Wp/lld/America dl Sud

From Wikimedia Incubator
< Wp‎ | lldWp > lld > America dl Sud
Jump to navigation Jump to search
Articul por Ladin Gherdëina Val Gardena dall'alto.JPG
South America (orthographic projection).svg

L'America dl Sud ie n cuntinënt. Cun na spersa de 17.843.000 km² y na populazion de 355 milions de abitanc iela l chert cuntinënt n con'de grandëza.

Dl ann 1494 fova l'America dl Sud unida spartida su tl tratà de Tordesillas dal papa Alesc VI danter la Spania y l Portugal. La pert orientela, ulache l ie aldidancuei l Brasil, ti fova unida data al Portugal, la pert ozidentela ala Spania. Per chël rejonen encueicundì portughesc tl Brasil, y spanuel tla majeranza di autri stac sudamericans. Mé tl Suriname rejonen coche lingua franca l "shranan tongo" y l olandëisc coche lingaz ofiziel. Tla Guiana vëniel enveze rujenà nglëisc, entan che tla Guiana franzëusa, che ie de per se nia n stat suvran, ma n departemënt souramer dla Franzia (DOM), veniel rujenà franzëus.

Il lingac indijens plu rujenei dl'America dl Sud ie l quechua, l guaraní y l aymara.

Stat Spersa
(km²)[1]
Populazion
(2016)[1]
Densità
per km²
Capitela
Argentina 2 766 890 40 677 348 14,3 Buenos Aires
Bolivia 1 098 580 9 247 816 8,1 Sucre
Brasil 8 514 877 200 908 598 23,6 Brasilia
Cile 756 950 16 800 000 21,1 Santiago del Cile
Colombia 1 138 910 45 013 674 37,7 Bogotà
Ecuador 283 560 13 927 650 47,1 Quito
Ijules Falkland (Riam Unì)[2] 12 173 2 967 0,24 Port Stanley
Georgia dl Sud y ijules Sandwich meridioneles 3 093 20 0,0 Grytviken
Guinea Franzëusa (Franzia) 91 000 209 000 2,1 Cayenne
Guyana 214 970 770 794 3,6 Georgetown
Paraguay 406 750 6 347 884 15,6 Asunción
Peru 1 285 220 27 925 628 21,7 Lima
Suriname 163 270 438 144 2,7 Paramaribo
Uruguay 176 220 3 477 778 19,4 Montevideo
Venezuela 912 050 26 414 815 27,8 Caracas
Total 17 824 513 397 426 313 25
"Cherta politica dl'America dl Sud

Plates cunliedes

Geografia

Bosch dl' Amazonia

Eté dles descurides

  1. 1.0 1.1 Spersa y populazion te The 2008 World Factbook
  2. Revendichedes dal'Argentina.