Wt/lmo/Appendix:Forma passiva in lombard
![]() |
Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian |
In la forma passiva el soget l'è quell che 'l subiss l'azzion che la ven fada del complement de agent o de causa eficient.
I fras in forma ativa con di verb transitiv i poden vesser trasformade in forma passiva cont el mandà el complement oget de la forma ativa a fà el mester del soget in la forma passiva e 'l soget de la forma ativa a fà el mester del complement de agent o de causa eficienta (introdot de la preposizzion de) in la forma passiva. El predicad a la forma passiva el se costruiss cont el drovà come verb ausiliar vesser (o di volte anca vegnì per di reson de stil) al temp verbal che l'interessa inanz a participi passad del verb.
A gh'è ancasì un'altra manera de fà su la forma passiva, però in forma impersonal, per mez del se passivant.
Forma passiva
Fras afermative
Strutura tipica (fras ai moeud indicativ, consgiuntiv o condizzional)
- Esempi:MI-
- Un pom l' è stad mangiad del March in cà
- opur
- L' è stad mangiad un pom del March in caà
- El complement de termin (o quell de vantagg) el po vesser espress per mezz di particole pronominai complement de termin (o de vantagg) prima del predicad
- Soget debol + particola pronominal complement de termin + Predicad + (soget fort) + (complement d'agent/caosa eficienta) + Alter complement
- Esempi:MI-
- el m' è stad imprestad un liber de lù
- In lengua lombarda l'è permetud poeu el rinforz del complement de termin (o quell de vantagg) a la fin de la fras con "a + pronom personal soget fort" quand che se voeur marcall.
- Esempi:MI-
- el m' è stad imprestad un liber a mi
Strutura tipica (fras ai moeud infinid, gerondi, imperativ de 1-2^ persona )
- Esempi:MI-
- Vesser cagnad d'un can
Fras imperative
Strutura tipica (meter el soget in fond!)
3 : domà in terza persona singolar o plural
Fras negative
La costruzzion di fras negative l'è l'istessa de quei afermative, la diferenza l'è che 'l predicad l'è in forma negativa.
Per fà vegnì negativa la forma, a se sgionta l'averb de negazzion minga:
►" minga " el ven logad:
2) Infra l'ausiliar vesser e 'l participi passad :
- Esempi:MI-
- Afermativa: Lù l' l'è stad cagnad
- Negativa: Lù l' è stad minga cagnad
- Afermativa: Lù l' l'è stad cagnad
3) Prima del verb a l'infinid despoeu de preposizzion:
- Esempi:MI-
- Afermativa: per vesser cagnad
- Negativa: per minga vesser cagnad
- Afermativa: per vesser cagnad
3) con l'aplicall al verb servil, se prima del verb gh'è un verb servil:
- Esempi:MI-
- Afermativa: Lù el ha podud vesser cagnad
- Negativa: Lù el podeva minga vesser cagnad
- Afermativa: Lù el ha podud vesser cagnad
Alter tipi de fras
A gh'è minga besogn de andà adree a spiegà desgià che la costruzzion l'è compagna de quella che l'è stada spiegada per i fras a la forma ativa semper a scambià el complement oget cont el soget e cont el voltà el verb in forma passiva
Atenzion: per i fras interogative in presenza di pronom interogativ (Che, chi), quand che i pronom interogativ i fann el mester del soget, in la fras negativa corispondenta i fann el mester del complement de agent/causa eficente. I gh'hann de stà semper a l'inviada de la fras, ma con denanz la preposizzion de.
- Esempi: forma ativa MI-
- Chi el te varda adree?
- Chi l'è che 'l te varda adree?
- La forma passiva corispondenta la sarà MI-
- De chi te seet vardad/vardada adree?
- De chi l'è che te seet vardad/vardada adree?
Forma passiva impersonal
La strutura la dopera el se passivant (o sa a segonda del dialet), el soget el gh'è nò, desgià che l'è una forma impersonal. Se po tutal pù meter el soget debol universal a (foeura che in di dialet lombard meridionai infra de che el paves, el lumelin e l'oltrepadan).
- Esempi:MI-
In d'una forma andaghera i pronom "a" e "se" podeven vegnì trad insema a fà su es
- Esempi:MI-
Despess a se meten i complement de stat in loeugh al principi de la fras:
- Esempi:MI-
In d'un quai dialet, compagn del milanes, l'è mingaq obligatori el pronom debol universal e a s'è solit a scriver:
- Esempi:MI-
Atenzion: La costruzzion cont i particole pronominai complement oget o complement de termin l'è minga drovada. A se preferiss scriver i complement in forma estesa o putost drovà la forma passiva personal.