Jump to content

Wp/kea/Donald Trump

From Wikimedia Incubator
< Wp | kea
Wp > kea > Donald Trump
Donald Trump (2025)

Donald John Trump (Nobu Iórki, 14 di junhu di 1946) é un nprezáriu, personalidadi di tilivizon i pulítiku di stadunidensi. Filióde na Partidu Rapublikanu, el é atual prizidenti di di país. Trump vensi ileson di 2016, kóntra Hillary Clinton, na nunbru di dilegadus na Kuléji Iletural; trokadu kel-li, na kel mésmu ón el sufri más grandi diróta di stóra di ilesons na Stadus Unidu, na votu pupular, entri tudu prizidentis ki kunsigu ser iletu. El foi nposadu na kargu na 20 di janer di 2017 i prizidi ti 20 di janer di 2021, dispos di perde ileson di 2020 pa Joe Biden. Trump tirmina se purmeru mandatu ku nívis stóriku di npupularidadi. Na ileson di 2024, entritantu, el vensi Kamala Harris i torna sugundu prizidenti stadunidensi, dispos di Grover Cleveland na 1892, ki ben ta izersi dos mandatu non kunsekutivu.

Trump nanse na Nobu Iórki i forma na Universidadi di Pensilvénia. Na 1971, el rasibi di se pai, Fred Trump, kuntrolu di npréza ki más tardi ben ser kunxedu kumó The Trump Organization. Duranti se karera, el kunstrui bárius nprendimentu ku se marka pa tudu mundu i tánbi foi dónu di konkursu Miss USA; el fasi alguns aparison kurtu na filmis ku séris di tilivizon i prizenta i kopruduzi prugrama di tilirialidadi The Apprentice. Na junhu di 2015, el nunsia se kandidatura pa prizidénsa pa Partidu Rapublikanu i, na maiu di 2016, e foi furmalmenti numiadu. El vensi ileson di 2016, na un disputa markóde pa akuzasons di ntirfirénsa rusu pa npulsuna se kanpanha.

Duranti se purmeru mandatu, Trump sina kórtis masívu di npostus, u-ki kuntribui pa omentu, tánbi masivu, di dívida públiku di si país. El inda tenta, sin susésu, disfasi Obamacare. Txeu ravizons di nórmas anbiental foi fetu pa Trump, ku obujetivu di spandi splorason di kunbustível fósil. Na pulítika stérnu, el pruibi ntrada di sidadons di séti país musulmanu, kria ajenda America First, ki razulta na ratirada di Stadus Unidu di nogosiasons di Parseria Transpasífiku, di Akordu di Paris i di akordu nukliar ku Iran. El tánbi npoi tarifas riba munti prudutus nportadu, u-ki liba si país pa un géra kumersial ku Xina. Si gubérnu rakunxe Djuruzalén kumó kapital di Israel txaskan, okontrári di kel ki é difendedu pa kuminidadi internasiunal; i el tivi tres nkontrus sin nun razultóde ku ditador norti-korianu Kim Jong-un.

Dispos di dinúnsias di ki el ta tenba sulisitadu pa gubérnu ukranianu nvistiga Joe Biden ku Hunter Biden, Trump ben sufri si purmeru prusésu di distituison (impeachment, na inglês) na Kámara di Raprizentantis di Stadus Unidu, más foi absolvidu pa Senadu na febreru di 2020. Duranti pandimia di KOVIDI-19, el minimiza miasa di vírus, igunora rakumendasons di spisialistas i fasi munti diklarasons falsu i nganozu sobri es nobu duénsa. Dispos di perde ileson di 2020 pa Biden, el rakuza rakunxe diróta, i pasa ta fasi akuzasons falsu di fraudi iletural, move prusésus judisial i da órdi pa funsonáris di si gubérnu ka kopera ku tranzison prizidensial. Na janer di 2021, un simana antis di dexa kargu di xéfi di Stadu, el sufri sugundu prusésu di distituison na Kámra, ku akuzason di txustxusi nvazon di Kapitóliu pa se apoiadoris; mas Senadu nusenta-l más un bes. Inda si, Trump ntra pa stóra kuma úniku prizidenti stadunidensi ki sufri dos prusésus di es naturésa.

Se pulítika i ritórika kulmina ku kriason di un muvimentu txumóde tranpismu. Len di prumuve tiurias di konspirason i dizinformason duranti se kanpanhas i prizidénsa nun grau sin prisedentis na pulítika merkanu; txeu di se kumentáris tánbi foi karatirizadu kumó rasista i mizójinu. Dispos di si purmeru mandatu, akadémikus i storiadoris klasifika-l kumó un di piór prizidentis di stóra stadunidensi. Na 2024, Trump foi kunsideróde kulpadu di falsifikason di rajistus kumersial, u-ki torna-l purmeru prizidenti di Stadus Unidu kundenadu pa un krimi. E nfrenta otu akuzasons kriminal ligóde ku tentativa di ntirfirénsa na razultadus di ileson di 2020, i ku manuzei ndevidu di dukumentus kunfidensial. Na mésmu ón, entritantu, el ganha primárias rapublikanu ku poku konkurénsa i foi ofisializadu kandidatu pa prizidénsa.

Na un kanpanha markóde pa fórti pularizason pulítiku, Trump sufri un tentativa di sasinóte duranti un kumísiu na kondadu di Butler, Pensilvénia. Dispos di se vitória na ileson prizidensial, el inisia se sugundu prizidénsa ku sinatura di bárius órdi izikutivu, len di nplimentason di diportasons masivu, di un géra kumersial glubal i di un krizi diplumátiku sobri pósi di Gruelándia. Se stilu di lideransa foi diskrebedu kumó otoritári, sendu kunsideradu rusponsávi pa un ratrusésu dimukrátiku na Stadus Unidu.