Wp/lld/Lingaz ladin

From Wikimedia Incubator

< Wp | lld
Jump to: navigation, search

Contents

[edit] Introduzion

L ladin é n lingaz neolatin. Al s'à formé tres la romanisazion dles Alpes. La popolazion retica à sourantout l latin popolar; sot a la influenza de particolarités de si lingaz (sintassa, fonetica, lessich) àla svilupé l lingaz ladin (= retoroman). L lingaz ladin é la realisazion direta dl latin popolar rejoné tles Alpes entourn la fin dl Imper Roman. La fin dl retich tles Alpes po vegnì confronteda con la fin dl galich tla Franzia. I Retoromans y i Rumens é i soui che porta te sia denominazion la parola "Roma"; i abitanc dla Val dl Inn y dles Dolomites se nomineia enfinamai "Ladins", donca Latins.

Na pruma forma dl ladin podessa se avei svilupé, sciche ence i autri lingac neolatins, plu o manco entourn l 8./9. secul. L lingaz é plu o manco anter l franzeis y l talian. Vejin al retoroman é ence l ozitan o l catalan.


Ajache per l raion ladin fálel ciamò na cronologia dles fases linguistiches reconesciuda amplamenter (na periodisazion), propon l prof.univ. Paul Videsott chesta partizion:

a) enfin a entourn al ann 850 do Crist: temp dl latin vulgar, temp caraterisé te prest duta la Romania da enlaouta da inovazions plu o manco valives;

b) dal 850 enfin al 10eisem centené za.: an rejona de proto-ladin (temp caraterisé da svilups linguistics a gran linges valifs che corespon tl sens lerch a duta la Galloromania y dantaldut a la Cisalpinia che fossa tant che l raion di dialec dl nord dla Italia y la Retoromania);

c) dal 10eisem centené al 14eisem centené: an rejona de vedl-ladin (temp caraterisé da inovazions y conservazions propies dl ladin en confront a la Padania);

d) dal 14eisem enfin al 18eisem centené za.: an rejona de vedl marou, vedl badiot, vedl gherdeina, vedl fascian, vedl fodom y vedl ampezan (spana de temp carateriseda da spidiciament dialetal dl ladin tres maiour al intern);

e) dal 19eisem al 20eisem centené: idioms ladins moderns (temp caraterisé da la scritura y da la normazion di idioms).

f) dal 21eisem centené inant: n lingaz ladin scrit unifiché.

[edit] Idioms ladins

L ladin dles Dolomites tol ite cinch idioms /variantes de valeda:

[edit] Ejempli

Desche ejempl végnel chilò metù dant na pert dl paternoster ti idioms desvalifs y per todesch y talian.

Maréo/Badiot 
Nosc Pere dl cil,
al sides santifiché to inom,
al vëgnes to rëgn,
tüa orentè sides fata,
sciöche al cil insciö söla tera.
Gherdëina 
Pere nost, che t'ies tl ciel,
sibe santificà ti inuem,
vënie ti rëni,
sibe fata ti ulentà,
coche en ciel enscì en tiera.
Fascian 
Père nosc che te es sun ciel,
sie fat sent to inom,
fa che vegne to regn,
to voler sie semper respetà,
tant sun ciel che su la tera.
Fodom 
Père nòst che t'es sun paradíš,
benedât lé l tuo inóm,
resta con nos,
che sará fat ci che te vòs
sun ciél e su la tièra.
Anpezan 
Pare nosc, che te stas su in zielo,
sée fato santo el to gnon,
viene el to regno,
sée fato chel che te vos tu,
tanto in zielo che su ra tera.
Ladin dolomitan 
Pere nost, che te ies en ciel,
al sie santifiché tie inom,
al vegne tie regn,
al vegne fat tia volonté,
coche en ciel enscì sun la tera.
Deutsch 
Vater unser im Himmel,
geheiligt werde Dein Name.
Dein Reich komme.
Dein Wille geschehe,
wie im Himmel so auf Erden.
Italienisch 
Padre nostro che sei nei cieli,
sia santificato il tuo nome,
venga il tuo regno,
sia fatta la tua volontà
come in cielo, così in terra.
Vallader (rätoromanisches Idiom) 
Bap nos, tü chi est in tschêl,
fat sonch vegna teis nom,
teis reginam vegna nanpro,
tia vöglia dvainta sco in tschêl eir sün terra.

[edit] Lingaz scrit unitar ladin