Wp/lld/Storia
From Wikimedia Incubator
Contents |
[edit] Preistoria
Tl Ander de Conturines sun Fanes (auteza 2800m) àn ciapé n gran numer de osc de lors. L'eté de chisc osc é anter 40.000 y 100.000 agn. Les lors vivova de erba; la prejenza de erbivors desmostra che sun Conturines, olache al é encuei graves, fòvel enlaouta pres verc.
L ensediament dles valedes ladines scomenciova dant ca. 9.000 agn. Enlaouta passòvel d'isté per i pres sot Pütia iagri y abinadours. Tl 1987 àn abiné sun Mondeval de Sora (2150m, anter Col y Ampez) l schelet de n capo de n popul che vivova dant entourn 8.000 agn, con n gran numer de ogec enjontés pro la fossa. Za. dal 1700 d. C. inant él ensediamenc permanenc desche Sotciastel (Badia) o Plan de Crepei (Fascia).
[edit] I Rec
Ai popui che vivova tles Alpes ti secui dant la concuista romana ti dìjen normalmenter "Rec"; ai ova svilupé dal 5. secul d. C. inant na cultura conscidrabla. Sun la cultura y sun l lingaz di Rec ne savonse belau nia. Ai adorova l alfabet etrusch y se desferenziova clermenter da les cultures vejines dl nord.
[edit] Romanisazion
Tl 15 d. C. vegn l raion dles Alpes concuisté dai Romans. La popolazion dles Alpes sourantol l lingaz latin che se svilupeia inant tl ladin (retoroman) sot l'influenza dla rejoneda indigena (substrat).
Paroles de derivanza retica (ladin-todesch-talian): aisciöda Frühling primavera barantl Legföre pino mugo brama Rahm panna ciaspes Schneereifen racchetta cìer Zirbelkiefer cembro dascia Fichtenzweig ramo di abete dlasena Schwarzbeere mirtillo nero liösa Rodel slitta morona Kette catena nida Molke siero del burro roa Mure frana sala Rinnsal rigagnolo
[edit] Temp dla migrazion di popui
Con l avanzament di Baiuvars y di Alemans da nord, di Longobards da sud y di Slafs da ost, vegn l raion ladin-retoroman (che se destenova dal Jouf de San Gotert y dal Lech de Costanza enchin a l'Adria) despartì. Al resta ijoles linguistiches despartides l'una da l'autra. Entourn l ann 600 concuista i Baiuvars Bulsan. Entourn l 800 é la Val dl Isarch dessoura y l raion de Bulsan ciamò bilings. Resc' de popolazion ladina se mantegn a Regensburg, a Salzburg y a Minca. Entourn l ann 1000 é l entier cianton Grijon ciamò ladin. Tla Svizera orientala, olache la germanisazion à scomencé plu tert, él n gran numer de toponims che documenteia l arpejon rumancia.
[edit] Eté Medievala
1027. L vescul de Persenon deventa n prinz con podeis secolars. La Ladinia con l'ezezion d'Ampez fej pert dl Tirol. La pert a man dreta dla Val Badia ti vegn sotmetuda a l'abazia dles benedetines de Ciastel Badia (Sonnenburg). L'abazia de Ciastel Badia ti dà l inom a la valeda.
[edit] Lingaz
I Ladins ne à deguna poscibelté de svilupé strutures deberieda. I zentri aministratifs é fora dles valedes, dut l aparat aministratif é todesch. Ence i toponims vegn germanisés. L todesch à n majer prestije.
[edit] Ampez: Na picera republica soziala
Ampez y la Ciadura fej pert dl patriarcat de Acuileia y à na autonomia estenuda che é fisseda te statuc aposta. Tl 1420 (con la fin dl Patriarcat) toma Ampez sot a Aunejia, tl 1511 végnel concuisté dal imperadour Massimilian y entegré tl Tirol. Con l davagn da la venuda de legnam, ti paia Ampez i laours publics y les coutes al govern. Al é na gran ercia: la blava vegn compreda ite a l'engrana y deda inant a la jent zenza sourapriesc (regoles).
[edit] Ladinia: la vita ai temps di ciastiei y di riteri
L Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun
[edit] La Contrareformazion
Tl 1607 végnel fondé tl contest dla Contrareformazion l seminar di prevesc a Persenon. Les valedes ladines ciapa da sen inant plu sovenz prevesc ladins. Plu iadesc ova i comuns damané de ciapé prevesc con conescenzes de ladin.
[edit] Desminuzion dl teritore de lingaz
Tl scomenciament dl 17. secul végnel ciamò rejoné ladin a S. Michil de Ciastel, sciche ence a Nueva Ladina (Welschnofen). Ence la Val de Flem, la Ciadura, Zoldo, Egort é ciamò ladins. Ladina é ence la Venosta Dessoura (Obervinschgau) che vegn germaniseda tl 17. secul con na proibizion dl lingaz. Da l'autra pert dl confin, a Müstair, rejona la jent ciamò aldidancuei rumanc.
[edit] Germanisazion di inoms
Trueps cognoms ladins à encuei na forma todescia. Ai à ciapé desinenzes todesces.
[edit] Ejempli
Nazionalism tl 19. Secul Tl 19. secul provova l nazionalism tl Tirol de germanisé i Ladins: l unich lingaz te scola, gliejia y vita publica dessova ester l todesch. Popolazion y clerus se para. ("Enneberger Schulstreit")
[edit] Coscienza ladina
Tl 19. secul se descéidel na coscienza nazionala ladina generala. Tl 1870 végnel fondé te seminar a Persenon l'assoziazion "Naziun Ladina" Tl 1905 végnel fondé la "Uniun Ladina" a Dispruch. Al vegn dé fora les prumes zaites y i prums calendri per ladin.
[edit] Pruma vera
L front dles Dolomites passa fora per la Ladinia (Cristallo, Tofanes, Col de Lana, Marmoleda). Fodom vegn despartì te does pertes. Les trupes talianes ocupeia Ampez y na pert de Fodom. Les trupes dl'Austria mess sclopeté sun Fodom (sia valeda!). La Pli vegn desdruta defin. Te Fodom végnel desdrut 301 ciases (nia cumpedés i tablés), demè 55 ciases resta entieres. Trueps Fodoms mess se n jì - enfin tla Boemia y tl Abruz, ma ence tles valedes vejines.
[edit] Con la Talia
Tl 1919 ruva la Ladinia con l Südtirol pro la Talia. I Ladins ghira de podei resté pro l'Austria y l reconesciment sciche grup etnich (che ne fova perauter nia vegnù conzedù sot al imper austro-ungarich), l'autonomia politica y la sconanza dl lingaz ladin: "Nos Ladins ne son nia na mendranza taliana te Südtirol - sciche i signours de Trent vuel ti fé creie al govern talian y a dut l mond - ma nos son n popul liede y l plu vedl di popui che vif tl Tirol."
La Talia nazionalista y plu inant l Fascism vuel degradé l ladin a n dialet talian.
1920. Al nasc la bandiera ladina: brum per l ciel, blanch per i monc coris de neif, vert per i pres: N simbol dla contreda dles Dolomites.
[edit] Tripartizion
1923 La Ladinia vegn spartida su dai fascisc': Ampez y Fodom con Col vegn destachés y sourandés a la Provinzia de Belun, tl 1927 vegn la Val Badia y Gherdëina metudes pro la nueva Provinzia de Bulsan, Fascia resta pro Trent. L obietif declaré dla tripartizion é na assimilazion svelta di Ladins. L'ingiustizia fascista dla tripartizion é ciamò encuei empé. Tl 1964 vegn i confins dles diozejes adatés a la tripartizion - la gliejia à daidé realisé l obietif politich dl Fascism de spartì su i Ladins.
1939. Pro l'opzion vegn i Ladins dles provinzies de Bulsan y Belun classifichés desche "allogeni" y mess opté, sceben che l Fascism i compeide ofizialmenter sciche talians.
1943. Sot al Fascism fova la scola demè taliana, sot a l'ocupazion todescia éla deventeda demé todescia: Does formes dla medema iniustizia, per l lingaz dla mendranza enstessa ne él deguna lerch.
[edit] Do la seconda vera
1946 Entourn 3000 Ladins desmostra sun l Jouf de Sela contra la tripartizion y se damana plu derc. Chisc derc ne é per gran pert nia vegnus conzedus enchin a encuei.
Tles autres provinzies végnel endò metù su la scola taliana. Do la vera él tentatifs massifs de mete su na scola demé todescia tles valedes ladines de Südtirol. Al vegn sovenz declaré che l ladin ne se paia nia de ester ensegné.
1948 Con n decret de Roma végnel metù su la scola paritetica tles valedes ladines de Südtirol. Families fanatiches tol fora si mutons dal ensegnament dl ladin.
1954 La Union de Ladins de Gherdëina frabicheia la Cësa di Ladins a Urtijëi.
1964 Roma volessa ti dé ai Ladins de Südtirol na zircoscrizion eletorala a pert. Chest ne vegn nia permetú da Bulsan.
Agn 70 La maioranza de Südtirol fej con l consei provinzial l tentatif da germanisé les scoles dles valedes ladines. Le tentatif de assimilazion dla mendranza ladina vegn tegnì su dla Court costituzionala a Roma (1976).
1972 Con l secont statut d'autonomia végnel fissé derc per i Ladins, mo ence descriminazions.
1973 Al vegn fondé n grup politich che se prejenteia a l'elezion demé te Fascia (al ne ciapa degun mandat). I gran partis tles provinzies prova de ne lascé nia vegnì su l moviment, na autodeterminazion ladina ne ti plej nia.
1975 Fondazion dl Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn"
1975 Fondazion dla Intendenza Ladina per la Provinzia de Bulsan
1976 Fondazion dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü"
1977 Comprenjore Ladin per Fascia: i Ladins ciapa te Fascia l reconesciment teritorial (che mancia te Südtirol enchin a encuei).
1978 Fondazion dla "Comunanza Ladina a Bulsan"
1983 L grup politich de Fascia tol su l inom UAL (Union Autonomista Ladina) y con Ezio Anesi ciàpel l prum conselier provinzial.
1987 Fondazion dl Istitut Pedagogich Ladin.
1989 Al vegn daurì l tribunal aministratif. Sceben che al mess sentenzié ence sun l tratament valif dl grup linguistich ladin, é i Ladins scluc fora: "Sconanza de mendranzes?".
1992 Ezio Anesi (UAL, Fascia) vegn lité sciche prum ladin tl parlament de Roma.
1993 Fondazion de n partì politich di Ladins te Südtirol: "Ladins". Da enlaouta inant é chest partì raprejenté tl Consei Provinzial.
1998 L Consei Regional delibereia na lege litala che proibesc con na clausola da blocheda de facto de mete su partis ladins destachés. La lege vegn anuleda dal tribunal costituzional de Roma, l tribunal la rata contra les mendranzes y incostituzionala.
2000 Mudazion dl statut d'autonomia. Ai Ladins dla Provinzia de Trent ti végnel conzedù na sia zircoscrizion eletorala, ai Ladins dla Provinzia de Bulsan endere nia (sceben che al vif ilò l dopl de Ladins). I Ladins tla Provinzia de Bulsan ciapa la poscibelté de ester raprejentés tl govern provinzial - ma demé sce la maioranza l vuel. Sconanza de mendranzes a na maniera speziala: I Ladins y si derc sciche grup etnich vegn subordinés a la maioranza. I autri grups linguistics à l dert de ester raprejentés tl govern provinzial, i Ladins no.
tesć sourantouc con autorisazion da vejin.com (mt)