Wt/sc/Elencu de paràulas
Elencu de paràulas pro su Wikitzionàriu sardu - fase 1
a
- apeddare, baulare
- abbandonare, lassare
- bastante
- abbratzare
- abbratzu
- abbreviatzione
- abitante
- abitare
- bestire
acadèssere, acuntèssere, capitare, costare, sutzèdere
- acanta
- atzetare
- acumpangiare
- acordu, acòrdiu
- aghedu
- abba
achistu, acuistu
- como, immoe
- adultu
- aeroplanu
- aeroportu
afare
afetuosu
afrontare, iscaretzire
agentzia
- austu
- agrìculu
- agricultura, massaria
- agru
- agiudare
- agiudu
- ala
- posada, albergo
perunu
carchi
alimentu
cando
tando, a s'ora
a su mancu, a su nessi
artària
- artu
àteru
- alunnu
artziare
amàbile
- amare
- istimare
marigosu, rànchidu
- amistade
- amigu
ismalaidare
ochìere, ochire
ammìtere
- amore, istima
ampru
finas, fintzas
- galu
- andare
- aneddu
- ànghelu
- àngulu
- cugione
- ànima
- animale
- annu
infadare
annuntziare
- antepassadu
antighidade
disgeniadu
- antzianu, sèneghe
- apartamentu
apartènnere, pertènnere
apellu, cramada
adòbiu
- abrile
abèrrere
- àbbila
àrabu
- aràngiu, arantzu
architetu
arghentu (?)
prata (?)
argumentu
àera (?)
- arma
armàriu
adiosu
arrivu, lòmpida
arrustire
- arte
artìculu
- artista
abbamanu, frobidòrgiu
asciutare
- ascurtare
abetare, isetare
aparèntzia, bisura, cara, chìgia, tratu
- meda
mortore
ausente
- ausèntzia
assìstere, assistire
assolutu
atacu
atentu
atentu, atentzione
isetu
iscuta
ativu
atore
inghìriu, cara a (temporale)
atraessare, rugrare
augùriu
aumentare, crèschere
- autista, isciaferru
automàticu
- màchina, vetura
autonomia
atòngiu
asuridu
- àere
avenimentu, eventu
- asulu, biaitu, blau
- babbu
- basare
- basu
bagnu
balcone
ballare
ballu
pitzinnu
banca
bancàriu
bancarota
bar, tzilleri
- barba
- barca
contigheddu
base
bàsicu
bàsciu, bassu
bastare
fuste
batalla
adobbare
batijare
bellesa
- bellu
- bene
beneditzione
benzina
bìere, bufare
- arbu, biancu
bìblia
biblioteca
tassa
bitzicleta
billete
bilìngue
bisongiare
bisòngiu
biaitu, mìscrinu
buca
bomba
bombardamentu
ampulla
- bratzu
- bonu
bravu
curtzu
brusiare
lègiu, feu
chea, fossu
boe
fàula
iscuru
cabu
burocrate, burocratu
burocratesu
burocratzia
gasi naradu/a/os/as
cabina
cassa, catza
cassare, catziare
cassadore, catziadore
rùere
ruta
- cafè
carche
contare
caente
assèliu
caltza, mìgia
furriare, giambare, mudare
- aposentu (NO apusentu, est una bariedade!)
camija, camisa
tziminera
- caminare
àndala, caminera
sartu
campione
campu
canale
cane
- cantare
- cantzone
capassu, capatzu
- pilu
cumprèndere
capitale
capu, caudillu (?)
capeddu
carbone
càrtzere, presone
petza
caru
carru
carrotza
pabiru, paperi
cartulina
- domo
casu
càscia
casteddu
cadalanu, catalanu
categoria, creze, paru
cadena
catedrale, seu
malintranniadu, malu
catòlicu
cajone,càusa (?)
ebba, ègua
- caddu
famadu, nòdidu
chena
chenare
tzensura
chentina
chentu
tzentrale
tzentru
chircare
tzertesa
- seguru
cherbeddu
cherbu
cramare, mutire, tzerriare
craru
- crae
pedire
pregontare/preguntare
- crèsia
chilu
chilòmetru
chiterra
cungiare, serrare, tancare
chie si siat
salude (ciao)
màndigu
tzurpu (tzegu est una bariedade?)
- chelu
tzifra
cariasa
chima, cùcuru, pitzu, punta
campusantu
- tzìnema
chimbanta
chimbantina
chimbe
chimbighentos
custu
tziculate
est a nàrrere
pagu prus o mancu
- tzitade
tzitadinu
classe
cliente
coa
boddire, collire
sambenadu
ismùrgiu
collaboradore
colore
culpa/curpa, neghe
corpare, fèrrere
corfu
gurteddu, leputzu
comente
comintzare/cumentzare
cummertziale
cummèrtziu
cumpàngiu
acumprire, cumprire
cumpridu
assentare, cumpònnere
cumpostu
- comporare
cumpresu
elaboradore
comuna
comunicatzione
comunidade
cun
cunsertu, cuntzertu
cuntzetu
cundennare
cunditzione
giùghere
cunferèntzia
alindare
acarare, cumparare, cunfrontare
connoschèntzia
connòschere
conchista
cunsigna/cunsinna
cunsignare/cunsinnare, intregare
chistire/costoire, cunservare, remonire
cussigiare
consìgiu
consumare, consumire
consumu
massaju
contare
cuntentu
càbidu, capia, contenutu, cuntènnidu
sighire
sighidu
contu
contra
compidada, controllu, tentu
arresonu
cooperativa/coperativa
coràgiu
corru
corpus
currègere, currigire
currente
cùrrere
passaditzu
currispondèntzia, posta
currispòndere
cursa
Còrsica, Còssiga
cursu
corte
curtzu
cosa
- ite
cussèntzia
aici, gasi, gosi
costa, costera
costare
costruire
fàbricu, fràigu
cotu
creare, produire
criadura
creìngiu
crèere
Cristos, Cristu
rughe
coghina
- coro
cuidadu, cura, incuru
curiosu
dare
- data, sa die
detzìdere
dignu, dinnu
- dinari
- dente
depositu, dipositu
descrìere
disigiare
disìgiu
dereta, destra
dialetu, faeddu, limbàgiu
demòniu, diàulu
nadale, mese de idas
nadale, mese de idas
declaratzione, decraru
deghennoe
deghessete
degheoto
deghe
a/in segus; a/in/dae palas
amparare, defèndere, defensare
diferèntzia
difìtzile
dificultade
ismentigare
deus
dipèndere
pintare
nàrrere
diretu
diretore
dirigire, dirìgere
deretu
chistionare
disignu, disinnu
disocupadu
dispràghere
dislindadu
istorbare
istorbu
dita, sienda
divenire
diferente, diversu
disaogu, ispàssiu
ispassiare
partzire
divòrtziu
dòighi
dogana
durche
dolore
dimanda, pregonta/pregunta
dimandare, pregontare/preguntare
- cras
- domìniga, domìnigu!
- fèmina
a pustis, posca
in fatu
a pustis de Cristos
pustiscràs
dòpiu
- dormire
- dotore
- mèigu!
dèpere, dèvere
dubbitare, dudare, duritare
duos
dughentos
duamìgia
duncas
durante
durare
dura, durada
tostu
e
estremadu, primorosu
desempladu/desempradu
eccezione afrancu (est fatu francu/a), etzetzione
mi', aco', la'
baratu
edificatzione, fàbricu
edifìtziu, fàbricu
elègere, eligire
elementare
elencu, lista
elètricu
disterrare, emigrare
intrare
intrada
entusiasmu
època
errore, faddina, faddonca, isbàlliu
creschere, esagerare
esàmine, esàminu
cabale, esatu, pretzisu
esèmpiu,
- esempru
esertzìtziu
disterru
esistire
duritare
esperièntzia
esperimentu
espònnere, parare
esportatzione, saca
espositzione
espressada, espressione
espressare
dare unu pàrre, emìtere, espressare, esprìmere
- èssere
est, oriente
istade, istadiale, istiu
foranu, esternu
èsteru, foras dae s'itàlia, logu istràngiu
edade
eternu
europeu
acadessimentu, fata
evitare, istransire
fàbrica
cara
fàtzile
fatzilidade
facultade 1, 2
fasolu
farsu
famìlia
famadu
- pitzoca
- fàghere
mariposa
farina
potecaria
fatu
favoràbile, favorèvole, a/in favore
mucadore
freàrgiu
calentura
fide
fidele
federatzione
cuntentu
cuntentesa
fèrrere
firmare
firmada
ferrovia
festa
frama, pampa
fìgiu
fìgiolu
fila
pellìcula
fine
- bentana
acab(b)are
- finire
finas
- frore
firmare
fissare
- frùmene
- riu
follu
truma
fundare
fonte
mitza
forma
casu
- forsis, fortzis!
- forte
fortuna, sorte
fortza
- fotografia
fotògrafu
intre
frantzesu
frase, fràsia
- frade
fritu
frenu
abitare, frecuentare
friscu
- frontera
frùtora
frutu
frutu, resurtu
fuire
- fumare
- pipare
fumu
- fogu
foras, da/in/dae foras
benidore
gabinetu
anca
asta, cuncursu, gara
gatu
astrare
geladu
gelosia
copiolu, cròbinu, gemellu
generale
gènere, genia
ghennàrgiu
- gente
garbosu, gentile
ghetare
astra
giai
- grogu
giardinu
- giogare
giogadore
gioghitu
giogu
cuntentesa, ditza
- giornale
giornalista
die, diada
- die
- giòvanu
gioja
giru
a/in/dae giosso
làmpadas
arribare, lòmpere
giurare
giustìtzia
giustu
glòria
gomma
guvernu
agradare
gradu
grammu
- mannu
grassu
gratùitu
grae
grave
gràtzias (a)
grecu
murru
grussu
gruta
fiotu (de zente), grupu
dannu
abbaidare, castiare
- gherra
ghia
ghiare
sabore
idea
aguale, idènticu
- eris
immaginare
figura
- imparare
impèdire, impedumare
impinnu (de gastu)
impiegadu
importante
importare
impossìbile
impressione
in
a dae in antis
in onni casu
inchingiare
pònnere fogu
- fogu! /incendy/
dudosu
intzidente
adobiare M
imbènnere M
adòbiu
indicare
in dae segus
indipendente
indiritzu
indùstria
infàntzia, pitzinnia
difatis
inferru
in fines
infinitu
influèntzia
informare
informatzione
ingegneri
inglesu
intrada
comintzu/cumentzu
s'innamorare
innotzente
pesonante, pesoneri
insalada
insinnante, maistru
insignare/insinnare, insinzare
paris cun
menguante, non bastante
denegare, proibire, vedare
interditzione
interessare, pertocare
internatzionale
intreu
interprete
a inghìriu
pagu prus o mancu /intorno – tempo/
inutilosa (inùtile) M
imbetzes, in tames de
imbentare
ierru
imbiare
imbìdia
cumbidare, invitare
cùmbidu, invitu
deo
ipoteca, finca
ipòtesi
supònnere
iscrìere
ìsula
istitutu
istitutzione
italianu
Jugoslàvia
a/in/dae cuddae
lavra
làgrima
lagu
frama
ghetare
- largu
dassare, lassare
latinu
ladus
late
sabunare
traballare
traballadore
- traballu
leale
lèghere
lèbiu
linna
issa
coilongu, istentosu, lentu
lèssicu
lìtera
literàriu
literadura
- letu
letzione
a/in/dae cue
liberatzione
- lìberu, lìeru!
libertade
libreria
libru!
alligru, cuntentu
limone
limba
linguìsta
linguìstica
licore
lista
litru
livellu
localidade
a/dae tesu; a/dae largu, indedda
cumbata
gherrare, chertare
- lughe
trìulas, argiolas
isse, issu
- luna
- lunis
- longu
istentosu / lungo (di tempo)/
- logu
in logu perunu, noddue
lussu
ma
màchina
- mama
maistru
mancari
maju
majoria
majore M
edade magiore M
mai
porcu
- malàidu
maladia
- male
imbiare, mandare
- mandigare
- manera
manifestatzione
manifestu
- manu
mantènnere
- mare
marineri
- maridu
màrmaru
castàngiu
- martis
marteddu
martzu
matèria
materiale
mangianu
macu
medàllia
dotore/dutore
- mèigu!
mesanu
mediterràneu
mègius
membru
memòria, retentiva
mancu
nàrrere fàulas
cando chi, mentras, mentres,
meravìllia,meraviza ispantu
mercadu
- mèrcuris
merèssere
mèritu
- mese
pònnere
mesu note
mèdiu
mesu die
mìgia
mègius
megioru
milliardu
millione
milli
minetza
minetzare
ministeru, ministèriu
ministru
minoria
minorenne M
minorenne de edade minore, minore M
minutu
meu
miràculu
misèria
misteriosu
arcanu
medida, mesura
medire
imbiadore
modellu, mollu
modernu
- mugere!
modde
- meda
momentu
mòngiu
- monasteru, monastèriu, muristene
mundiale
- mundu
moneda
monte
monumentu
mòrrere
morte
musca
mustra
ammustrare, mustrare
motivu
mòvida, movimentu
mulinu
museu
mùsica
musicale
contare
nàschere
nàschida
cuare
- nasu, nare!
nadale
natura
naturale
sempermai
- nave, naviu!
natzionale
natzionalista, natzionalitàriu
natzione
mancu
nèbida, nèula
netzessàriu
dennegare
dennegu
butega, negòtziu M
inimigu
- nieddu
- nemos
niunu, nisciunu, mancu unu, perunu/a
nie
frocare, niare
niu
- nudda
- no, nono
noghile
nodu
nois
nùmene
numenare
giaja
giaju
nostru
nova
note
noranta
onniasantu, santandria
novidade
- nudda
nùmeru
numerosu
- nou
o
obligatòriu
ocasione
- ogru
otzidentale
otzidente
bisongiare
assemidare, ocupare
otzèanu
odiare
òdiu
oferta
ofèrrere
- oe
ogni, onni
ògiu
addae de, in prus de, ultres
umbra
unda
onore
òpera /lavoro/
operaju
operare
opinione, parre
opositzione
opressione
o puru
ora
oràriu
oràriu pro abèrrere M
oràriu de cungiare, serrare, tancare M
oràriu de traballu
orchestra
cumandare
òrdine
- origra
ordingiare, organizare
organizatzione
altivesa, orgòlliu
orientale
orìgine
oro
ispreu
- ortu
atrevire
iscuru
ospidale
istràngiu
annotare
ossu
impèigu, ostàculu
otanta
otantina
otènnere
oto
ladàmine, santugaine
a/in/dae totue
pachete
- paghe
- babbu
paesàgiu
- bidda!
paisu /natzione o istadu/
pagare
palatzu
bòcia
pàllidu
bancu
- bentre,
matza
pane
panorama
pantalone
paba, papa
paradisu
parcu
pàrrere
parlamentu
allegare, chistionare
- faeddare
- faeddu
- paràula
ala, banda, chirru, parte
leare parte, partetzipare
particulare, piessignu M
mescamente, prus a notu M
mòere, tzucare
partida
partidu
pasca
passaportu
- colare
passigiada
passione
patata, pumu de terra
timòria
passèntzia
pecadu
peus
pedde
- pilu
penìsola
pensare
pensu
giubiladu, pensionadu
pensione
pro
- pro ite
pro custu, pro cussu, sende gasi
pèrdere
perìgulu
perigulosu
permissu
permìtere
però
pessone
pessonàgiu
elaboradore personale
personale
personalidade
pische
pesu
petorras
praghere
agradare, pràghere
a bellu /slowly/
pianu /floor, plan/
paris
pratu
- pratza
- minore
pee
a sa ritza, in pee
- prenu
- pedra
preìtzia
abba /rain/
pròere
pintore
pagu
poesia
poete
posca, pustis
polìtica
polìticu M
politzia
politzioto
puddu
prùere
merie, a borta de die
tomata
- ponte
populare
pòpulu
porcu
ghenna
batire, giùghere
- portu
possèdere, possedire, tènnere
possìbile, dàbile
possibilidade
posta, curreu
postu
potèntzia
poderiu
pòdere
pòberu, pòveru
pràndere
pràngiu
pràticu
pretzisu
prefèrrere
pregare
leare, pigare
aparaulare, prenotare
aparauladura, prenotatzione
apessamentare M
impedinau, impinnichiadu
pedinu, pessamentu, pinnichiu
ammaniare
presentare
presente
presidente
acanta, a probe, a sa de…, in
prestare
chitzo
prevìdire
previdèntzia sotziale – M
pretziosu
preju, prètziu
presone
in antis
beranu
primu
printzipale
privadu
problema
produtu
produire
professione
professore
fungudu
progetu
programma
progressu
nche leare
proietare
promissa
promìtere
prontu
pronuntziare
propònnere
proposta
propriedade
proprietàriu
pròpiu
presutu, pressutu
imbeniente
protagonista
amparare, bardare
iscumprou M
proa M
proare
ditzu
provìntzia
pùblicu
innetare
netu
puntu
bastat chi, bastis chi
puru
cartulàriu, cuadernu
cuadru
carchi cosa
calicunu
- cale
antimare, cualificare
calidade
cale si siat
cando
cantidade
- cantu
baranta
batòrdighi
bator
batorghentos
cuddu, cussu
custu
inoghe
fitianu
arrenegu
racumandare
ràdiu
- pitzocu
segudare
resone
lestru
irrobatòriu
raportu, relatzione, tratòngiu
relata, resumu, suntu
rapresentante
rapresentare
rapresentada, rapresentatzione
raru
beru, reale
realista
acumprire, fàghere, pònnere in òpera, realizare, revèntere
realidade
retzitare
donare
donu
reina
regione
rennu
regulare
religione
repùblica
residèntzia
denegare, refudare
alenare
abarrare, aturare
torrare
restu imbaratimentu
rebelde, rebellu
rebellia
richesa
ricu
retzire
reconnòschere
ammentare, regordare
ammentu
ricoverare
rìere
minimòngiu, redutzione, ridutzione
riga
atènnere, pertènnere, pertocare
riguardu
abarrare
remèdiu
barandìllia
ringratziare, torrare gràtzias
acontzare, cungiminare
repìtere
pasare
pasu, pàusu
pasu, pàusu, riposu de sa chida
torrare a leare
caentare, iscaldire
arrosu, risu
aorrare, resparmiare, risparmiare
respùndere, rispòndere
resposta, risposta
ristorante
ritardu
reunire, riunire
arrenèschere, resessire
oru de su mare
revendicare, revengare
rivista
s'indiritzare
rivolutzione
roca
romanzu
rosa
- ruju
ruinare
furare
roda
- sàbadu
arena
sacrifìtziu
sagradu
salàriu
sale
artziare
brincare
saludare
salude M
saludu M
sarbare
sarbadore
salude /salve/
- sanu
santu
ischire
sardu
faddire, isballiare
iscala
cuncàmbiu, cuncàmbia, iscàmbiu
iscàtula
iscatare
ischertare, isseberare, seberare,
ischerta, issèberu, sèberu
calare/falare
brullare, bulliare
brulla
iscrau
iscientìficu
iscièntzia
iscientziadu
martinica, moninca
isciòperu
disconnotu
iscontu
tzocare
cùrrere
iscritore
iscrìere
iscola
iscuru
iscòtigu
iscusare
si
mancari chi, sende chi
sèculu
segundu, su de duos
segundu
sea, sede
sèere, sètzere
- cadira, cadrea
sèighi
marcare, signare, sinnare
signu, sinnu
sighire /to watch/
ses
seschentos
pàrrere
- sèmplitze
- simple
- semper
senadu
intèndere
sena
ischertare, iscrobare, istagiare, separare
merie, sero
sèriu
colovra
serbire
servìtziu
sessanta
seda
sidis
setanta
sete
setighentos
- cabudanni
- chida
severu
disafiu
disafiare
isfogiare
isfortzu
- ei, eja, emmo
sigomente
seguru
sigareta
significare
significadu, significu
segnore, sennore
mudìmene
sìmbulu
gèniu, simpatia
geniosu, ingeniadu
sintzeru
sìngulu
manca
sistema
situatzione
- agiudu!, sucurru, sucursu
sotziale
sotzialista
sotziedade
satisfàghere, soddisfàghere
suferèntzia, tribulia
permanèntzia
ebbia, isceti, petzi
soldadu, sordadu
- sole
sòlitu
solu feti, (isceti, petzi,) sceti
- sonnu!!
a/in/dae pitzu, a/in/dae subra
massimamente, mescamente
- sorre
ispantare
ispantu
iscantzare (unu risu)
iscantzada, risu
pasare
agiudare, amparare, sustènnere, sustentare
a/in/dae suta
ispagnolu, ispanniolu
isparare
iscumpàrrere, isparèssere
tretu M
ispetziale
ispetzialista
gastare
ispera, isperu
isperare
a s' ispissu
ispetàculu
plàia, marina
acrarire, ispiegare
isport
isportellu
isportivu
cojuare
iscuadra
apostivigare, istabilire
s'aposentare
istajone
custu mangianu
imprenta
istracu
istandard, istendardu
istanote, notesta
aposentu
abarrare, istare
custu merie, custu sero, istasero
istadu
cunditzione, istadu
istadu
istàtua
istatzione
isteddu
matessi, su pròpriu
roba
istògomo
istòria
istòricu
caminu, istrada M!
istràngiu
istudiante
istudiare
istùdiu
a/dae/in susu
luego
resessida
sud
sufràgiu (universale e deretu)
suo
sogru
sonare
sonu
mòngia
superfìtzie
ischidare
disvilupu, isvilupu
acumprire, displigare, isboligare
callare
- segare
tale
tantu
istentare, trigare
tardu, trigadiu
- tàula
- mesa
teatru
tècnicu
tedescu
telèfonu
televisione, televisore
tìmere
tèmpiu
- tempus
temporada
tènnere
- terra
territòriu
su de tres
intessidura, roba
conca
testimòngiu
testimonia
testu
tìpicu
tocare
sòrighe
turre
tra
tradùere, bortare
tradutzione
chietu, pàsidu
trascùrrere, colare
trasmìtere
tratare
negotziatzione, tratativa
tres
trenu
trinta
- tristu
tristura
tropu
- agatare,
imbènnere
tue
tuo
turismu
turista
turìsticu
totu
pugione
ochire
ufitziale
ufìtziu
- ùrtimu
umanidade
ùndighi
ùnicu
aunire M
unidade
universidade
universu
unu
òmine
ou
impitare, impreare, usare
essire
impreu
vacàntzia
bàlidu, vàlidu
valìgia
badde
- balia, balore, valore
avantàgiu, vantàgiu
- betzu
bìdere
biudu, gatiu
veìculu
lestresa
bèndere
vindita
vengare, vindicare
bèndida
- chenàbura
bènnere
binti
- bentu
- birde
birdura
- beridade
bespe
bia, carrera M
biagiare
biagiadore
biàgiu
a/dae curtzu, a/dae probe, serente
probianu
bighinu
proibire, vedare
proibidu, vedadu, vietadu
non si podet pipare
bìnchere
- binu
violinu
pìbera
virtude
bìsita
bisitare, visitare
bida, vida
vìtima
bìvere
biu
vocabulàriu
- boghe!
bois
bolare
bòlere, chèrrere
vulgare!
bolu
bia, borta
furriare
volùmene
bostru
bòidu, bùidu
tziu
zona
tzùcaru