Wt/lmo/Appendix:Moeud e temp verbai in lombard
![]() |
Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian |
Moeud e temp verbai in lombard
Moeud infinid
Moeud infinid
Temp sempliz1 | Temp compost2 |
---|---|
Present | Passad |
Moeud participi
Atenzion: El participi present l'esist domà in d'un quai dialet de la lombardia meridional [1]
Temp sempliz1 |
---|
Present |
Passad |
Moeud gerondi
Atenzion: El gerondi l'esist domà in d'un quai dialet de la lombardia meridional, importad de la lengua italiana [2] MI- PV- Lu- Olp-
Temp sempliz1 | Temp compost2 |
---|---|
Present | Passad |
Utilizazzion: A se doperà el gerundi domà dopo d'un 'alter verb per indicà una seconda azzion minga separabil de quella indicada del prim verb. (dialet: MI- )
Moeud finid
Moeud indicativ
Temp sempliz1 | Temp compost2 |
---|---|
Present | Passad |
Imperfet | Pussee che perfet |
Futur sempliz | Futur compost |
Utilizazzion: A se droeuva l'indicativ per indicà di azzion sicure.
Moeud consgiuntiv
Temp sempliz1 | Temp compost2 |
---|---|
Present | Passad |
Imperfet | Pussee che perfet |
Utilizazzion: A se droeuva el consgiuntiv per indicà di azzion possibil.
Moeud condizzional
Temp sempliz1 | Temp compost2 |
---|---|
Present | Passad |
Utilizazzion: A se droeuva el consgiuntiv per indicà di azzion condizionade.
Moeud imperativ
Temp sempliz1 |
---|
Present |
Futur * |
Utilizazzion: A se droeuva l'imperativ per indicà di comand.
1 I temp sempliz vegnen costruid come l'è descrivud i di pagine ai quai menen i conligament chì de sota (varda ►come conjugà i verb regolar)
2 I temp compost a inn fad su cont el metegh el verb ausiliari conjugad al temp sempliz corispondent. El verb ausiliar l'è vesser per la pussee part di verb intransitiv oppur quei in forma riflessiva, passiva o impersonal , havè per i verb transitiv in forma ativa minga impersonal e on quai verb intransitiv.
* L'imperativ futur el ven conjugad a l'istessa manera de l'indicativ futur, con la diferenza che 'l soget fort (quand che 'l gh'è desgià che l'è minga obligatori) el ven miss in fond a la fras (compagn che 'l se fa semper per i fras imperative)
- Esempi:
- Indicativ: Ti te studiareet
- Imperativ: Te studiareet ti!
Come coniugà i verb regolar
In lombard ocidental
- ►Prima conjugazzion (verb che finissen con -à)
- ►Segonda conjugazzion (verb che finissen con -è)
- ►Terza conjugazzion (verb che finissen con -er, ma "er" che la se pronunzia minga in lombard ocidental)
- ►Quarta conjugazzion (verb che finissen con -ì)
In lombard oriental
- ►Prima conjugazzion (verb che finissen con -à)
- ►A gh'è nò una segonda conjugazzion, i verb de la segonda conjugazzion in lombard ocidental in de la terza in lombard oriental
- ►Terza conjugazzion (verb che finissen con er con er che 'l po vesser o no pronunziad a segonda del dialet)
- ►Quarta conjugazzion (verb che finissen con -ì)
In lombard alpin
- ►Prima conjugazzion (verb che finissen con ?)
- ►Segonda conjugazzion (verb che finissen con ?)
- ►Terza conjugazzion (verb che finissen con ?)
- ►Quarta conjugazzion (verb che finissen con ?)
Per i verb iregolar varda ►►► Verb iregolar
Dessorapù
Forma progressiva
La forma progressiva o costruzzion continua la serviss de indicà un'azzion la suced adree a un temp continov che 'l po vesser o present, o passad o futur.
La se costruiss inscì:
- vesser adree a * + infinid a
* El verb "vesser 'dree a" el ven conjugad al moeud e al temp verbal tipich de l'azion o de l'aveniment.
a infinid del verb che l'indica l'azzion.
- Esempi:
- De scriver
Azzion in sul pont de comenzà
In manera compagna:
- vesser adree per * + infinid a
* El verb "vesser 'dree per" el ven conjugad al moeud e al temp verbal tipich de l'azion o de l'aveniment.
a infinid del verb che l'indica l'azzion.
- Esempi:
- De scriver
Opur:
- vesser lì (lì) per * + infinid a
* El verb "vesser lì lì per" el ven conjugad al moeud e al temp verbal tipich de l'azion o de l'aveniment.
a infinid del verb che l'indica l'azzion.
- Esempi:
- De scriver
ma per i precipitazzion meteorologiche se drova inveci la costruzzion:
* El verb "andà a" el ven conjugad al moeud e al temp verbal tipich de l'azion o de l'aveniment.
a infinid del verb che l'indica la precipitazzion.
opur
Azzion solite (abitudin)
In manera compagna:
- vesser solit a * + infinid a
* El verb "vesser solit a" el ven conjugad al moeud e al temp verbal tipich de l'azion o de l'aveniment.
a infinid del verb che l'indica l'azzion.
Esempi:
De scriver
Opur in (in lombard oriental)
- vesser usad a * + infinid a
Esempi:
Vesser usad a parlà lombard. BG+ BS+
Azzion fade una volta anmò
Quand che 'l verb l'indica che l'azzion la ven fada una volta anmò, o ben che l'è sgiamò stada fada almanch 'na prima volta, de marcà quell faa chì a gh'è 'ste possibilità chì:
Verb servil
►►►►Varda Verb servil
- ↑ http://www.grandelombardia.org/it/?p=3828
- ↑ http://www.grandelombardia.org/it/?p=3828
- ↑ Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 239. ISBN 978-88-6987-846-6.
- ↑ Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 222. ISBN 978-88-6987-846-6.