Jump to content

Wp/aig/Aastranami

From Wikimedia Incubator
< Wp | aig
Wp > aig > Aastranami

Disya aatikl hafu chek fu spelin. Yu kyaan 'elp.

 Disya aatikl eena un'nuon dialek.

Aastranami a wan natral sayans weh study de ting dem up a skai an' de phenomenon dem weh happen eena de kosmo dem. E use matmatix, fizix, an' kemistri fu esplien ow dem ting yah come bout an' ow dem change ova time. De ting dem weh dem study include planet, moon, staa, nebula, galaxy, meteoroid, asteroid, an' kamet. De phenomenon dem weh dem study include supernova esplojan, gamma ray burst, quasar, blazar, pulsar, an' de kosmik mikrowave bakgroun radiayshan. Gena rally, aastranami study everyting weh come from beyond Eart atmosphere. Kosmoloji a wan branch a aastranami weh studi de yuniverse a wan hol.

Aastranami a wan a de olis natral sayans dem. De early sivilization dem eena history mek methodikal observation a de nait skai. Dem include de Ijipshan, Babilonian, Grik, Indiyan, Chayniz, Maya, an' nuf ancient indigenous people dem a de Amerika dem. Een de pas, aastranami include discipline dem laik aastrametry, selestial navigayshan, observayshanal aastranami, an' de mekkin a kalenda.

Profeshanal aastranami split up eena observayshanal an' theoretikal branch. Observational aastranami focus pon gather data from observation a aastranamikal objekt dem. Dem analyze de data use basic principle a fizik. Theoretical aastranami focus pon develop computer or analytical model dem fu describe aastranomikal object dem an' phenomenon dem. De two field dem wuk togedda. Theoretikal aastranami try fu esplien de observational result dem, an' observation dem use fu confirm de theoretical result dem.

Aastranami a wan a de fyuu sayans dem weh amateur dem plei aktiv ruol. Dis true espeshuly fu diskova an' observ traanzient event dem. Amateur aastronomer dem elp wid nuf impaat'nt diskoveri, laik fain' nyuu komet dem.