Wt/lmo/mancà
Lombard
Verb
mancà - scrivud con la "Noeuva Ortografia Lombarda "- dialet: MI-
→ Verb de la 1^ coniugazzion - regolar - transitiv e intransitiv - ausiliar: havé e vesser
- Vesser minga assee (ausiliar: vesser)
- Fà sentì la mancanza (ausiliar: vesser)
- Morì (ausiliar: vesser)
- Vesser via (ausiliar: vesser)
- Fà minga tut quel che se gh'aveva de fà (de solit in di confront de Dio) (ausiliar: havé)
- Havèghen minga (ausiliar: vesser)
Esempi:
ALTER MANERE DE SCRIVER
Parola | Ortografia | Dialet |
---|---|---|
mancà | Milanesa classica | MI- |
? ► | Scriver lombard | - |
Sillabazzion
- man | cà
Parnonzia
IPA: /maŋ'kare/ (dialet: MI- )
Etimologia / Derivazzion
la gh'è nò l'etimologia; se te voeuret, tàcheghela
Proverbi e moeud de dì
- "mancà de parolà"="rispetà minga i promesse"
- "ghe manca anca questa" (italian: ci manca solo questo)
Traduzzion
- italian: (1) mancare, non essere sufficiente, non bastare; (2) mancare (3) mancare; (4) mancare, morire; (5) mancare, essere assente.
Riferiment
- Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 116. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-