu, invitu

deo

ipoteca, finca

ipòtesi

supònnere

iscrìere

ìsula

istitutu

istitutzione

italianu

Jugoslàvia

a/in/dae cuddae

lavra

làgrima

lagu

frama

ghetare

largu

dassare, lassare

latinu

ladus

late

sabunare

traballare

traballadore

traballu

leale

lèghere

lèbiu

linna

issa

coilongu, istentosu, lentu

lèssicu

lìtera

literàriu

literadura

letu

letzione

a/in/dae cue

liberatzione

lìberu, lìeru!

libertade

libreria

libru!

alligru, cuntentu

limone

limba

linguìsta

linguìstica

licore

lista

litru

livellu

localidade

a/dae tesu; a/dae largu, indedda

cumbata

gherrare, chertare

lughe

trìulas, argiolas

isse, issu

luna
lunis
longu

istentosu / lungo (di tempo)/

logu

in logu perunu, noddue

lussu

ma

màchina

mama

maistru

mancari

maju

majoria

majore M

edade magiore M

mai

porcu

malàidu

maladia

male

imbiare, mandare

mandigare
manera

manifestatzione

manifestu

manu

mantènnere

mare

marineri

maridu

màrmaru

castàngiu

martis

marteddu

martzu

matèria

materiale

mangianu

macu

medàllia

dotore/dutore

mèigu!

mesanu

mediterràneu

mègius

membru

memòria, retentiva

mancu

nàrrere fàulas

cando chi, mentras, mentres,

meravìllia,meraviza ispantu

mercadu

mèrcuris

merèssere

mèritu

mese

pònnere

mesu note

mèdiu

mesu die

mìgia

mègius

megioru

milliardu

millione

milli

minetza

minetzare

ministeru, ministèriu

ministru

minoria

minorenne M

minorenne de edade minore, minore M

minutu

meu

miràculu

misèria

misteriosu

arcanu

medida, mesura

medire

imbiadore

modellu, mollu

modernu

mugere!

modde

meda

momentu

mòngiu

monasteru, monastèriu, muristene

mundiale

mundu

moneda

monte

monumentu

mòrrere

morte

musca

mustra

ammustrare, mustrare

motivu

mòvida, movimentu

mulinu

museu

mùsica

musicale

contare

nàschere

nàschida

cuare

nasu, nare!

nadale

natura

naturale

sempermai

nave, naviu!

natzionale

natzionalista, natzionalitàriu

natzione

mancu

nèbida, nèula

netzessàriu

dennegare

dennegu

butega, negòtziu M

inimigu

nieddu
nemos

niunu, nisciunu, mancu unu, perunu/a

nie

frocare, niare

niu

nudda
no, nono

noghile

nodu

nois

nùmene

numenare

giaja

giaju

nostru

nova

note

noranta

onniasantu, santandria

novidade

nudda

nùmeru

numerosu

nou

o

obligatòriu

ocasione

ogru

otzidentale

otzidente

bisongiare

assemidare, ocupare

otzèanu

odiare

òdiu

oferta

ofèrrere

oe

ogni, onni

ògiu

addae de, in prus de, ultres

umbra

unda

onore

òpera /lavoro/

operaju

operare

opinione, parre

opositzione

opressione

o puru

ora

oràriu

oràriu pro abèrrere M

oràriu de cungiare, serrare, tancare M

oràriu de traballu

orchestra

cumandare

òrdine

origra

ordingiare, organizare

organizatzione

altivesa, orgòlliu

orientale

orìgine

oro

ispreu

ortu

atrevire

iscuru

ospidale

istràngiu

annotare

ossu

impèigu, ostàculu

otanta

otantina

otènnere

oto

ladàmine, santugaine

a/in/dae totue

pachete

paghe
babbu

paesàgiu

bidda!

paisu /natzione o istadu/

pagare

palatzu

bòcia

pàllidu

bancu

bentre,

matza

pane

panorama

pantalone

paba, papa

paradisu

parcu

pàrrere

parlamentu

allegare, chistionare

faeddare
faeddu
paràula

ala, banda, chirru, parte

leare parte, partetzipare

particulare, piessignu M

mescamente, prus a notu M

mòere, tzucare

partida

partidu

pasca

passaportu

colare

passigiada

passione

patata, pumu de terra

timòria

passèntzia

pecadu

peus

pedde

pilu

penìsola

pensare

pensu

giubiladu, pensionadu

pensione

pro

pro ite

pro custu, pro cussu, sende gasi

pèrdere

perìgulu

perigulosu

permissu

permìtere

però

pessone

pessonàgiu

elaboradore personale

personale

personalidade

pische

pesu

petorras

praghere

agradare, pràghere

a bellu /slowly/

pianu /floor, plan/

paris

pratu

pratza
minore

pee

a sa ritza, in pee

prenu
pedra

preìtzia

abba /rain/

pròere

pintore

pagu

poesia

poete

posca, pustis

polìtica

polìticu M

politzia

politzioto

puddu

prùere

merie, a borta de die

tomata

ponte

populare

pòpulu

porcu

ghenna

batire, giùghere

portu

possèdere, possedire, tènnere

possìbile, dàbile

possibilidade

posta, curreu

postu

potèntzia

poderiu

pòdere

pòberu, pòveru

pràndere

pràngiu

pràticu

pretzisu

prefèrrere

pregare

leare, pigare

aparaulare, prenotare

aparauladura, prenotatzione

apessamentare M

impedinau, impinnichiadu

pedinu, pessamentu, pinnichiu

ammaniare

presentare

presente

presidente

acanta, a probe, a sa de…, in

prestare

chitzo

prevìdire

previdèntzia sotziale – M

pretziosu

preju, prètziu

presone

in antis

beranu

primu

printzipale

privadu

problema

produtu

produire

professione

professore

fungudu

progetu

programma

progressu

nche leare

proietare

promissa

promìtere

prontu

pronuntziare

propònnere

proposta

propriedade

proprietàriu

pròpiu

presutu, pressutu

imbeniente

protagonista

amparare, bardare

iscumprou M

proa M

proare

ditzu

provìntzia

pùblicu

innetare

netu

puntu

bastat chi, bastis chi

puru

cartulàriu, cuadernu

cuadru

carchi cosa

calicunu

cale

antimare, cualificare

calidade

cale si siat

cando

cantidade

cantu

baranta

batòrdighi

bator

batorghentos

cuddu, cussu

custu

inoghe

fitianu

arrenegu

racumandare

ràdiu

pitzocu

segudare

resone

lestru

irrobatòriu

raportu, relatzione, tratòngiu

relata, resumu, suntu

rapresentante

rapresentare

rapresentada, rapresentatzione

raru

beru, reale

realista

acumprire, fàghere, pònnere in òpera, realizare, revèntere

realidade

retzitare

donare

donu

reina

regione

rennu

regulare

religione

repùblica

residèntzia

denegare, refudare

alenare

abarrare, aturare

torrare

restu imbaratimentu

rebelde, rebellu

rebellia

richesa

ricu

retzire

reconnòschere

ammentare, regordare

ammentu

ricoverare

rìere

minimòngiu, redutzione, ridutzione

riga

atènnere, pertènnere, pertocare

riguardu

abarrare

remèdiu

barandìllia

ringratziare, torrare gràtzias

acontzare, cungiminare

repìtere

pasare

pasu, pàusu

pasu, pàusu, riposu de sa chida

torrare a leare

caentare, iscaldire

arrosu, risu

aorrare, resparmiare, risparmiare

respùndere, rispòndere

resposta, risposta

ristorante

ritardu

reunire, riunire

arrenèschere, resessire

oru de su mare

revendicare, revengare

rivista

s'indiritzare

rivolutzione

roca

romanzu

rosa

ruju

ruinare

furare

roda

sàbadu

arena

sacrifìtziu

sagradu

salàriu

sale

artziare

brincare

saludare

salude M

saludu M

sarbare

sarbadore

salude /salve/

sanu

santu

ischire

sardu

faddire, isballiare

iscala

cuncàmbiu, cuncàmbia, iscàmbiu

iscàtula

iscatare

ischertare, isseberare, seberare,

ischerta, issèberu, sèberu

calare/falare

brullare, bulliare

brulla

iscrau

iscientìficu

iscièntzia

iscientziadu

martinica, moninca

isciòperu

disconnotu

iscontu

tzocare

cùrrere

iscritore

iscrìere

iscola

iscuru

iscòtigu

iscusare

si

mancari chi, sende chi

sèculu

segundu, su de duos

segundu

sea, sede

sèere, sètzere

cadira, cadrea

sèighi

marcare, signare, sinnare

signu, sinnu

sighire /to watch/

ses

seschentos

pàrrere

sèmplitze
simple
semper

senadu

intèndere

sena

ischertare, iscrobare, istagiare, separare

merie, sero

sèriu

colovra

serbire

servìtziu

sessanta

seda

sidis

setanta

sete

setighentos

cabudanni
chida

severu

disafiu

disafiare

isfogiare

isfortzu

ei, eja, emmo

sigomente

seguru

sigareta

significare

significadu, significu

segnore, sennore

mudìmene

sìmbulu

gèniu, simpatia

geniosu, ingeniadu

sintzeru

sìngulu

manca

sistema

situatzione

agiudu!, sucurru, sucursu

sotziale

sotzialista

sotziedade

satisfàghere, soddisfàghere

suferèntzia, tribulia

permanèntzia

ebbia, isceti, petzi

soldadu, sordadu

sole

sòlitu

solu feti, (isceti, petzi,) sceti

sonnu!!

a/in/dae pitzu, a/in/dae subra

massimamente, mescamente

sorre

ispantare

ispantu

iscantzare (unu risu)

iscantzada, risu

pasare

agiudare, amparare, sustènnere, sustentare

a/in/dae suta

ispagnolu, ispanniolu

isparare

iscumpàrrere, isparèssere

tretu M

ispetziale

ispetzialista

gastare

ispera, isperu

isperare

a s' ispissu

ispetàculu

plàia, marina

acrarire, ispiegare

isport

isportellu

isportivu

cojuare

iscuadra

apostivigare, istabilire

s'aposentare

istajone

custu mangianu

imprenta

istracu

istandard, istendardu

istanote, notesta

aposentu

abarrare, istare

custu merie, custu sero, istasero

istadu

cunditzione, istadu

istadu

istàtua

istatzione

isteddu

matessi, su pròpriu

roba

istògomo

istòria

istòricu

caminu, istrada M!

istràngiu

istudiante

istudiare

istùdiu

a/dae/in susu

luego

resessida

sud

sufràgiu (universale e deretu)

suo

sogru

sonare

sonu

mòngia

superfìtzie

ischidare

disvilupu, isvilupu

acumprire, displigare, isboligare

callare

segare

tale

tantu

istentare, trigare

tardu, trigadiu

tàula
mesa

teatru

tècnicu

tedescu

telèfonu

televisione, televisore

tìmere

tèmpiu

tempus

temporada

tènnere

terra

territòriu

su de tres

intessidura, roba

conca

testimòngiu

testimonia

testu

tìpicu

tocare

sòrighe

turre

tra

tradùere, bortare

tradutzione

chietu, pàsidu

trascùrrere, colare

trasmìtere

tratare

negotziatzione, tratativa

tres

trenu

trinta

tristu

tristura

tropu

agatare,

imbènnere

tue

tuo

turismu

turista

turìsticu

totu

pugione

ochire

ufitziale

ufìtziu

ùrtimu

umanidade

ùndighi

ùnicu

aunire M

unidade

universidade

universu

unu

òmine

ou

impitare, impreare, usare

essire

impreu

vacàntzia

bàlidu, vàlidu

valìgia

badde

balia, balore, valore

avantàgiu, vantàgiu

betzu

bìdere

biudu, gatiu

veìculu

lestresa

bèndere

vindita

vengare, vindicare

bèndida

chenàbura

bènnere

binti

bentu
birde

birdura

beridade

bespe

bia, carrera M

biagiare

biagiadore

biàgiu

a/dae curtzu, a/dae probe, serente

probianu

bighinu

proibire, vedare

proibidu, vedadu, vietadu

non si podet pipare

bìnchere

binu

violinu

pìbera

virtude

bìsita

bisitare, visitare

bida, vida

vìtima

bìvere

biu

vocabulàriu

boghe!

bois

bolare

bòlere, chèrrere

vulgare!

bolu

bia, borta

furriare

volùmene

bostru

bòidu, bùidu

tziu

zona

tzùcaru