Wt/lad/abocar

From Wikimedia Incubator
< Wt‎ | lad
Wt > lad > abocar

Judeo-Español[edit | edit source]

Formas alternativas[edit | edit source]

  • abokar (Ortoǵrafías Aki Yerushalayim, Francesa , Svenska y Turka)
  • aboquar (Ortoǵrafía Francesa)
  • אבוקאר (Ortoǵrafía Ebrea)

Etimolojía[edit | edit source]

De a- + boca + -ar

Pronunciación[edit | edit source]

  • AFI: /a.boˈkaɾ/

Verbo[edit | edit source]

abocar

  1. (transitivo) Torcer un parte del puerpo (la caveça, la espalda) verso abaxo.
    En la classa de yoga aboquìmos la espalda fin a que la caveça tocaría embaxo.
    En caminando, no aboques la espalda, si no te sale kambura.
  2. (intransitivo) Abocarse
    Abocar por la ventana es muy danĵeroso.

Dichas[edit | edit source]

Conjugación[edit | edit source]


Biervos derivados[edit | edit source]

Treslados[edit | edit source]



Castiliano[edit | edit source]

Etimolojía[edit | edit source]

De a- + boca + -ar

Pronunciación[edit | edit source]

  • AFI: /a.βoˈkaɾ/

Verbo[edit | edit source]

abocar

  1. (transitivo) Vaziar el contènido de un bocal o de un saco al otro, apegando las bocas.
    Abocamos el agua de la garrafa a la botella sin derramar una gota.
  2. (transitivo) Hazer que una persona se acerque a una situación perikoloso, danzheroso.
    Una sórdida historia de amor que lo aboca al fracaso.
    Su indecisión lo abocó al fracaso.
    Verse abocado a un peligro.
  3. (transitivo) Acercar a taşirear armas a un lugar.
    Estaba abocando la artillería.
  4. (transitivo) (desusado) Aferrar o detener con la boca.
  5. (intransitivo) Arrivar a un fin, a un cavo.
    Todo cuento aboca a un final feliz.
  6. (intransitivo) (Marina) Empeçar a entrar a un canal, porto, río i otros.
    El barco abocó en el estrecho.

Catalán[edit | edit source]

Etimolojía[edit | edit source]

De a- + boca + -ar

Pronunciación[edit | edit source]

  • [ə.βuˈka] (or.), [a.βoˈka] (n-occ.), [a.βoˈkaɾ] (val.) (AFI)

Verbo[edit | edit source]

  1. (transitivo) Aboltar un bocal para vaziar su contènido.
  2. (transitivo) Vaziar el contènido de un bocal o de un saco al otro, apegando las bocas.
  3. (transitivo) Vaziar el contènido de un bocal, de un saco o de un jarro a la tierra.
  4. (transitivo) Acercar una cosa a un lugar.
  5. (transitivo) Gastar munchas parás para escapar un hecho.

Gallego[edit | edit source]

Etimolojía[edit | edit source]

De a- + boca + -ar

Verbo[edit | edit source]

  1. (transitivo) Aferrar con la boca.
  2. (transitivo) Vaziar el contènido de un bocal o de un saco al otro, apegando las bocas.
  3. (transitivo) Giar un perro verso una persona, animal o cosa.
  4. (transitivo) Pescar con olta.
  5. (transitivo) Quedar, imobilisar una vaca, un buey, un toro i otros, en deteniendo de su caveça i metiendo los dedos a su nariz.
  6. (transitivo) Arrivar a un canal, porto, río i otros.
  7. (transitivo) Ir a havlar con una persona o un kliente de boca a boca, sin corredor, en especial para el negocio.
  8. (transitivo) Hazer la boca al çapato o adovar la boca del çapato.
  9. (transitivo) Provokar a un perro para que atake.

Oksitano[edit | edit source]

Etimolojía[edit | edit source]

De a- + boca + -ar

Verbo[edit | edit source]

  1. (transitivo) Vaziar (un aguento)

Portugés[edit | edit source]

Etimolojía[edit | edit source]

De a- + boca + -ar

Verbo[edit | edit source]

  1. (transitivo) Aferrar con la boca.
  2. (transitivo) Arrivar a la entrada de (un río, canal i otros)