Wt/lmo/Appendix:Costruzzion de la fras in lombard
![]() |
Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian |
Chichinscì la ven descrivuda la costruzion de la fras a la forma ativa: per la forma passiva e riflessiva varda forma passiva e forma riflessiva.
Fras afermative
Strutura tipica (fras ai moeud indicativ, consgiuntiv o condizzional)
- Esempi:MI-
- El March l' ha mangiad un pom in ca'
Atenzion:
- El soget fort l'è minga obligatori;
- El soget debol el gh'hà de andà d’acord cont el soget fort, l'è obligatori pussee o men a segonda del soget o del dialet; in dialet milanes per la terza persona singolar domà quand che 'l verb l'è intransitiv e se a se voeur meter el soget dopo del predicad a se po drovà "ghe" inscambi del pronom debol de 3^, o ben per esempi se pò scriver sia "gh'è mort el March", "gh'è rivad el March" sia "l'è mort el March", "l'è rivad el March.... "
- El predicad oviament l'è obligatori;
- El complement oget se met se 'l gh'è (e comunque domà quend che 'l predicad l'è 'n verb transitiv);
- El complement de termin a se po meter anca prima del complement oget.
- El complement oget el po anca vesser espress per mez di particole pronominai complement oget prima del predicad
- (Soget fort) + Soget debol + Particola pronominal complement oget + Predicad + (Alter complement)
- Esempi:MI-
- Lù ai ha ajutad
- Lù ai ha ajutad
- I alter complement se meten quand che gh'è besogn, la pupart de lor la ven introdota per mezz de preposizzion, poden anca vesser miss prima del soget (soratut quei de temp).
- Esempi:MI-
- Jer lù el m' ha ajutad
- Jer lù el m' ha ajutad
- El complement de termin (o quell de vantagg) el po anca lu vesser espress per mez di particole pronominai complement de termin (o de vantagg) prima del predicad
- (Soget fort) + Soget debol + particola pronominal complement de termin + Predicad + (Complement oget) + (Alter complement)
- Esempi:MI-
- lù el m' ha imprestad un liber
- In lengua lombarda l'è permetud poeu el rinforz del complement de termin (o quell de vantagg) a la fin de la fras con "a + pronom personal soget fort" quand che se voeur marcall.
- Esempi:MI-
- lù el m' ha imprestad un liber a mì
- A poden anca vesser present sia la particola pronominal complement de termin (o de vantagg) sia quela del complement oget. La strutura l'è
- (Soget fort) + Soget debol + particola pronominal complement de termin + Pronom personal complement oget + Predicad + (Complement oget) + (Alter complement)
- In quell caso chì per el pronom soget debol quand che 'l se drova, l'è semper el pronom personal soget debol universal foeura che per la 2^ persona singolar (e l'è semper obligatori a la 2^persona singolar e per i alter persone a segonda del dialet). Inoltra in quell cas chì come pronom complement oget a la 3^ persona singolar es dopera semper le e minga el (o i so varient dialetai).
- Esempi:MI-
- lù a me l' ha imprestad
ti te me l' heet imprestad
- lù a me l' ha imprestad
- El complement di stat in leough o moto a loeugh el po vesser anca espress con la parola "ghe" prima del predicad;
- In quell caso chì el soget el po vesser miss dopo del predicad e in quell cas chi come soget debol soratut in la forma parlada se po drovà semper el pronom soget debol universal "a" foeura in di dialet lombard meridionai soratut paves, oltrepadan e lomellin che l'usen minga. (A gh'è poeu anca di alter casi che se po fà inscì, per esempi di volte quand che se parla del temp meteorologich, coi verb vesser e fà, inveci i verb pioeuver, fiocà ecc vegnen tratà 'ma fudessen personai).
- Esempi:MI-
- De foeura a gh' era el temporal
De foeura a fa un frecc de lader
- De foeura a gh' era el temporal
diversament se dopera el pronom personal soget tipich de la persona: (►varda pronom personai soget deboi)
- Esempi:MI-
- L'intenzion la gh' era
- A se pò drovà domà el pronom debol universal "a" in di fras passive impersonai o impersonai fade su per mez de la particola pronominal passivanta/impersonal "se" (foeura che in di dialet meridionai)
Conflit infra consonant causad di particole pronominai e di pronom personai soget deboi
Qualora che la presenza d'una particola pronominal o d'on pronom personal soget debol l'indussa on conflit infra consonant o ben 'na situazzion fonetica e pronuncia minga bona se sginta una "a" prima de lee o de lù.
- Esempi:
- de done n'hèm viste → de done a n'hèm viste (per risolver el conflit infra i dò "n" a considerà che in lombard ocidental la "e" a la fenitiva de "done" la se pronuncia minga)
- El mond l'era sporch → el mond a l'era sporch
Strutura tipica (fras ai moeud infinid, gerundi, imperativ de 1-2^persona)
Predicad + (complement de termin) + (Complement oget) + Alter complement
- Esempi:MI-
- Dà a lù un pom de mangià
- El complement oget el po anca vesser espress per mez di particole pronominai complement oget in forma de sufiss
- Predicad +Particola pronominal complement oget (sufiss) + (Alter complement)
- Esempi:MI-
- Dàll a lù de mangià
- Dàll a lù de mangià
- El complement de termin (o quell de vantagg) el po anca vesser espress per mezz di particole pronominai complement de termin (o de vantagg) in forma de sufiss
- Predicad + particola pronominal complement de termin (sufiss) + Pronom personal complement oget + (Alter complement)
- Esempi:MI-
- Dàgh on pom de mangià
Comunque desgià che in lengua lombarda el complement de termin el ven rinforzad, la forma tipica l'è quella cont el complement de termin in forma estesa sia in forma de particola cioè:
Dàgh a lù on pom de mangià
- A poden anca vesser present sia la particola pronominal del complement de termin sia quella del complement oget come sufiss. La strutura l'è
- Predicad + Particola pronominal complement de termin (sufiss) + Particola pronominal complement oget (sufiss) + (Alter complement)
- Esempi:MI-
- Dàghell (a lù) de mangià
Soget
Al'è la persona o la cossa la fà l'azzion. El soget el po vesser rinforzad. El soget debol e 'l soget fort a inn l'istessa entità, el soget debol el serviss domà de riforzà quell fort. El soget fort l'è mai obligatori. Quell debol el po vesser come anca el po vessell nò a segonda de la persona (me, te, lu ... lor) e del dialet. Per esempi in del dialet milanes che l'è molto italianizzad l'è obligatori domà per la segonda e terza persona singolar. I dialet men italianizzad inveci el doperen quasi semper. De solit l'è obligatori a la 2^, 3^ persona singolar e a la 3^plural (e anca a la 1^ plural in lombard oriental).
Soget fort
El po vesser un nom adree a un articol o un pronom personal soget fort.
► varda Pronom personai soget in lombard
Soget debol
L'è un pronom personal soget debol che 'l vaga d'acord con el soget fort.
► varda Pronom personai soget in lombard
Predicad
El predicad el po vesser nominal o verbal
Predicad nominal
El predicad nominal a l'è formad del verb vesser, la copula, che la po vesser conjugada in tut i temp verbai e che la po vesser unida cont di verb servil o di verb fraseologich, e una part nominal, che la da di informazzion sora el soget. Se per esempi la part nominala a l'è un nom, la po vesser compagnada da vun o diversi agetiv. La part nominal la po vesser un nom, un agetiv, un averbi etc.
Predicad verbal
El predicad verbal , a l'è formad de vun o diversi verb che i poden vesser conjugad in tut i temp verbai, che disen un quaicoss a proposit de l'azzion del soget. Diversament del predicad nominal, el predicad verbal a l'è formad domà de verb (che i poden vesser anca el verb vesser, e el verb havè o anca verb compost).
Fras imperative
Strutura tipica (meter in fond el soget!)
3 : domà a la terza persona singolar o plural.
L'imperativ el po vesser epress anca in forma impersonal senza soget e cont el verb al moeud infinid
Fras negative
La costruzzion di fras negative l'è l'istessa de quei afermative, la diferenza l'è che 'l predicad l'è in forma negativa.
Per fà diventà la forma negativa se sgionta l'averb de negazzion minga (variant locai miga, menga, mia, mea, migna) opur nò (domà in certi dialet comapagn del milanes, el lodesan, el brianzoeul, el paves):
► " minga/ miga/ menga/ mia/ mea/ migna ": a se met: panlombard
1) Dopo del verb se l'è a un temp sempliz:
- Esempi:MI-
- Afermativa: Lù el canta
- Negativa: Lù el canta minga
- Afermativa: Lù el canta
2) Infra l'ausiliar e 'l participi passad in del caso di temp compost:
- Esempi:MI-
- Afermativa: Lù l' ha cantad
- Negativa: Lù l' ha minga cantad
- Afermativa: Lù l' ha cantad
3) Prima del verb a l'infinid dopo de preposizzion:
- Esempi:MI-
- Afermativa: per cantà
- Negativa: per minga cantà
- Afermativa: per cantà
3) con l'aplicall al verb servil, se prima del verb gh'è un verb servil:
- Esempi:MI-
- Afermativa: Lù l' ha podud cantà
- Negativa: Lù l' ha minga podud cantà
- Afermativa: Lù l' ha podud cantà
►Nò: a se met de solit dopo del participi passad: MI- Br- LO- PV-
1) Dopo del verb se l'è a un temp sempliz:
- Esempi:MI-
- Afermativa: Lù el canta
- Negativa: Lù el canta nò
- Afermativa: Lù el canta
2) Dopo el participi passad in del caso di temp compost:
- Esempi:MI-
- Afermativa: Lù l' ha cantad
- Negativa: Lù el ha cantad nò
- Afermativa: Lù l' ha cantad
De solit se drova "minga", la scerna infra " minga" e "nò" l'è fondada anca sora di question de fonetica.
►mai
A inn di fras negative anca quei che indichen un'azzion o 'n fad che 'l l'è capitad nissuna volta o che 'l capitarà minga in del futur. Se dopera in quell cas chì l'averbi mai inveci che minga e la costruizzion de la fras l'è compagna. ► varda mai
► varda Wt/lmo/Appendix:Forma passiva in lombard per la forma passiva
Dopia negazzion assoluda
La dopia negazzion l'è assoluda quand che se dopren i pronom indefinid negativ "nagot" ( o sue varianti dialettali negot, nigot, nagotta, ecc.) /"nient", "nissun"]] (o sue varianti insun, nissoeun, ecc.), o in del predicad a gh'è un averbi de negazzion compagn de mai, nananamò, pù. la costruzzion de la fras l'è:
Esempi: MI-
- Mi nó credi pù a nagot
Esempi: MI-
- Nó gh'è nissun
- Nó gh'è né lee né lù
- Nó gh'è persona pussee vigliacca
Esempi: Lombard alpin
- Nó l'hoo mai vedud
Ocio: prima del verb l'è nó, dopo l'è nò
Negazzion relativa astringenta
De scriver
Esempi:MI-
- Mi nó hoo fad alter che 'l lavorà
Fras interogative direte
In origin la forma interrogativa in lombard la se faseva sucon l'inversà la posizzion del verb e del pronom debol; al dì d'incoeu questa costruzzion chì l'è restada domà in di dialet orientai.
- Esempi:
- ► Lù l' è grand (forma affermativa)
- ► Lù e'l grand? (forma interogativa originaria)
- ► Lù l'è grand? (forma interogativa de adess in di dialet ocidentai)
Interogative sora el complement oget o l'identità
Interogrative sora di cose (con pronom interogativ)
A segonda di dialet e se po meter el pronom interogativ Cossa/Se al principi de la fras o opur Cosè a la fenitiva de la fras;
- Esempi:MI-
- Se te see 'dree a fà?
- Cossa te see 'dree a fà?
- Cossa l'è che te see 'dree a fà?
- Te see 'dree a fà cosè?
- Cossa l' è?
- Cossa l'è che l' è?
Interogative sora di persone (con pronom interogativ)
Se met el pronom interogativ Chi al principi de la fras;
- Esempi:MI-
- Chi te amet?
- Chi l'è che te amet?
- Chi te seet?
- Chi l'è che te seet?
E anca, sora l'identità sia di persone che di robe (con pronom interogativ)
Interogative sora di cose persone con agetiv interogativ "che"
- Esempi:MI-
- Che bagai te voeuret?
Casi particolar: l'orari e 'l temp meteorologich:
►►varda►►►Wt/lmo/Appendix:Come domandà e dì l'ora in lombard
►►varda►►►Wt/lmo/Appendix:Come domandà e dì el temp meteorologich in lombard
Interogative sora l'argoment
Interogrative sora di cose
....
- De cossa/De cossa l'è che + el rest de la fras?
- In su cossa/In su cossa l'è che + el rest de la fras?
- Sora cossa/In su cossa l'è che + el rest de la fras?
Interogrative sora di persone
....
- De chi/De chi l'è che + el rest de la fras?
- In su chi/In su chi l'è che + el rest de la fras?
- Sora chi/In su chi l'è che + el rest de la fras?
Interogative sora el temp
Moment precis
- Esempi
- Quandè che te fee qualla roba chì ?
Principi de l'azzion
- Esempi:
- De quandè che te spetet ?
Fin de l'azzion
- Fina a quandè che + el rest de la fras?
Interogative sora la caosa
- Esempi:MI-
- Se te pianget de fà?
- Come mai te pianget?
Interogative sora el fin
- Esempi:MI-
- Cossa el serviss de fà?
Interogrative-negative sora la caosa
Averbi interogativ= Perchè / Come mai
- Esempi
- Perchè te manget no?
- Come mai te manget no?
Interogative sora la manera
Averbi interogativ= Come / Comè che / In che manera
- Esempi:MI-
- Comè che t' hee fad?
- Come t' hee fad?
Interogative sora el loeugh
Stat in loeugh
A segonda di dialet l'averb interogativ indove el ven miss al principi o a la fenitiva de la fras; Se l'è al princippi el gh'hà l'acent in su la "o": indóve Se l'è a la fenitiva sora la e final: indovè Un'altra manera l'è quella de metel al principi con l'acent final seguid del pronom "che".
- Esempi:MI-
- Indove te seet?
- Te seet indovè?
Moto de leough (provenienenza)
A segonda di dialet el pronom interogativ indove (con denanz la preposizzion de) el ven miss al principi o a la fenitiva de la fras; Se l'è al princippi el gh'hà l'acent in su la "o": D'indóve Se l'è a la fenitiva sora la "e" final: d'indovè
- Esempi:MI-
- D'indove el ven?
Interogative sora la quantità
1) Se drova al principi de la fras l'agetiv interogativ Quant "m" Quanta "f" Quanti "m f" denanz del nom che 'l sariss el complement oget;
- Quant + nom complement oget + el rest de la fras ?
2) Se drova al principi de la fras el pronom interogativ Quant al principi de la fras;
- Quanto + el rest de la fras ?
- Esempi:MI-
- 1) Quanta carna t' hee mangiad?
- 2) Quant t' hee bevud?
Interogative sora l'ora
►►varda►►►Wt/lmo/Appendix:Come domandà e dì l'ora in lombard
Interogative sora el temp meteorologich
►►varda►►►Wt/lmo/Appendix:Come domandà e dì el temp meteorologich in lombard
Interogative sora el nom
Come + (pronom debol) + particola pronominal riflessiva + verb ciamà?
- Esempi:
- Come te se ciamet?
Conligament in fra i fras
Quand che l'esist una relazzion infra do fras, i se poden conligà:
-per mezz de una sgiontadura o una locuzzion de sgiontadura (seguida da una fras con verb a un moeud finid - (indicativ, consgiuntiv o condizzional);
-per mezz de preposizzion o locuzzion preposizzionai (seguida de una fras con verb a l'infinid);
-cont el comenzà la segonda fras cont un pronom relativ (Fras relativa), quand che la segonda fras l'è una fras inclusa (e subordinata) in quella principal che la serviss de specificà 'n nom o 'n pronom de la prima fras o principal)
- ► varda ► Fras relative in lombard
Paragon progressiv de magioranza infra i fras
► varda ►►► Wt/lmo/Appendix:Paragon in lombard
Vos corelade
Riferiment
a gh'inn nò i riferiment; se te voeuret, tàcheghij
- Wt/lmo/Vos scrivude con la Noeuva Ortografia Lombarda
- Wt/lmo/Gramatega lombarda
- Wt/lmo/Dialet milanes
- Wt/lmo/Dialet brianzoeul
- Wt/lmo/Dialet bustoch-legnanes
- Wt/lmo/Dialet comasch
- Wt/lmo/Dialet laghee
- Wt/lmo/Dialet lecches
- Wt/lmo/Dialet lodesan
- Wt/lmo/Dialet lumelin
- Wt/lmo/Dialet noares
- Wt/lmo/Dialet oltrepadan
- Wt/lmo/Dialet paves
- Wt/lmo/Dialet trezzes
- Wt/lmo/Dialet varesot & verbanes
- Wt/lmo/Dialet vigevanes
- Wt/lmo/Dialet valtelines
- Wt/lmo/Dialet valassines
- Wt/lmo/Dialet bergamasch
- Wt/lmo/Dialet bressan
- Wt/lmo/Dialet cremasch
- Wt/lmo/Dialet cremones
- Wt/lmo/Dialet trentin ocidental
- Wt/lmo/Dialet de passagg infra cremasch e cremones
- Wt/lmo/Dialet bregajot
- Wt/lmo/Dialet ciavenasch
- Wt/lmo/Dialet ossolan
- Wt/lmo/Dialet pos'ciavin
- Wt/lmo/Dialet ticines
- Wt/lmo/Dialet de l'alta valtolina
- Wt/lmo/Alter pagine minga complete