Wy/ca/Bangla Desh

Bangladesh és un país de l'Àsia, situat al Golf de Bengala. El nom Bangladesh significa, en bengalí, "Estat de Bengala". Antigament conegut com a Bengala Oriental, i després, Pakistan Oriental, es va independitzar a l'any 1971.

La capital és Daca, amb uns 11 milions d'habitants. Bangladesh té uns 150 milions d'habitants. És el seté país més poblat del món, amb un alt índex de pobresa. La renda per càpita, amb la inflació ajustada, s'ha duplicat des de 1975, i la taxa de pobresa ha disminuït un 20%.

Context[edit | edit source]

En termes geogràfics es pot considerar una continuació de l’Índia. Està pràcticament envoltat en la seva totalitat per territori indi, excepte al sud-est que limita Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. La seva geografia, una gran plana formada per la confluència de la desembocadura de dos grans rius –Ganges i el Brahmaputra, condiciona els ritmes quotidians de la vida dels seus habitants. La combinació d’una plana deltaica gairebé a nivell de mar, plena de canals naturals laberíntics i molt poblada causa de la fertilitat dels seus sòls al•luvials, juntament amb una localització, al golf de Bengala, oberta als ciclons tropicals, la fan propensa a les catàstrofes naturals. S’ha calculat que una de cada vuit persones mortes al món a conseqüència de forces de la natura és habitant de Bangla Desh. Tanmateix el continu creixement demogràfic converteix en cíclic el problema, ja que per a fer front als augments de la població es colonitzen les noves terres deltaiques guanyades al mar en el procés de formació del delta, cosa que augmenta els riscos davant les inundacions periòdiques que segueixen a les crescudes del Ganges durant els monsons. Però no solament hi ha problemes d’aigua, també hi ha de sequera. Quan s’entra en l’època seca i el Ganges baixa buit es produeixen aquests períodes de sequeres.

En algunes ocasions es produeixen grans inundacions com les que van passar els anys 1988, 1998 i 2004, que van deixar la pèrdua de moltes vides. El 26 de desembre de 2004 un devastador tsunami va afectar a moltes parts d’Àsia, encara que Bangla Desh va sortir millor parat que molts d’altres i el sector turístic no va patir gairebé danys.

El govern és una democràcia parlamentària. És membre de la Comunitat de Nacions (Commonwealth), la SAARC (South Asian Association for Regional Cooperation), BIMSTEC (Bay of Bengal Initiative for Multisectorial Technical and Economic Cooperation), l’OCI (Organització de la Conferència Islàmica), i els D-8 (Developing 8 Countries). El president del país, tot i ser també el cap d’estat, té un càrrec principalment cerimonial, concentrant el poder en el primer ministre, qui és el cap de govern. El president és electe per la legislatura cada cinc anys.

Segons dades del Banc Mundial de l’any 2011, el país ha fet grans progressos en el desenvolupament humà en els de l’alfabetització, la inscripció en l’educació primària, la igualtat de gènere en l’educació, i la reducció del creixement de la població. Tanmateix, Bangla Desh segueix enfrontant-se a una sèrie de reptes importants, com l'extensió política, la corrupció burocràtica i la competència econòmica en relació amb el món. Encara que té un alt índex pobresa, el país es troba a la llista dels “Next Once”, que són les onze economies amb bones perspectives d’inversió i creixement econòmic. La seva capital, Dacca, i altres centres urbans han estat la força impulsora d’aquest creixement.

Regions[edit | edit source]

Bangla Desh està dividida en sis regions anomenades divisions. Cadascuna d'elles té el nom de la seva capital: Rajshahi, Dacca, Sylhet, Khulna, Barisal, Chittagong. Cadascuna d'aquestes divisions està dividida en districtes anomenats zilas que al seu torn estan dividits en subdistrictes anomenats upazilas o than. En total Bangladesh té sis divisions, que contenen 64 zilas les quals estan formades per 460 upazilas

Ciutats[edit | edit source]

Dacca és la capital i la ciutat més gran de Bangla Desh. Altres ciutats importants són Chittagong i Khulna

Dacca té més de set milions d’habitants –dades de l’any 2013- i més 14.3 milions en la seva àrea metropolitana, sent una de les més poblades del món. A la ciutat trobem unes mil mesquites. Els monuments més interessants són l’enorme fort de Lal Bragh –una antiga construcció de 1678-, les portes de Burra i Chota i nombroses antigues mesquites com poden ser la de Hussain Dalan. Sorprèn la seva gent i la vida dels carrers. Un altre atractiu de la ciutat és el Museu Nacional, on es poden trobar tresors de la història i cultura del país. A prop de Daca es troba la ciutat de Ranamati, la capital d’una regió habitada per tribus d’origen mongol, que viuen en cases fetes de bambú i construïdes en una jungla exuberant i plena de fauna salvatge. També en les seves proximitats es troba la ciutat amb la platja més llarga del món: Cox’s Bazar.

Chittagong, amb aproximadament més de quatre milions d’habitants, és una antiga colònia portuguesa. Es tracta bàsicament d’una ciutat portuària. És la segona ciutat en importància de Bangla Desh i s’ubica a la vora del riu Kamapuli. El Shahi Jamma e Masjid i el Qadam Mubarak són les mesquites i les edificacions més importants de la ciutat. A més, té un Museu Etnològic, on es troben mostres representatives de les diverses tribus del país. Al nord de Chittagong es troba la Colina de les Fades, un lloc on es poden obtenir unes boniques vistes. També es troba a prop el parc nacional de Sundarbans, el més llarga cinturó de manglars de litoral de tot el món. S’estén al llarg de 80 kilòmetres davant les costes i s’estima que té 400 tigres reals de bengala.

Khulna és la tercera ciutat més gran de Bangla Desh, capital de la divisió del mateix nom. Altre nom de Khulna és la ciutat industrial o Shilpa Nagori –en bengalí Shilpa significa indústria i Nagori, ciutat-. L’única drassana del país es troba en aquesta ciutat. Un dels majors boscos del món, el Sundarban –que significa jungla- i el segon port marítim en importància del país situat en Mongla fa de Khulna una ciutat rica envoltada d’indústria i un gran lloc natural. És una ciutat metropolitana amb més d’ 1.4 milions d’habitants. Respecte a l’educació, té unes de les millors universitats del país per a estudis d’enginyeria o medicina.

Altres destinacions[edit | edit source]

Rajshahi, Sylhet, Barisal, Bogra, Comilla, Mymensingh i Rangpur són ciutats, juntament amb Dacca, Chittagong i Khulna on se celebren eleccions d’ajuntaments, mentre que en altres subdistrictes només s’escull a un representant. Els alcaldes i els representants són escollits per un període de cinc anys.

Rajshahi. També anomenada “ciudad de la seda” és una ciutat metropolitana de Bangla Desh i un important centre urbà e industrial del nord de Bengala. És la seu administrativa del districte de Rajshahi. Està situada a prop de la frontera entre Bangla Desh i la Índia. Té una població de més de 800.000 habitants.

Sylhet. És la capital del districte de Sylhet i Divisió de Sylhet. Es troba a prop del riu Surma al nord-est del país. La ciutat té una població de més de 500.000 persones. Està envoltada de plantacions de té, boscos tropicals i valls dels rius. La regió és un dels principals destins turístics del país.

Barisal. És un dels majors ports fluvials de Bangla Desh, que es troba al nord de la badia de Bengala i està a uns 142 km de la capital. Consta de 30 barris.

Bogra. És una de les ciutats més antigues del nord del país. És un centre de comerç. També és pont entre Rangpur i Rajshashi Divisió. Molt a prop de la ciutat es troba un lloc anomenat Mahasthangarh, la capital més antiga de Bangla Desh, abans també coneguda com a Pundravardhana. Aquest lloc és considerat sagrat pels budistes i hindús per igual, i és visitat per turistes de tot Bangla Desh durant tot l’any.

Comilla. És una ciutat situada a l’est del país, que es troba al llarg de l’autopista Daca-Chittagong. És el centre administratiu del districte de Comilla. A més, és la segona ciutat més gran de l’est de Bangla Desh després de Chittagong i és una de les tres ciutats més antigues del país.

Mymensingh. Està situada a prop del riu Brahmaputra. És la seu de la unitat administrativa Mymensing. Es troba a uns 120 km al nord de Daca.

Rangpur. És una altra de les principals ciutats del país, i un dels municipis més antics. Té una població de més de 2.5 milions de persones. Es composa de vuit districtes del nord de Bangla Desh. El districte de Rangpur limita al nord amb Nilphamari, al sud amb Gaibandha, a l’est amb Kurigram, i a l’oest amb Dinajpur.

Arribar[edit | edit source]

Podem trobar quatre maneres d’arribar a aquest gran país.

En avió[edit | edit source]

Hi ha vols directes des de Londres, fins a Dacca. Des de Biman amb destí Tailàndia. I des de Myanmar o Nepal amb escala a Dacca. Els dos aeroports internacionals del país són el de Dacca i el de Patonga. Es troben a 22 km de Chittagong. Des de l’aeroport ens podem desplaçar amb autobús (Biman-Bangladesh) que surten a cada hora. Si agafem taxi, el més habitual és deixar un 5 % de propina. Hi ha passatgers que han tingut problemes al agafar taxis, ja que hi ha gent corrupta. Es recomana deixar contractada la recollida de l’aeroport a través d’hotels o amics.

En vaixell[edit | edit source]

El port marítim és Chittagong. Els Ferrys des de Myanmar i la Índia es dirigeixen als ports costers al sud. També hi ha un altre port marítim a Chalna, a prop de Khulna.

En cotxe[edit | edit source]

Hi ha fronteres a Benapol-Haridispur (per arribar a Calcuta), la frontera Chillihari-Haldibarri (per Darjeeling) i la frontera Tamabil-Dawki (per Shillong). El pas a Benapol és el més fàcil de travessar. S’aconsella comprovar quan obren els llocs d’aduana. La resta de passos fronteres entre països es troben tancats. No és possible passar per la frontera terrestre entre Bangladesh i Myanmar.

En tren[edit | edit source]

Les connexions de tren connecten Bangla Desh amb la Índia. La frontera es pot creuar amb bicicleta o autobús.

Desplaçar-se[edit | edit source]

En avió[edit | edit source]

En vaixell[edit | edit source]

En cotxe[edit | edit source]

En autocar[edit | edit source]

En tren[edit | edit source]

Parlar[edit | edit source]

Aprendre[edit | edit source]

Treballar[edit | edit source]

Veure[edit | edit source]

Cox’s Bazar. La platja d’aquesta ciutat, amb uns 125.000 habitants, és mundialment coneguda per ser la més llarga del món amb 120km. Es troba a 152km al sud de Chittagong. És un dels destins turístics més visitat a Bangla Desh. Encara no es considera un important destí turístic internacional, i no té cadenes hoteleres internacionals, per la falta de publicitat i transport. El clima de Co’x és tropical, amb unes temperatures mitjanes entre els 16 i els 34ºC aproximadament. No obstant,

entre els perills que es poden trobar a la zona destaquen els forts temporals propis de la costa del país i les malalties que es poden donar a través d’alguns insectes. La ciutat també coneguda com “Panowa” (flor groga) és fàcilment accessible amb cotxe, tren o avió.

Paharpur Rajshashi. Es tracta d’un monestir budista. Paharpur és un petit poble a 5km a l’oest de Jamalgani, al major districte de Rajshashi. Aquest monestir es va establir al segle VII, i és el més important i major monestir conegut al sud de la serralada de l’Himalaia. Té un petit museu construït entre els anys 1956 i 1957, on es conserven les estàtues de Buda i Vishnu. També es poden observar imatges de diferents deus, ceràmiques, monedes, inscripcions, etc.

Bandarbans Hill District. És el districte més remot i menys poblat de Bangla Desh. Però té els tres pics més alts del país (Tahjindong, amb 1.280 metres; Mowdok Mual, amb 1.052 metres, i Keokradong, amb 883 metres). També es poden fer caminades pels seus boscos verges i es poden conèixer a més de 15 tribus de la regió. Està considerat com un dels destins turístics més importants de tot el país, sobre tot, perquè es pot gaudir de llocs naturals que estan decorats amb edificacions d’una gran bellesa. Es troba a unes vuit hores de la capital, Dacca; a unes dues de Chittagong, a sis de Rangamati i a tres de Cox’s Bazar. La majoria dels visitants arriben amb l’autobús o en cotxe de lloguer.

Mesquita Shat Gambug. També coneguda com a Mesquita dels Seixanta Pilars. És la major mesquita històrica de Bangla Desh i una de les més impressionants estructures arquitectòniques musulmanes del subcontinent indi. Es troba al recinte històric de la ciutat-mesquita de Bagerhat, a 5km de la ciutat actual de Bagerhat, al sud del país. Aquest lloc va ser declarat per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat a l’any 1985.

Monument Shahid Minar. És un monument nacional situat a Dacca, la capital del país, que commemora els màrtirs del moviment per la preservació de la llengua materna a l’any 1952. Bangla Desh fins l’any 1971 era la part oriental de Pakistan, pel que va passar a anomenar-se Pakistan Oriental. L’idioma oficial era l’urdu, parlat al Pakistan occidental –avui Pakistan- i llengua bengalí. Tot i que era parlat per més de cent milions de persones, no es tenien els mateixos drets. Això va portar al naixement d’un moviment de protesta a l’any 1952: el Moviment per la llengua. Al febrer d’aquell any, desenes d’estudiants i activistes polítics van ser assassinats quan la policia de Pakistan va obrir foc contra els manifestants que demanaven la seva llengua, el bengalí, en igualtat de drets respecte amb l’urdu. Aquella mateixa nit es va erigir un monument pels estudiants de la Universitat de Dacca i altres institucions, però va ser destruït per les forces pakistaneses. Després de la independència de Bangla Desh, el monument va ser reconstruït, i avui és el centre de les activitats culturals.

Jardins de té a Sylhet. Aquesta àrea del país és coneguda pels seus jardins de té, els seus recursos naturals i pel seu dialecte, el qual resulta difícil d’entendre a la resta dels parlants de bengalí.

Fer[edit | edit source]

Comprar[edit | edit source]

Es poden adquirir joies –polseres de cristall o closques- i altres objectes de coure o cuir. També es poden trobar catifes de totes les mides i colors a preus assequibles. Les teixits són de bona qualitat: els saris de seda bordada i la delicada muselina. La indústria tèxtil és una de les més actives del món pel que fa l’exportació. Al Banga Bazar Dacca, és possible vestir-se de cap a peus (samarretes, pantalons curts i de cotó, texans, etc.). Els comerços obren, normalment, a les 9:00 fins a les 22:00, excepte els divendres, dia de descans oficial.

Menjar[edit | edit source]

Els plats més típics de Bangla Desh són el curri i el massala, preparats a base de carn (vedella, xai i pollastre) o peix. També és habitual menjar ous i verdures, cuinades amb una salsa picant que se serveix amb llenties grogues, o dhals, i abundant arròs blanc, o bhat. Els principals plats a base d’arròs són el biryani, el pulao i el khichuri, una barreja d’arròs i llenties. Els kebabs (en broqueta) i els kofes (mandonguilles de carn) es troben per tot arreu, juntament amb els chapatis, pa calent. També es poden menjar alguns plats vegetarians, els bhaji, cuinats amb verdures fregides. Els postres són vairats i molt dolços, a base d’arròs amb llet (firni, pais ykheer) i condimentats amb safrà o canyella.